L¡¯emoci¨® gr¨¤fica

¡°M¡¯he interrogat moltes vegades ¡ªdiu el dissenyador Kike Correcher¡ª sobre quins objectes o imatges de la meua inf¨¤ncia han pogut influir en el meu treball, tractant de fer una mena d¡¯¡°arqueologia dels records¡±. Un imaginari que el pas del temps ha anat construint i que ha acabat quedant adherit a la nostra mem¨°ria. ¡°La majoria s¨®n objectes que habiten en la meua pr¨°pia casa, des de les cobertes de Daniel Gil per a Alianza Editorial amb el seu poder expressiu fins al logotip de les m¨¤quines d¡¯afaitar Braun¡±, diu el dissenyador. ¡°N¡¯hi ha d¡¯altres ¡ªcontinua¡ª, per contra, que formaven part del paisatge exterior, com el cartell de Nitratos de Chile, que hi havia a l¡¯entrada dels pobles, o la silueta del bou d¡¯Osborne que v¨¦iem des de les finestres del nostre Simca 1500 familiar¡±.

Una tanca publicit¨¤ria. El cartell llumin¨®s d¡¯una marca de begudes. La coberta d¡¯un llibre o d¡¯un disc. Un paquet de cigarrets o la il¡¤lustraci¨® d¡¯un pot de llet. La imatge crida la nostra atenci¨®, ens informa i ens emociona. Ens ajuda a construir mons paral¡¤lels que s¡¯instal¡¤len en la nostra imaginaci¨® i mem¨°ria col¡¤lectiva. Un univers gr¨¤fic que acaba sent un referent destacat gr¨¤cies al poder de la imatge i al seu vincle emocional.

Enric Satu¨¦:

¡°L¡¯etiqueta de l¡¯An¨ªs del Mono ¡ªtan humanoide ell¡ª ¨¦s per a mi el paradigma de la revoluci¨® pac¨ªfica. L¡¯al¡¤legat darwinista fet al segle xix, en plena ofensiva eclesi¨¤stica contra la teoria de l¡¯evolucionisme, no ha pagat mai cap peatge: quan jo era adolescent, el rector de la Sagrada Fam¨ªlia en guardava una ampolla a l¡¯armari de la sagristia i se¡¯n bevia un vaset un pic acab¨¤vem les ex¨¨quies dels funerals m¨¦s importants als quals uns quants alumnes d¡¯una escola propera ajud¨¤vem a engruixir l¡¯escolania. Incre?ble!¡±.

Baptiste Pons:

¡°Recorde especialment les portades dels cartutxos de la Nintendo. El meu germ¨¤ Borja i jo vam rebre un any per Reis una NES cl¨¤ssica i el joc de futbol Soccer (1986), que a m¨¦s de tindre¡¯ns entretinguts hores i hores ens va ensenyar el terme que empraven els nord-americans per a referir-se al futbol europeu. Em fascinaven les detallades il¡¤lustracions i els vistosos r¨¨tols de les portades d¡¯aquells videojocs i com la meua ment de xiquet podia endinsar-se en aqueixos mons fant¨¤stics constru?ts amb p¨ªxels de colors¡±.

Ib¨¢n Ram¨®n:

¡°La coberta de Mi familia y otros animales de Gerald Durrell que va fer Daniel Gil. Aquesta imatge est¨¤ associada a la meua inf¨¤ncia i tamb¨¦ el cartell de la 7a Mostra de Cinema del Mediterrani que va fer Mariscal. El vaig col¡¤locar a la meua habitaci¨® familiar i jo crec que va servir d¡¯est¨ªmul per a la meua tria professional. Deu anys despr¨¦s feia el cartell anunciador de la Mostra¡±.

Vicent Mart¨ªnez:

¡°La meua mem¨°ria gr¨¤fica est¨¤ emmarcada en una vitrina al meu estudi, ¨¦s un paquet de cigarrets Ideales. El guarde com un tresor. Era el que fumava el meu iaio, mon pare i jo, per¨°, d¡¯amagat. La seua gr¨¤fica tant contundent i el seu color blau em recordaven el paquet de Gitanes. Quan el mire encara somie¡±.

Nacho Carbonell:

¡°Els meus primers records estan lligats al paquet de caramels Sugus. Recorde que en acabant de dinar a ca la meua iaia, sempre em donava com a premi un caramel Sugus¡±.

Pepe Gimeno:

¡°Recorde que per a combatre el llarg trajecte que suposava empassar-me el desdejuni o el berenar, em fixava en l¡¯¨²nica imatge que em resultava suggeridora a taula: el pot de llet condensada La Lechera. Aquell pot etiquetat amb paper blanc em sedu?a durant una bona estona. Mirava les lletres grosses que contrastaven amb la figura central, una dona que carregava dos poals de llet. Sempre em preguntava si aquella lletera era la mateixa desgraciada protagonista del conte. Ara, quan torne a veure el pot sempre em recorde d¡¯aquella hist¨°ria¡±.

Xavi Sell¨¦s:

¡°Crec que la imatge gr¨¤fica que m¨¦s em va influir en la meua joventut, va ser l¡¯emoticona que utilitzava el moviment musical de l¡¯Acid House. Era un s¨ªmbol tant senzill que em semblava inquietant. Per a un jove que venia del heavy metal, un m¨®n d¡¯est¨¨tica fosca i de dibuix cl¨¤ssic i virtu¨®s, era tota una provocaci¨®. El cervell ¨¦s un misteri i a poc a poc ha anat seduint-me cap a la senzillesa de les formes i els colors vius i plans, com aquella emoticona que encara no ha parat de somriure¡­¡±.

Marisa Gall¨¦n:

¡°En la meua mem¨°ria hi ha dos icones ben poderoses: la ballarina flamenca del paquet de Gitanes i el bou d¡¯Osborne. Si d¡¯una banda cada dia em costa m¨¦s identificar-me amb els signes d¡¯una Espanya grollera i mal dissenyada, aquestes dos imatges, la del paquet de Gitanes i el seu estilitzat disseny que a penes ha estat modificat i la silueta del bou d¡¯Osborne retallant-se en el paisatge sobre el cel blau, d¡¯alguna manera em reconcilien amb la nostra cultura¡±.

D¨ªdac Ballester:

¡°Els llibres de text d¡¯EGB de Santillana. Malgrat que no eren gens po¨¨tics, hi havia un poder¨®s joc gr¨¤fic. Tres elements: un color pla per al fons amb el qual es diferenciaven les diferents assignatures, una figura geom¨¨trica d¡¯inspiraci¨® op-art com a distintiu dels cicles i, finalment, la contund¨¨ncia tipogr¨¤fica. Paradoxalment, aquests signes gr¨¤fics han estat ara adoptats per les galeries d¡¯art, els centres de cultura; i la gr¨¤fica dels llibres de text actuals, per contra, t¨¦ molt poc d¡¯inter¨¦s¡±.

Xavi Sempere (CuldeSac):

¡°Mai no oblidar¨¦ la primera volta que vaig veure una portada del c¨°mic The Spirit en un quiosc. All¨ª estava tot: un dibuix virtu¨®s, una composici¨® que t¡¯embriagava, una tipografia imaginativa que t¡¯atrapava immediatament i, per damunt de tot, una bona hist¨°ria! Havia trobat el c¨°mic de la meua vida. M¨¦s tard vaig assabentar-me que el seu creador, Will Eisner, era un dels grans. La meua tria no havia estat equivocada!¡±

Lina Vila:

¡°Quan era xiqueta mon pare viatjava molt per motius de faena, sobretot a Sud-am¨¨rica i a la Costa d¡¯Ivori. Quan an¨¤vem a l¡¯aeroport, m¡¯encantava mirar els cartells de la companyia Pan American. Sempre pensava que, com en la pel¡¤l¨ªcula Mary Poppins, podia saltar sobre un d¡¯aquests i entrar al pa¨ªs sense necessitat de passaport. Low cost al cent per cent!

Carles Andreu (Yonoh Estudio):

¡°El meu record est¨¤ unit a una mascota: el ninot Bibendum de la marca Michelin, una imatge amb un fort insight que perdura i perdurar¨¤ molt de temps¡±.

Andr¨¦s Alfaro-Hofmann:

La primera imatge que em ve al cap ¨¦s un gran cartell o, m¨¦s ben dit, un mosaic de cer¨¤mica de la companyia Philips que representava una gran bombeta blanca sobre fons fosc, col¡¤locat sobre un mur al carrer de Blanqueries de Val¨¨ncia. Me la trobava cada mat¨ª en el meu recorregut cap a l¡¯escola. Crec que encara hi ¨¦s¡±.

Carmina Ib¨¢?ez:

¡°Hi ha una s¨¨rie de coses quan pense en la meua mem¨°ria gr¨¤fica: el pot de crema Nivea, la tinta Pelikan, els cr¨¨dits de la s¨¨rie Embrujada... Per¨° si haguera de quedar-me¡¯n una, seria la revista The Face. Tan bon punt la vaig fullejar me¡¯n vaig enamorar. Era el tresor que cada any m¡¯enduia d¡¯Anglaterra¡±.

Nacho Lavernia:

¡°A cals meus pares hi havia molts llibres de l¡¯Editorial Prometeo, amb les cobertes de Ballester, Povo, Dub¨®n, etc. que a mi em fascinaven. Crec que el primer llibre que vaig comprar sedu?t per la coberta sense tindre ni idea d¡¯all¨° que comprava fou ?ltimas tardes con Teresa, de Juan Mars¨¦, amb la fotografia d¡¯una xica en un cotxe d¡¯Oriol Maspons. Tenia 16 anys¡±.

Manuel Granell:

¡°A la meua mem¨°ria gr¨¤fica, i tamb¨¦ sentimental, ha quedat penjada per sempre la imatge dels tebeos de la meua infantesa. Aquells quaderns apa?sats que costaven, la majoria, una pesseta amb cinquanta omplien setmanalment parets senceres dels quioscos enganxats amb pinces de roba. Per a mi aquells murs abarrotats d¡¯ofertes temptadores per a tots els p¨²blics i gustos eren temples del plaer visual. Apache, Pantera Negra, Mendoza Colt, Haza?as B¨¦licas, etc. Obres a les quals no es donava la m¨¦s m¨ªnima import¨¤ncia, dibuixades per grans autors com Ortiz, Quesada, Bermejo, Ambr¨®s i tants altres s¨®n per a mi, i em sembla que tamb¨¦ per a la meua generaci¨®, refer¨¨ncia fonamental. Aquelles parets plenes de colors, dibuixos i lletres amb una forta sentor de paper i tinta, parlaven i eren per a mi imatge del parad¨ªs¡±.

Daniel Nebot:

¡°En els anys que m¡¯iniciava en el m¨®n del disseny envoltat d¡¯aguiluchos i sotanes aquest segell de Mir¨® em cridava l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯altra Espanya, d¡¯un pa¨ªs culte que utilitzava llenguatges moderns i coloristes com la resta del m¨®n. Aquesta era l¡¯Espanya a la qual jo volia pert¨¤nyer i treballar-hi en el disseny amb aquella for?a i llibertat¡±.

H¨¨ctor Serrano:

¡°Les cobertes del grup Pixies fetes per Vaughan Oliver. Fou el primer grup que em va fascinar i les seues cobertes plasmaven all¨° que transmetia la m¨²sica. La seua capacitat de q¨¹estionar totes les coses i reinventar-se, d¡¯explorar i no deixar de sorprendre¡¯ns mai, s¨®n valors que m¡¯han influ?t¡±.

Kike Correcher:

¡°Segurament all¨° que m¨¦s recorde s¨®n les marques relacionades amb productes: Nivea, Ducados, els caramels Piktolin, el borreguet de Norit, les capses d¡¯Optalid¨®n amb la seua tipografia g¨°tica, la botella de T¨ªo Pepe, les gomes d¡¯esborrar Milan, els bolis Bic, la gasosa La Revoltosa, els iogurts Danone, la marca Edesa de la nostra vella nevera o les capses de mistos que va dissenyar Cruz Novillo i que sempre estaven a la cuina¡±.