Metaliteratura

Despr¨¦s que Cervantes imagin¨¦s, a la segona part d¡¯El Quijote, que un personatge de novel¡¤la pot adquirir m¨¦s endavant ¡ªpel sol fet d¡¯haver estat un personatge de novel¡¤la¡ª, entitat de persona real, quedava oberta en la hist¨°ria de la novel¡¤l¨ªstica europea ¡ªi de la literatura en general, com queda demostrat en l¡¯obra mig assag¨ªstica mig narrativa de Jorge Luis Borges¡ª el panorama d¡¯una metaliteratura que no ha parat de cr¨¦ixer fins als nostres dies. Afegim-hi, a aix¨°, el fet que El Quijote mateix ¨¦s una obra escrita sobre la base de moltes menes de v¨¤ria literatura, igual com Shakespeare, el seu contemporani, ¨¦s producte de la lectura i el transvestiment de cr¨°niques hist¨°riques de la tradici¨® anglosaxona, o de la hist¨°ria de Roma. Despr¨¦s d¡¯aquestes dues aportacions cabdals en la hist¨°ria de la narrativa i el drama, sovintejaran per sempre les aventures liter¨¤ries escrites sobre el rerefons no solament de la vida, sin¨® tamb¨¦ d¡¯altres literatures. Aix¨°, lluny de dibuixar cap plagi, delinea un dels grans corrents de tota la creaci¨® art¨ªstica dels temps moderns i part dels contemporanis: per aix¨° Picasso, segons una citaci¨® que agrada molt a Javier Cercas, deia que el geni no ¨¦s aquell que no s¡¯assembla a ning¨², sin¨® aquell que s¡¯assembla a molta gent.

Aix¨° escrivim arran de la publicaci¨® d¡¯un llibre d¡¯enorme categoria que agradar¨¤, aix¨° s¨ª, solament als happy few que s¡¯encanten amb el fabul¨®s Tristram Shandy, de Laurence Sterne, en certes narracions metaliter¨¤ries de Borges, o amb Bartleby y compa?¨ªa, d¡¯Enrique Vila-Matas, tots tres mestres en l¡¯art de fer literatura sobre la base del teixit historicoliterari, ell mateix.

?s el cas que una editorial de llibres selectes i lectors exquisits, D¨ªas Contados, acaba de portar a les llibreries la rara obreta de Michel Lafon, enormement preuada a Fran?a al seu moment, Una vida de Pierre Menard, traducci¨® de C¨¦sar Aira (oh, garantia!), amb un estudi introductori d¡¯Alberto Manguel: ¡°Menard inventa a Borges¡±, i el text de refer¨¨ncia de tot plegat, ¡°Pierre Menard, autor del Quijote¡±, de Jorge Luis Borges (Barcelona, 2014).

El text de Borges, que ¨¦s massa conegut perqu¨¨ en donem not¨ªcia literal en aquesta p¨¤gina, parla d¡¯un suposat Pierre Menard ¡ªtamb¨¦ era suposat l¡¯autor (un tal Doctor Ralph) del C¨¤ndid de Voltaire, no ho oblidem, ara reeditat en traducci¨® d¡¯un qualsevol servidor per Blackie Books, Barcelona¡ª, autor d¡¯uns quants cap¨ªtols d¡¯El Quijote sobre la base d¡¯una informaci¨® fidedigna i exhaustiva de tots els referents literaris de qu¨¨ va disposar Cervantes mateix per escriure el seu llibre prodigi¨®s. Borges cita en el seu text un par¨¤graf d¡¯El Quijote de Menard que resulta ser id¨¨ntic, aparentment, al par¨¤graf corresponent d¡¯El Quijote del segle XVII. Amb una difer¨¨ncia: qui escrigu¨¦s, al segle XX, les mateixes paraules que Cervantes al seu temps, no diria la mateixa cosa, pel sol fet que la hist¨°ria liter¨¤ria, i tota l¡¯altra, acumulen damunt un text, encara que sembli id¨¨ntic a un altre del passat, lectures que resulten molt diverses.

Per reblar aquest clau metaliterari i acabar de complicar (o de simplificar?) les coses, ve ara Michel Lafon i inventa una biografia d¡¯aquest suposat Pierre Menard, que pot ser entesa com una nova filigrana, un ap¨¨ndix al seu llibre Borges ou la r¨¦ecriture, publicat a Seuil l¡¯any 1990, que aqu¨ª va passar desapercebut. Hi figura que Pierre Menard va n¨¦ixer l¡¯any 1862 i va morir l¡¯any 1937; que Menard i Borges es van con¨¨ixer l¡¯any 1919 al Jardin des Plantes de Montpeller, i que aquell va ser amic, en diferents etapes de la seva vida, d¡¯autors amb gran simpatia pel joc metaliterari o pels grans atzucacs de la literatura al segle XX: Gide ¡ªl¡¯autor de Paludes, un altre s¨ªmptoma simp¨¤tic¡ª, Pierre Lou?s o Paul Val¨¦ry ¡ªl¡¯autor de Monsieur Teste, l¡¯home que ¨¦s intel¡¤lig¨¨ncia pura i, a causa d¡¯aix¨°, tan mal novel¡¤lista com Borges mateix, que ni va intentar ser-ho.

En suma: un enorme, un gran llibret que complica, en un altre turn of the screw, els camins de la metaliteratura dels ¨²ltims segles, indispensable en especial, com ja s¡¯ha dit, per als lletraferits borgians i vila-matians.