Una antiga ter¨¤pia de bellesa

Dilluns passat, els diaris asseguraven que m¨¦s de 25.000 barcelonins han visitat l¡¯hospital de sant Pau de Barcelona. Aquest complex hospitalari, constru?t a l¡¯inici del segle XX per Llu¨ªs Dom¨¦nech i Montaner (i acabat pel seu fill, Pere Dom¨¦nech i Roura) ¨¦s un dels monuments arquitect¨°nics ¨Ci urban¨ªstics- m¨¦s desenfrenadament al¡¤lucinants d¡¯una ciutat que no en t¨¦ poques, de perles desorbitades. Potser no ¨¦s tan conegut com les celebritats universals de Gaud¨ª o com el mateix Palau de la M¨²sica, tamb¨¦ de Dom¨¦nech i Montaner, tot i que no els queda gens enrere, i encara m¡¯atreviria a dir que dins aquell modernisme d¡¯estirp neog¨°tica, agusat per la m¨¦s eixelebrada empenta wagneriana ¨Cque era el que li agradava al senyor Dom¨¦nech-, li passa la m¨¤ per la cara al m¨¦s pintat. Per¨° ¨¦s que un hospital, per espectacular que siga, no ¨¦s un d¡¯aquells llocs que el personal sol visitar pel gust de contemplar-lo, sin¨® per motius generalment ingrats, i aquest conjunt d¡¯edificis havia continuat complint la seua funci¨® inicial d¡¯acollir malalts fins fa ben poc.

Ara ha deixat de complir-la i, despr¨¦s d¡¯una restauraci¨® de quatre anys, 6 dels 27 edificis del complex han quedat en perfecte estat de revista. M¨¦s endavant, es destinaran a acollir diverses institucions culturals. De moment, s¡¯ha decidit permetre l¡¯entrada lliure a la part restaurada durant un mes, i la gent s¡¯hi ha apuntat en massa. Diumenge de mat¨ª, que ¨¦s quan un servidor s¡¯hi va acostar, una cua de veres quilom¨¨trica esperava el seu torn amb pl¨¤cida disciplina davall d¡¯un sol benigne, que alegrava l¡¯eixample i entebiava una mica l¡¯aire, encara g¨¨lid, dels ¨²ltims dies de febrer.

L¡¯ocasi¨® s¡¯ho mereixia. Les tanques de les obres ja ens adverteixen que ens endinsem en el recinte modernista m¨¦s gran de tot Europa, i no dubte que deu ser veritat. Almenys un servidor no ha vist res d¡¯aquesta magnitud enlloc. Per totes bandes, ens aclapara la m¨¦s fantasiosa profusi¨® de c¨²pules, pinacles, torretes, escultures, mosaics, cer¨¤miques, vitralls i decoracions de tota mena que haja pogut concebre la m¨¦s desficaciada ment humana. Ac¨ª i all¨¤ hi ha detalls magn¨ªfics, com el mosaic de l¡¯antiga sala d¡¯actes del pavell¨® administratiu, obra de Mario Marigliano, d¡¯una sensualitat ascensional r¨ªtmica i feli?, que ens trasllada de sobte a la Viena de Klimt, per¨° el que impressiona de veritat ¨¦s el conjunt. Si ens trob¨¤rem en un capvespre boir¨®s del ple de l¡¯hivern, creur¨ªem que ens hav¨ªem extraviat per la vinyeta d¡¯un conte de fades delirant. Amb el bon sol del diumenge, la lluentor refulgent de les teules pintades, els vitralls, els taulells i els daurats convertien el jard¨ª central en un avatar artifici¨®s i enriolat del parad¨ªs: una cosa indescriptible, alhora ordenada i on¨ªrica, graciosa, encantadora i absolutament disbaratada. Sincerament, cal veure-ho per a creure-s¡¯ho.

Costa d¡¯imaginar que aquest triomf de l¡¯ornamentaci¨® s¡¯haja concebut mai com a hospital. Per¨° aix¨° ¨¦s el que era. El fet t¨¦ precedents insignes. El mateix hospital medieval de la santa Creu de Barcelona ¨Cara Biblioteca de Catalunya- ¨¦s un edifici d¡¯una eleg¨¤ncia indiscutible, com tamb¨¦ ho degu¨¦ ser el de Val¨¨ncia, la major part del qual van destruir fa menys de mig segle, perqu¨¨ s¨ª, els pitecantropoides impudents que als valencians ens ha tocat d¡¯aguantar com a manaires ara i ad¨¦s. Unes p¨¤gines torbadores de El tramvia groc de Joan Francesc Mira ens descriuen l¡¯efecte que produ?a ¨Cja ru?n¨®s- a una sensibilitat infantil poc abans de l¡¯assolament. Aquesta concepci¨® monumental dels hospitals va perdurar. L¡¯an¨°nim autor de El viaje de Turqu¨ªa (probablement el metge humanista Andr¨¦s Laguna) ja apunta, ¨¤cid, que els hospitals haurien de servir per a curar malalts, i no per a ostentar magnific¨¨ncies. Un punt de vista no compartit per molta gent.

Per totes bandes, ens aclapara la m¨¦s fantasiosa profusi¨® de c¨²pules, pinacles, torretes, escultures..

Amb tot, la clamorosa exultaci¨® decorativa de l¡¯hospital de Sant Pau no ens ha de fer oblidar que es tractava d¡¯un projecte cl¨ªnic molt seri¨®s, destinat als malalts pobres. Abans de posar fil a l¡¯agulla, Dom¨¦nech i Montaner visit¨¤ les millors instal¡¤lacions del ram a Europa, incorpor¨¤ el bo i millor que tenien i introdu¨ª innovacions pioneres. Aix¨ª, els malalts havien d¡¯estar en pavellons separats per a evitar infeccions, per¨° una galeria subterr¨¤nia d¡¯un quil¨°metre de llarg¨¤ria permetia traslladar-los a on calguera sense exposar-los a les inclem¨¨ncies del temps. L¡¯orientaci¨® dels edificis permetia tamb¨¦ aprofitar al m¨¤xim la llum solar, i en mat¨¨ria de calefacci¨® i d¡¯electricitat, l¡¯hospital disposava de la tecnologia m¨¦s avan?ada del moment. Els taulells dels murs i el paviment hidr¨¤ulic facilitaven la m¨¤xima higiene possible i l¡¯espai disponible per a cada malalt era molt superior al que llavors s¡¯acostumava. Quant als convalescents, podien disfrutar dels bonics jardins que envoltaven els pavellons com si es trobaren en un sanatori de luxe, i no en un hospital social. Amb ra¨® pogu¨¦ dir Alfons XIII que els barcelonins eren una gent molt curiosa que oferia als pobres un palau i confinava els reis en un estable. Devien pensar que cadasc¨² ha de tindre el que es mereix. D¡¯altra banda, en una ¨¨poca en qu¨¨ no hi havia televisi¨®, tamb¨¦ pot ser que la decoraci¨® ajudara a distraure els malalts una mica. Dom¨¦nech i Montaner devia estar conven?ut del poder sanador de la bellesa. Vull creure que no s¡¯equivocava.

Sant Pau, els ¨²ltims anys, era un hospital atrotinat, que anava degradant-se de pressa. Per¨° quan es va inaugurar, era en efecte un palau, una ciutat-jard¨ª per als malalts, i l¡¯hospital m¨¦s ambici¨®s, modern i ben pensat del seu temps. I era i ¨¦s molt bell, amb la bellesa ins¨°lita i gratu?ta dels somnis dels infants de les faules. Dels somnis d¡¯aquells infant entusiasta i genial que va ser Dom¨¦nech i Montaner. Un somni que la burgesia local va pagar, perqu¨¨ no f¨®ra dit, durant m¨¦s de vint anys, i que ara torna a lluir davant nostre tal com l¡¯arquitecte el va voler, per a deixar-nos de nou sense paraules.