Rusi?ol en tecnicolor

No s¨¦ si la recuperaci¨®, cent anys despr¨¦s que la publiqu¨¦s Antoni L¨®pez, editor, de l'¨²ltima novel¡¤la de Santiago Rusi?ol (1861-1931), El catal¨¤ de la Manxa , respon a l'oportunitat de l'en¨¨sim rebrot del debat Catalunya-Espanya, ara conegut com "el proc¨¦s" o "sobiranisme". No ho descarto. En qualsevol cas, ¨¦s indubtable que el conflicte entre l'empenta modernitzadora catalana i l'endarreriment secular espanyol batega en la novel¡¤la, publicada el mateix any que Catalunya aconseguia engegar -no sense entrebancs i desconfiances del govern espanyol- l'efica? i innovador projecte d'autogovern que va ser la Mancomunitat, del qual ara es commemora el centenari. De fet, el mateix Rusi?ol havia intervingut en el debat en declarar-se partidari de la candidatura unit¨¤ria Solidaritat Catalana (1905-1909), com recorda la professora Margarida Casacuberta, experta en l'obra de Rusi?ol, a l'ep¨ªleg d'aquesta edici¨®.

Per¨° aquesta no ¨¦s l'¨²nica lectura ni la m¨¦s important que admet la novel¡¤la. Hi ha tamb¨¦ el contrast poble/ciutat (complex, gens simple, que Rusi?ol ja havia abordat 12 anys abans a El poble gris ), i sobretot s'hi reporta, de manera evident, el xoc de les tend¨¨ncies progressistes, revolucion¨¤ries i anarquistes amb la societat tradicional. Pesa molt encara la recent Setmana Tr¨¤gica en la caracteritzaci¨® que fa Rusi?ol del catal¨¤ del t¨ªtol, un internacionalista i pacifista fugitiu d'aquelles jornades de viol¨¨ncia que, despr¨¦s de ser acollit per un compatriota establert com a cantiner en un poble al lloc m¨¦s erm de la Manxa, intenta conscienciar els vilatans sobre la seva condici¨® social i els seus drets, emp¨¨s per un quixotisme fruit dels llibres de cavalleries que ha llegit, ¨¦s a dir, la literatura social i pol¨ªtica de l'obrerisme. Els resultats, a m¨¦s d'un fill que se li fa torero, ens els podem imaginar.

Es tracta, doncs, d'una novel¡¤la de reflexi¨® social, vinculada al present (s'hi parla de Marx, de Rousseau, de Kropotkin, s'hi canta fins i tot La Internacional ), i que va encertar el tret: entre la indifer¨¨ncia dels noucentistes, El catal¨¤ de la Manxa va tenir un notable ¨¨xit de vendes i va guanyar el premi Fastenrath l'any seg¨¹ent. Llegida ara, els t¨°pics i l'esquematisme de l'acci¨®, que es desplega, com ¨¦s freq¨¹ent en Rusi?ol, mitjan?ant una successi¨® poc din¨¤mica de quadres, constitueixen un llast, com ho ¨¦s l'estranya combinaci¨® de castell¨¤ i catal¨¤, poc realista, amb qu¨¨ estan constru?ts els di¨¤legs: quan els personatges parlen en castell¨¤, estan tradu?ts al catal¨¤ amb alguna pinzellada castellana. Per¨° tot aix¨° no resta valor als encerts de Rusi?ol, esmolat en el retrat de contrastos i vigor¨®s en les descripcions (el palau de l' hidalgo del poble, els camperols batent el blat sota un sol infernal, els jardins d'Aranjuez, que coneixia b¨¦). Sobta, tamb¨¦, un poder¨®s somni que descriu, premonit¨°riament: una desfilada comunista massiva, digna de la pla?a Roja de Moscou.

Molt criticable ¨¦s, en canvi, la innecess¨¤ria modernitzaci¨® que s'ha fet de la llengua de Rusi?ol. No ¨¦s la primera vegada que a L'Aven? retoquen una novel¡¤la prefabriana, per¨° aquest cop ni se'ns avisa que s'ha fet ni quin ha estat el criteri. En actitud de policia ling¨¹¨ªstica neonoucentista, es canvia arreglar per arranjar , desde que per des que , fondos per pregons , cine per cinema , s'apropa per s'atansa , etc., com si el catal¨¤ de Rusi?ol fos incomprensible. Llegir-lo aix¨ª ¨¦s com veure acolorida una pel¡¤l¨ªcula en blanc i negre: un desprop¨°sit in¨²til.