Barcelona, peu a peu

Als darrers anys de la seva vida, Josep Maria Huertas (Barcelona, 1939-2007) va mostrar m¨¦s preocupaci¨® pel dolor als peus que, despr¨¦s, atenci¨® a la malaltia que el port¨¤ prematurament i injusta a la mort. F¨¤cil: per a ell, eren tan importants en la seva concepci¨® period¨ªstica com les mans. Sense carnet de conduir, amb transport p¨²blic com a molt, an¨¤ a peu al cor de l¡¯horror de la Barcelona dels anys seixanta i setanta, on s¡¯obr¨ª pas a cop de llibreta i bol¨ªgraf, un Henry Stanley de la miserable selva urban¨ªstica barcelonina que el port¨¤ all¨¤ on ell va batejar la primera de les seves temibles s¨¨ries: Donde la ciudad tiene otros nombres. Ja saben: barraques de Montju?c, el Carmel, la Perona, el Camp de la Bota, Verdun...

El m¨¨rit del que engeg¨¤ Huertas ¨¦s, com a m¨ªnim, doble: comen?a a reflectir aquestes expedicions en la premsa gran (la revista Signo i el diari El Correo Catal¨¢n) el 1964, en ple franquisme especulatiu, i ho fa, a sobre, quan a tothom aquelles jungles els queden molt lluny: el gran Alexandre Cirici Pellicer i el seu fonamental Barcelona pam a pam ¨¦s de 1971 i se centra en Ciutat Vella i l¡¯Eixample. Huertas l¡¯hi etzib¨¤ en una entrevista amb aquell estil tal com raja tan propi d¡¯ell, i Cirici s¡¯hi torn¨¤: ¡°Faci-ho vost¨¨¡±. Aix¨ª va ser: acabarien sortint, el 1976, els set volums de Tots els barris de Barcelona, feinada encara avui de refer¨¨ncia feta amb Jaume Fabre.

El laboratori dels llibres es pot veure ara en els reportatges sobre aquells barris (seleccionats d¡¯entre els 6.000 articles que escriv¨ª en 126 cap?aleres), que elabor¨¤ entre 1964 i 1975, aplegats a Josep M. Huertas Claveria i els barris de Barcelona. Publicat per la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (amb ¨ªndex topon¨ªmic i de relaci¨® d¡¯articles, a banda de peces de i sobre el personatge i la ciutat, signats per veterans com el mateix Fabre, Maria Eug¨¨nia Ib¨¤?ez, Maria Fav¨¤, Eugeni Madue?o, Merc¨¨ Tatjer o darrers huertamaros com Marc Andreu), la seva lectura diu molt de la Barcelona franquista i del periodista.

Hi ha dues claus: el component cristi¨¤ (que adquir¨ª a la parr¨°quia del Guinard¨®) i el fet d¡¯anar a peu, cosa que li permetia parlar amb la gent del barri i que explica la vivesa, la sensaci¨® de neorealisme itali¨¤ dels seus textos. Amb matxets documentals tan s¨°lids com el Registre de la Propietat, els escassos estudis t¨¨cnics de l¡¯¨¨poca, les revistes de barri i la veu dels del carrer, Huertas es fica pertot arreu. Tot se li converteix en impagable font de primera m¨¤. La s¨¨rie Los nueve barrios, uno a uno, al Tele/eXpr¨¦s, entre 1972 i 1973, n¡¯¨¦s un bon exemple: una conversa que escolta en un bar de Vallbona li d¨®na pistes de com els immigrants troben habitatges d¡¯amagatotis; a Roquetes veu com les noies duen les sabates a les mans per no fer-les malb¨¦ amb tant de fang quan van cap a Barcelona; a Trinitat Nova veu en diversos descampats ¡°ratas como conejos e, incluso, alguna culebra¡±; a les anomenades Casas del Gobernador, al Verdun, constata l¡¯exist¨¨ncia dels carnets de residents que les autoritats imposen als ve?ns per controlar que no s¡¯hi colin m¨¦s immigrants. Alguns reportatges s¨®n de tall hist¨°ric, de presentaci¨®, per¨° fins i tot en aquests hi ha sempre un to de combat, com a la s¨¨rie de 1971 en qu¨¨ denuncia la deformaci¨® especulativa del pla de la Ribera. I perqu¨¨ ning¨² dubti de l¡¯¨¨tica period¨ªstica, tamb¨¦ donava veu al gerent dels promotors, Miquel Roca Junyent. A m¨¦s, amb una Regula (despr¨¦s, una Zeiss Ikon), pren fotografies: segons a on (revista Destino), li paguen m¨¦s, per¨° ho fa b¨¤sicament per voluntat documental, gaireb¨¦ d¡¯historiador.

Ha passat mig segle del primer reportatge recollit i, en canvi, el llibre hauria de ser avui, com el seu autor, a les facultats de periodisme i als despatxos municipals: llits calents, pisos pastera, desnonaments... El Nou Nou Periodisme local i una determinada, per invisible per a alguns, Barcelona s¨®n al costat de casa.