¡°La premsa internacional vei¨¦ Catalunya com un actor especial de la Transici¨®¡±

Jaume Guillamet (Figueres, 1950), periodista i historiador destacat en l¡¯estudi de la premsa catalana, ha fet un viatge a l¡¯estranger. Acompanyat pel seu grup de recerca de la Universitat Pompeu Fabra (Marcel Mauri, Ruth Rodr¨ªguez-Mart¨ªnez, Francesc Salgado i Christopher Tulloch), Guillamet signa a El desafiament catal¨¤. Un relat internacional de la Transici¨® (1975-1978) (L¡¯Aven?) una cr¨°nica ben trenada a partir de les not¨ªcies sobre la Catalunya de l¡¯¨¨poca en deu diaris de refer¨¨ncia: Le Monde, Corriere della Sera, La Stampa, La Repubblica, The Times, The Daily Telegraph, The Guardian, The Financial Times, The New York Times i The Washington Post. El resultat ¨¦s m¨¦s un llibre de divulgaci¨® hist¨°rica d¡¯¨°ptica original que no pas una an¨¤lisi acad¨¨mica, que han deixat per a un altre volum: El periodismo en las transiciones pol¨ªticas (Biblioteca Nueva).

Pregunta. Durant la Guerra Civil la premsa estrangera fou cabdal. Tamb¨¦ durant la Transici¨®?

Resposta. S¨ª, per¨° hi ha difer¨¨ncies. La Guerra Civil ¨¦s l¡¯¨²ltima gran batalla ideol¨°gica, tamb¨¦ del periodisme. A la Transici¨®, la premsa internacional d¨®na un suport clar al canvi, per¨°, al mateix temps, ¨¦s cr¨ªtica i pragm¨¤tica. Al refer¨¨ndum de la reforma pol¨ªtica de 1976, l¡¯oposici¨® va demanar l¡¯abstenci¨®; en canvi, tota la premsa internacional feia com The Guardian: ¡°Cal que diguin s¨ª; podran escollir un Parlament¡±.

P. Aix¨° ¨¦s pragmatisme. La part cr¨ªtica, tamb¨¦ a The Guardian, diu coses tan poc difoses com que les eleccions de 1977 no van ser democr¨¤tiques.

¡°El febrer de 1976

R. Exacte. La premsa internacional volia que Espanya fos una democr¨¤cia i va donar suport a la Transici¨®, per¨°, alhora, va denunciar la falta de garanties democr¨¤tiques i els errors del Govern. Tamb¨¦ constata, d¡¯entrada, que calia restituir l¡¯autonomia a Catalunya i al Pa¨ªs Basc.

P. Qu¨¨ m¨¦s evidencia aquest relat hist¨°ric constru?t des de fora i que, des de dins, no veiem?

R. La premsa internacional reconeix Catalunya com un actor important de la Transici¨®, al costat del Rei, el Govern i l¡¯oposici¨®. Al Rei li posa molta pressi¨®, perqu¨¨ desconfia de la seva capacitat. A l¡¯oposici¨® no li d¨®na gaire import¨¤ncia perqu¨¨ no la veu capa? de for?ar la reforma. Per¨° aix¨° no passa amb Catalunya, que ¨¦s vista com actor pol¨ªtic especial perqu¨¨ t¨¦ una oposici¨® unida, amb suport popular i un projecte propi.

P. Aix¨° es descobreix a les manifestacions de Barcelona de febrer de 1976, quan Le Monde fa l¡¯editorial que d¨®na t¨ªtol al llibre?

R. Le Monde ¨¦s el diari que m¨¦s coneix Catalunya i en fa grans reportatges. La premsa italiana pensa en els comunistes i l¡¯extrema dreta. I l¡¯aproximaci¨® anglosaxona est¨¤ en funci¨® dels fets, les not¨ªcies. Tots v¨¦nen a descobrir la regi¨® industrial, amb hist¨°ria i llengua pr¨°pies, amb una reivindicaci¨® que ve de la Rep¨²blica i una oposici¨® que inclou des dels comunistes fins a la burgesia. Aixeca expectaci¨® un titular de The Times: ¡°Els banquers parlen per Catalunya¡±. Els banquers s¨®n Jordi Pujol i Ramon Trias Fargas, i al febrer de 1976 tots van a les manifestacions.

P. Pujol signa el manifest per l¡¯amnistia, per¨° no va a la manifestaci¨® de l¡¯1 de febrer. A les seves mem¨°ries no esmenta tampoc la del dia 8.

R. En tot cas, el febrer de 1976 ¨¦s molt potent i el ¡°desafiament¡± que Le Monde eleva a editorial ja el fan servir els anglosaxons. La millor cr¨°nica de la manifestaci¨® del dia 8 ¨¦s la de Harold Sieve a The Daily Telegraph, on ja surt la paraula desafiament. Henry Giniger tamb¨¦ la fa servir a The New York Times. Le Monde consagra la idea: Catalunya desafia el Rei i el primer Govern de la Transici¨®.

P. Causa sorpresa que Pujol, ¡°el Su¨¢rez catal¨¤¡±, no guanyi les eleccions de 1977.

R. Tots els diaris esperen un model pol¨ªtic a la italiana: comunistes i democratacristians. Per¨° el 1977 guanyen els socialistes, el PSUC queda segon i Pujol, tercer en diputats per¨° quart en vots, empatat amb la UCD. Qu¨¨ hauria passat si hagu¨¦s guanyat Pujol?

P. La premsa estrangera reflecteix que Pujol apostava per una transici¨® lenta i d¨®na a entendre que havia acordat amb Rodolfo Mart¨ªn Villa no restablir la Generalitat, precisament. Aix¨° s¡¯explicava aix¨ª, aqu¨ª?

R. ?s probable. El problema ¨¦s que es parla molt per¨° se sap molt poc de la Transici¨®.

P. Destil¡¤lar el proc¨¦s sense apriorismes ¨¦s el valor que t¨¦ la premsa estrangera?

R. La premsa estrangera es fixa en el m¨¦s important. I la dist¨¤ncia li d¨®na neutralitat i llibertat. No oblidem que el periodisme espanyol est¨¤ condicionat per una Llei de Premsa vigent fins a l¡¯abril de 1977. I fins a la Constituci¨® s¨®n sancionables la falta de respecte al Rei, a la unitat d¡¯Espanya i a les Forces Armades. Tamb¨¦ hi ha condicionants pol¨ªtics. Les empreses period¨ªstiques v¨¦nen del franquisme i s¡¯inclinen pels seus hereus: UCD i AP. La majoria dels periodistes estem a favor de l¡¯oposici¨®. Nom¨¦s la premsa internacional guarda la dist¨¤ncia. Per¨° tot el periodisme d¡¯aleshores t¨¦ una gran passi¨® pels fets; ara aix¨° no passa.

P. A fora tamb¨¦ desmitifiquen el retorn de Tarradellas: ¡°Com Madrid compra els catalans¡±, titula The Guardian.

R. The Times creu que el retorn de Tarradellas legitima la rep¨²blica i ¨¦s incompatible amb la monarquia. Quan el Rei l¡¯accepta, el diari cita Orwell i diu: ¡°?s una de les ocasions p¨²bliques m¨¦s memorables de la hist¨°ria europea recent¡±. Per¨°, despr¨¦s, els diaris estrangers veuen la jugada de Su¨¢rez i el to gaullista de Tarradellas, i posen en relleu que els elegits a les urnes, el que ells valoren d¡¯una democr¨¤cia, s¨®n uns altres.

P. No hi ha parti pris, doncs?

R. Exacte: no hi ha parti pris. El que vol la premsa internacional ¨¦s que Espanya sigui una democr¨¤cia i s¡¯incorpori a Europa i a l¡¯OTAN. Ent¨¦n que l¡¯autonomia de Catalunya i el Pa¨ªs Basc s¨®n condici¨® sine qua non, per¨° no t¨¦ prejudicis sobre la f¨®rmula.

P. Encara ¨¦s important el que diu la premsa internacional avui?

R. ?s evident. La premsa internacional mira Espanya i veu que Catalunya viu un moviment pol¨ªtic que planteja la secessi¨®. I s¡¯ho mira sense parti pris.

¡°Tots els diaris estrangers esperaven un model pol¨ªtic a la italiana: comunistes i democratacristians¡±, explica Jaume Guillamet. / consuelo bautista

?