Un terratr¨¨mol significatiu

Els resultats de les eleccions europees de diumenge passat signifiquen un terratr¨¨mol pol¨ªtic d¡¯una escala ausades elevada, a nivell general i local, de Brussel¡¤les a Gandia, Com ¨¦s natural, els polit¨°legs i els periodistes especialitzats s¡¯han afanyat a interpretar les dades i a separar el gra substanci¨®s de la palla conjuntural o, per seguir una met¨¤fora nietzscheana, a discernir els corrents de fons del canvi davall del moviment conf¨²s de les onades de superf¨ªcie. El cas ¨¦s que en tres dies ens han inundat de papers que intenten aclarir aquests extrems i explicar, en la mesura dels possibles, qu¨¨ ha passat. Jo no s¨®c polit¨°leg, ni tan sols periodista especialitzat, i no gosaria competir amb tal devessall de saviesa. Nom¨¦s s¨®c un observador encuriosit que contempla el panorama, aix¨° s¨ª, des d¡¯una talaia peculiar, la d¡¯un valenci¨¤ que viu a Barcelona. Aix¨° implica compartir situacions i assistir a debats ben diferents. Ja ¨¦s alguna cosa.

Aquest particular punt de vista m¡¯eximeix de comentar els resultats en el seu ¨¤mbit adient, que ¨¦s l¡¯europeu. No cal ni dir que el que ha passat ¨¦s grav¨ªssim. Amb la vict¨°ria de partits alhora euroesc¨¨ptics i fero?ment xovinistes a Fran?a, el Regne Unit i Dinamarca, i en general amb el creixement de l¡¯extrema dreta en tota la Uni¨®, la futura Eurocambra tindr¨¤ encara m¨¦s dif¨ªcil dur endavant les reformes necess¨¤ries per a refermar el projecte com¨². Les conseq¨¹¨¨ncies, a la llarga, poden ser m¨¦s frac¨¤s, m¨¦s escepticisme i m¨¦s erosi¨® del somni europeu.

Ja no m¡¯eximeix tant, en canvi, de dir res del que ha passat a Espanya. Ac¨ª cal anar amb cautela, perqu¨¨ les eleccions europees s¨®n at¨ªpiques. Tant l¡¯elevada abstenci¨® com la circumscripci¨® ¨²nica permeten que aflore m¨¦s el vot extravagant i el de c¨¤stig. Aix¨° no vol dir que els resultats no siguen significatius. Si els comparem amb els dels comicis europeus anteriors, veurem que s¨ª que ho s¨®n. L¡¯electorat espanyol est¨¤ molt inquiet i es mou darrerament amb celeritat. Aix¨° mateix ja ¨¦s un s¨ªmptoma de descontent. L¡¯aparent fractura del bipartidisme tradicional n¡¯¨¦s ¨²n altre. Per als grans partits, el panorama s¡¯ha girat com un calcet¨ª. El PP ha guanyat les eleccions, per¨° ha patit una reculada devastadora. Amb un 26% dels vots, si aquests comicis foren altres, no podria governar quasi enlloc sense aliats externs. La desfeta del PSOE ¨¦s m¨¦s brutal encara, i P¨¦rez Rubalcaba ha fet b¨¦ de dimitir, perqu¨¨ una debacle d¡¯aquestes proporcions feia la seua posici¨® del tot insostenible.

L¡¯altra cara de la moneda ¨¦s l¡¯ascensi¨® dels petits i protestons

L¡¯altra cara de la moneda ¨¦s l¡¯ascensi¨® dels petits i protestons, sobretot la de Podemos, que ha fet una entrada de cavall sicili¨¤. En tres mesos justos, amb quatre duros i un programa electoral de no t¡¯hi fixes, la colla de Pablo Iglesias ha obtingut m¨¦s d¡¯un mili¨® de vots i 5 escons. Si aix¨° no ¨¦s significatiu, jo no s¨¦ que ho ser¨¤. Tamb¨¦ ¨¦s suggerent que siga el Pa¨ªs Valenci¨¤ un dels llocs on aquesta formaci¨® puja m¨¦s. El discurs de Podemos ¨¦s fum¨®s i el seu futur una inc¨°gnita, per¨° si es consolida, voldr¨¤ dir que el moviment dels indignats ha trobat per fi un cam¨ª cap a les institucions. No ¨¦s la pitjor not¨ªcia possible. Rosa D¨ªez ha intentat ultratjar-los dient que s¨®n l¡¯entrada del populisme en la pol¨ªtica espanyola, com si el partit que ella lidera f¨®ra una altra cosa. No sabem a penes que ¨¦s i que ser¨¤ Podemos, per¨°, amb el seu aire d¡¯esquerranisme ut¨®pico-medi¨¤tic, diria que no s¡¯assembla a Aurora Daurada, per exemple. L¡¯eclosi¨® d¡¯aquest populisme ha barrat el pas a l¡¯avan? d¡¯un altre, m¨¦s nociu. En pol¨ªtica, l¡¯ingenu?sme radical sempre ¨¦s inquietant, per¨° n¡¯hi ha que ho ¨¦s m¨¦s que altres. El r¨¤pid creixement de Bildu tamb¨¦ ¨¦s una dada ha tindre en compte.

A Catalunya, el partit vencedor ¨¦s Esquerra Republicana, amb un triomf espectacular que multiplica per 5 els seus resultats del 2009. Converg¨¨ncia i Uni¨® ha quedat la segona, tot i que ha pujat en vots. A Madrid repeteixen que Artur Mas s¡¯ho ha de fer mirar, perqu¨¨ amb la deriva sobiranista no fa m¨¦s que perdre poder davant d¡¯ERC, que sempre ha defensat aquest cam¨ª. Per¨° aix¨° ¨¦s parlar per no callar, perqu¨¨ CiU no t¨¦ cap m¨¦s opci¨® que mantindre el rumb, i no cal m¨¦s que mirar els resultats del PSC i el PP per a entendre-ho: tots dos partits s¡¯han afonat en la m¨¦s abjecta de les mis¨¨ries. Tot i que ni Pere Navarro ni Al¨ªcia S¨¢nchez Camacho pensen dimitir, han vist el seu electorat redu?t a la meitat i han desaparegut com a for?a rellevant de les grans ciutats. La trompada del PSC ha sigut tan sagnant que la seua contribuci¨® al daltabaix del PSOE no es pot menystenir gens. Ara mateix ¨¦s un partit trencat. Fins i tot ha perdut part dels bastions del denominat cintur¨® roig, on els vots se li esgolen cap a les opcions tamb¨¦ roges, i sobiranistes, d¡¯Esquerra i d¡¯Iniciativa. De fet, tots els partits que han pujat en aquestes eleccions, llevat de Podemos, s¨®n d¡¯adscripci¨® estrictament catalana, i tots ells defensen la consulta. De moment, el debat sobiranista ¨¦s clau a Catalunya i les opcions unionistes no arrosseguen electors. La factura que el PSC i el PP han hagut de pagar ¨¦s molt m¨¦s elevada que la del restaurant La Camarga.

Al Pa¨ªs Valenci¨¤, el terratr¨¨mol no ¨¦s menys profund. El PP ha perdut m¨¦s de mig mili¨® de vots i 23 punts percentuals respecte al 2009. Rita Barber¨¤ i Alfonso Rus tenen motius per a estar preocupats. Com tamb¨¦ els t¨¦ Ximo Puig, que no capitalitza gens el desastre del ve?nat. Ac¨ª el vot disgustat s¡¯ha dirigit cap a Esquerra Unida, que multiplica per tres els seus resultats, UPyD i Podemos, amb una fulgurant irrupci¨® que l¡¯ha situada de colp en quarta posici¨®, per davant de Comprom¨ªs. Quant a Comprom¨ªs, ha obtingut un diputat en unes eleccions que sempre li havien sigut revesses i ha consolidat la pujada dels ¨²ltims anys, demostrant que no era flor d¡¯un dia i que la coalici¨® t¨¦ futur. Amb tot, ha vist frustrades les seues perspectives de creixement per l¡¯ascens de Podemos. En una terra tan sucursalista com la nostra, aquest pot ser un rival temible en les pr¨°ximes eleccions auton¨°miques, per¨° l¡¯endem¨¤ mateix podria ser un aliat a l¡¯hora de descavalcar el PP del poder. Si Comprom¨ªs mant¨¦ la serenitat i no es deixa endur per atacs d¡¯ansietat ni per temptacions su?cides de col¡¤lisi¨® interna, tindr¨¤ un paper molt influent a jugar d¡¯ac¨ª a un any, tant per m¨¨rits propis com perqu¨¨ els dies de plaer i gl¨°ria del PP local sembla que s¡¯han acabat, per fi. I el m¨ªnim que es pot dir ¨¦s que ja era hora.