A ritme de bolero

En el si de les primeres avantguardes, quan semblava que la figuraci¨® havia passat per sempre m¨¦s a millor vida, de sobte, just acabada la Gran Guerra, molts dels agents de la revolta miraven de nou la representaci¨® objectiva del m¨®n i les coses, per¨° no era per fer un pas enrere, com ho veuria la historiografia de l¡¯art contemporani ¡ªque ho va vendre com l¡¯espectre maligne dels totalitarismes naixents¡ª, sin¨® que va ser una bacanal d¡¯imatges de tota mena, arquetips de la joie de vivre meridional, icones metaf¨ªsiques, escenes fr¨ªvoles i elegants o er¨°tiques, i tamb¨¦ moltes de c¨ªniques, demolidores de la societat establerta i el poder. D¡¯aquestes darreres, els alemanys en van ser mestres, i donarien obres essencials de l¡¯art del segle XX, de la m¨¤ d¡¯Otto Dix, George Grosz o l¡¯exdadaista Christian Schad, entre molts altres. ?s el que s¡¯acabaria coneixent com Nova Objectivitat o Realisme M¨¤gic, tal com ho va anomenar a l¡¯¨¨poca el reputat professor i cr¨ªtic d¡¯art teut¨® Franz Roh.

El surrealisme d¡¯una banda i l¡¯abstracci¨® geom¨¨trica de l¡¯altra acabarien engolint gaireb¨¦ del tot el territori de la modernitat, una part de la qual tamb¨¦ ocupava aquell delici¨®s o pervers realisme dels anys vint, i la figuraci¨® neocl¨¤ssica i la tenebrosa perdrien el m¨®n de vista en esdevenir p¨¤ries. Molts pintors es van aixoplugar en la comercialitat banal dels retrats afavoridors i nus ufanosos per al gaudi de comerciants i burgesos sense gust. Alguns, per¨°, van sobreviure amb dignitat en el panorama art¨ªstic, com ara l¡¯angl¨¨s Stanley Spencer o els nord-americans Thomas Hart Benton i el marginal i homoer¨°tic Paul Cadmus. Fins i tot uns quants van assolir la gl¨°ria, com Balthus o Edward Hopper. Tamb¨¦ es donaria el cas curi¨®s d¡¯algun abstracte tr¨¤nsfuga com Jean H¨¦lion o l¡¯irreverent Francis Picabia, que amb les seves pin ups es va quedar descansat amb els ¡°puretes¡± de la modernitat.

L¡¯obra de Gino Rubert (Ciutat de M¨¨xic, 1969) recupera i dialoga amb la figuraci¨® m¨¦s tensa dels anys vint, sobretot l¡¯alemanya, per¨° no en fa cap plagi, sin¨® una obra del tot personal que es reconeix d¡¯una hora lluny. ?s com el resultat de posar a la termomix Balthus, Christian Schad, Otto Dix, Frida Kalho, George Grosz, un puntet de marqu¨¨s de Sade, bastant Luis Bu?uel i tamb¨¦ d¡¯Arturo Ripstein, telenovel¡¤les, exvots, il¡¤lustracions i revistes de moda dels anys cinquanta i seixanta, pel¡¤l¨ªcules de vampirs i anuncis de cosm¨¨tics, tot ben amanit amb ranxeres i amb un resultat tan interessant com divertit. Ser fill d¡¯un fam¨®s fil¨°sof catal¨¤ i d¡¯una psicoanalista mexicana, amb un tiet pintor i una exn¨°via argentina artista, ¨¦s una barreja explosiva que es fa notar. I no ¨¦s casualitat que fos c¨¨lebre portada del best seller de la trilogia Millenium de Stieg Larsson.

Gino Rubert t¨¦ fans decidits i detractors aferrissats perqu¨¨ la seva obra no deixa indiferent a ning¨². El p¨¨l de les figures ¨¦s natural, les cares s¨®n un collage fotogr¨¤fic enganxat amb desimboltura i tra?a, de manera que semblen pintades, i molts vestits, llenceria i els quadres dels interiors estan fets amb retalls de postals en 3-D. Els personatges ¡ªell i les seves amants possibles i, tamb¨¦, impossibles¡ª s¨®n de color gris perqu¨¨ s¡¯han vampiritzat en un m¨®n claustrof¨°bic i, alhora, atractiu, ir¨°nic i demolidor.

A l¡¯exposici¨® d¡¯ara, a Senda, reivindica la influ¨¨ncia dels exvots, de dicci¨® clara i directa, i tamb¨¦ fa un mix entre l¡¯exvot cat¨°lic menestral i el de sangs calentes a ritme de bolero i punyalada passional que hauria fet les del¨ªcies del Bu?uel mexic¨¤, fent honor al seu pa¨ªs de naixen?a. A m¨¦s dels seus quadres, ha convidat a penjar-ne a amics artistes, com ara Evru o Nazario, i als seus alumnes de l¡¯Institut Forum, de Barcelona, a m¨¦s dels que t¨¦ Oriol Vilapuig a l¡¯Escola Illa, de Sabadell, en un mural col¡¤lectiu que presideix l¡¯exposici¨®, rodejat per monges l¨¨sbiques, lluitadors emmascarats a la manera d¡¯El Santo que s¡¯abracen feli?os al llit, amors entre flames i ¡°lolites¡± imp¨²diques. Per l¡¯onada inacabable de realistes antoniolopezians fabricants de pintura de calendari, amb pinzell fi i mirada de diapositiva, l¡¯obra de Gino Rubert ¨¦s una gran bufetada a la cara i, de torna, una puntada de peu al cul.

?