Viure ¨¦s cremar, anar cremant-se

Rafael Xamb¨® ¨¦s un home de moltes cordes, professor de sociologia ¡ªexpert, entre altres coses, en temes comunicaci¨®¡ª, articulista i cantant. Se¡¯l podria definir com un combatent contuma? contra les asfixies sistem¨¤tiques que des fa temps vol imposar la dreta valenciana; un militant de la democr¨¤cia completa, perqu¨¨ la democr¨¤cia nom¨¦s pot funcionar plenament, segons l¡¯opini¨® de Paolo Flores d¡¯Arcais, si es regeix per la lluita per la democr¨¤cia. En molts dels seus papers dansa un neguit vital i creatiu que comporta una clara voluntat comunicativa, de tocar de prop el lector, d¡¯elaborar una escriptura efica? que espargisca espurnes que vagen m¨¦s enll¨¤ de la immediatesa. Aquest vessant, mig amagat o dissimulat, en els escrits m¨¦s divulgatius i de premsa, emergeix a cor obert en les can?ons i ara en El riu dels ulls, un llibre que sorprendr¨¤ m¨¦s d¡¯un lector per la for?a que t¨¦.

En qu¨¨ consisteix el llibre? D¡¯entrada i salvant les distancies pertinents, pel fet de ser un mosaic de materials i de registres diversos m¡¯evoca, tot i que l¡¯obra de l¡¯escriptor valenci¨¤ no siga estrictament una novel¡¤la, alguns t¨ªtols d¡¯Agust¨ªn Fern¨¢ndez Mallo o Kirmen Uribe. El riu dels ulls combina la mirada anal¨ªtica de l¡¯assagista i del soci¨°leg, la anotaci¨® autobiogr¨¤fica que recupera el passat de la infantesa i de la joventut, l¡¯apunt dietar¨ªstic de diferents presents (el de Glasgow i el de Val¨¨ncia), l¡¯apunt afor¨ªstic i l¨ªric, can?ons i poemes propis i una acumulaci¨® significativa de citacions de proced¨¨ncia variada, com ara soci¨°legs o pensadors, per¨° en qu¨¨ predominen els creadors, siguen poetes o prosistes. Entre els artistes, podem esmentar Joan Vinyoli, Joan Margarit, Enric S¨°ria, Vicent Alonso, Lou Reed, J. W. Goethe, Cesare Pavese i un llarg etc¨¨tera. A m¨¦s, la narraci¨® alterna la confessi¨® directa i el desdoblament que li ofereix la tercera persona; tot ordenat en una simfonia liter¨¤ria orquestrada segons les estacions de l¡¯any. L¡¯obra de Rafael Xamb¨® pertany, per tant, al que s¡¯anomena la literatura del jo. Quan es pensa en aquesta mena de literatura, sovint es creu que l¡¯autor ¡°construeix¡± una imatge retocada d¡¯ell mateix, per¨° la construcci¨® no t¨¦ perqu¨¨ ser sin¨°nim d¡¯impostura. Aix¨° els soci¨°legs ho sabem molt b¨¦: la vida ¨¦s l¡¯ordit permanent d¡¯una identitat complexa i m¨²ltiple que es desenvolupa sota un mateix cos i un mateix nom. El valor d¡¯El riu dels ulls ¨¦s certament l¡¯esfor?, de vegades altament complicat i dolor¨®s, que l¡¯autor esmer?a per explorar el passat i el present a fi de recon¨¦ixer-se, saber-se, amb l¡¯objectiu que aix¨° tal vegada l¡¯ajude a decantar el que pot ser el trajecte de la seua vida futura. L¡¯escriptura de la mem¨°ria i de l¡¯experi¨¨ncia en aquest llibre ¨¦s d¡¯alguna manera prendre consci¨¨ncia de la temporalitat, d¡¯identificar les envestides del pas del temps. ?s un laboratori on s¡¯apr¨¦n la solitud fonamental de les persones, l¡¯escepticisme a causa dels fracassos, especialment amorosos, per¨° tamb¨¦ on es constata la urg¨¨ncia de crear il¡¤lusions in¨¨dites. En la hist¨°ria de l¡¯autor, la recuperaci¨® de la seua faceta de m¨²sic acompleix aqueix paper revitalitzador, de carregar les piles vitals, de pensar qu¨¨ cal fer i qu¨¨ es vol.

L'escriptura ¨¦s un laboratori on s'apr¨¦n la solitud fonamental de les persones?

Quan Rafael Xamb¨® evoca la seua vida tamb¨¦ parla de la vida de molts lectors, ja que la hist¨°ria d¡¯una persona ¨¦s inevitablement la hist¨°ria d¡¯un temps i un lloc. ?s la incardinaci¨® de la hist¨°ria en el cos. Si em passeu la simplificaci¨®, en la vida real trobem un jo inserit en la hist¨°ria, mentre que en la literatura trobem la hist¨°ria inserida en un jo, ja que la hist¨°ria apareix feta mem¨°ria, feta vida recordada i projectada cap al lector. En aquest sentit, s¨®n molt encertades les observacions sobre el comportament i el silenci que envoltaven la vida dels pares del protagonista, sobre la religi¨® i els internats religiosos, que foren una escola terrible per als joves dels anys seixanta i setanta. I ajuden a explicar el seu desfici vital i les ¨¤nsies de llibertat, una vegada abandonada la creen?a religiosa.

Una de les coses que m¨¦s atrauen del llibre de Rafa Xamb¨® ¨¦s el fet que agafa les coses de cara, sovint pel costat que m¨¦s cremen. Escriu sense el fre de m¨¤ posat. Exposa l¡¯experi¨¨ncia pr¨°pia oberta en canal. Amb aix¨° no vull dir que siga imp¨²dic, que ho airege tot, sin¨® que de manera descarnada, directa i sense ornaments, dissecciona les arestes diverses de les viv¨¨ncies. Si a aix¨° hi afegim que la prosa t¨¦ nervi i sap traure r¨¨dit literari de la parla de la Ribera, no costar¨¤ gens al lector connectar la proposta de Rafa Xamb¨® amb la d¡¯altres prosistes valencians, com ara Enric S¨°ria o Vicent Alonso.