La Val¨¨ncia amagada del segle d¡¯or

Les literatures occidentals solen tenir la mania grandiloq¨¹ent d¡¯autoassignar-se segles d¡¯or amb total impunitat. D¡¯or o des Lumi¨¨res, Siglos o Ages, tant se val. Una necessitat amb prou faenes dissimulada d¡¯evidenciar la gl¨°ria en cent anys que condensen els seus grans patriarques i ¨°peres primes com a s¨ªmbol de poder. La literatura catalana no n¡¯¨¦s cap excepci¨®: oneja amb orgull el segle XV d¡¯Ausi¨¤s March i Tirant lo Blanch. Un segle, un patriarca i una obra: la trinitat buscada ¨CRamon Llull ens absoldr¨¤¨C que acompanyen els versos de Jaume Roig, les proses de Joan Ro¨ªs de Corella o la lleugera exegesi d¡¯Isabel de Villena. De tot all¨°, per¨°, ens n¡¯ha restat m¨¦s que papers. De tot all¨°, encara en queden murs.

S¨®n els murs, sovint emboscats, de vegades enganyosos, de Val¨¨ncia, el centre neur¨¤lgic de la literatura catalana del quatre-cents, que creix i canvia com no ho havia fet mai abans. M¨¦s gent i m¨¦s pedra al cel mentre els petits contingents de comerciants europeus s¡¯assenten i la burgesia comen?a a llegir. Manuscrits primerament, i els primers incunables despr¨¦s, amb l¡¯arribada de la impremta. La literatura esdev¨¦, a poc a poc, oci. A la ciutat s¡¯escriu, es llig, se¡¯n parla en tert¨²lies i se celebren cert¨¤mens po¨¨tics. Sense cort reial, la vila s¡¯autoproveeix de lletres. El gremi, amb noms que esdevindran c¨¨lebres, es coneix i es relaciona en aquella Val¨¨ncia ¡°hanse¨¤tica¡±, com la volgu¨¦ veure Sanchis Guarner, de carrers estrets i sinuosos i de palaus modestament nobles. Una Val¨¨ncia de la qual encara queden molt m¨¦s que vestigis ru?nosos o records mai viscuts, perqu¨¨ alguns d¡¯aquells murs, al cap de cinc segles, de desenes de magnes reorganitzacions urbanes i de milers d¡¯orgies urban¨ªstiques, encara resten drets.

N¡¯hi ha de monumentalment expl¨ªcits, per cert. ?s el cas de la Seu. M¨¦s enll¨¤ de barreges d¡¯estils i columnes nues de pedra, la catedral guarda encara hist¨°ries del segle de les grans plomes. A la capella del Sant Calze, antiga aula de teologia, encara podem pensar en un Ro¨ªs de Corella assegut i escoltant atentament dogmes de la vida i d¡¯una mort que tamb¨¦ va escriure Ausi¨¤s March, ve¨ª de la capital a partir del 1450, mort i soterrat all¨ª el 1459. On exactament? Contra la creen?a popular, les seues restes no descansen sota la l¨¤pida negra, infinitament discreta i sense senyalitzar que s¡¯amaga al costat de l¡¯entrada rom¨¤nica del temple, sin¨®: ¡°en lo vas o capella dels Marchs en lo claustre de la Seu¡±. Llocs esva?ts, ja, el cementeri de la catedral i el claustre que se situava entre la porta barroca i la capella del Sant Calze, a l¡¯actual pla?a de la Reina.

Perqu¨¨ no tot ha restat en peu, ni de bon tros. Hi ha murs que caigueren i no s¡¯al?aren mai m¨¦s, sense drames, per¨° amb tota la implacabilitat del temps. ?s el cas d¡¯una de les possibles llars de Corella, el convent de Sant Francesc, a l¡¯actual Ajuntament, o el de la Sala de la Ciutat, que ocupava el jardinet de tarongers bords que hui reposa al costat del Palau de la Generalitat. All¨¤, el Joan Ro¨ªs que o?a missa a la Seu, parlava i es feia entendre gr¨¤cies a ¡°la lectura que fa dels sagrats evangelis¡±. Paraules sota els sostres propietat del bisbe o dels jurats, en compet¨¨ncia cont¨ªnua per l¡¯ensenyament dels mestres de la ciutat. El primer oferia la catedral i altres possessions eclesi¨¤stiques, i els segons llogaven o compraven edificis com les escoles primitives de gram¨¤tica i arts, en l¡¯antic carrer de les Escoles de Valldigna, m¨¦s tard anomenat de la Meravella i, finalment, esborrat del mapa. A la zona de l¡¯antiga esgl¨¦sia de Sant Bertomeu, de la qual hui nom¨¦s en resta la torre al final del carrer de Serrans, ¨¦s on situen Vicent Boix o Vicent Vives aquestes escoles durant bona part del segle quinze, abans que es creara l¡¯Estudi General, prop de l¡¯anomenat actualment carrer de la Nau. Aix¨°, per¨°, fou despr¨¦s, quan el segle xvi ja s¡¯entreveia a la cantonada.

M¨¦s enll¨¤ dels mestres i dels jurats i els eclesi¨¤stics hi havia els burgesos i els arist¨°crates, que es reunien per tal de fer ¡°parlaments¡± i, per tant, llegir i barallar-se ininterrompudament. Era el cas de Jaume Roig, que ¡°en casa mia¡±, deia, hostatjava reunions de l¡¯estil, on es ¡°psalmejaven¡± certes obres, mentre ¡°tots altercaven, / e disputaven: / qui menys sabia, / m¨¦s hi mentia, / e tots parlaven, / e no s¡¯escoltaven¡±. Un ¡°alberch¡±, el de Roig, situat ¡°en lo carrer de Cordellats, que ¨¦s la frontera eixint de la escola de la Compa?ia y fa cantonada al carrer de Capsers¡±, com deia Francesc Roig el 1688. Encara resta en peu. I ¨¦s que all¨¤ mateix, al cant¨® entre el carrer de Cordellats, que ha conservat el nom, i el carrer de les Danses, hi ha encara la casa de qui f¨¦u de la s¨¤tira un art de versos m¨ªnims, a prop, molt a prop de la Llotja de columnes exquisidament verticals al?ada en aquells anys en qu¨¨ a Val¨¨ncia la prosperitat d¡¯alguns cristal¡¤litzava en pedra.

Les vetlades a casa Roig no eren les ¨²niques, ja ho hem dit. Hi ha, per exemple, la que qued¨¤ retratada ¨Cficci¨®, probablement¨C en el Parlament de casa Mercader, de Ro¨ªs de Corella, ¡°que s¡¯esdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns homens destat de la Ciutat de Valencia, los quals ordenaren les istorials pohes¨ªes seg¨¹ents, ?o es, casc¨² la sua en son elegant estil¡±. On, per¨°? En l¡¯actual n¨²mero 26 del carrer de Cavallers, dit Major de Sant Nicolau quan encara no hi havia ni palaus ni cavallers? En aquell Palau dels Mercader encara en peu, i amb l¡¯antic i vell batlle Berenguer Mercader com a amfitri¨®? ?s el que s¡¯ha dit tradicionalment. No fou aix¨ª, per¨°, sin¨® molt probablement al carrer de les Avellanes, antic de Capllevats, on va viure un altre Berenguer Mercader, molt m¨¦s jove, fill de Galceran Mercader i casat amb la filla d¡¯un amic de Corella, Pere Garr¨®.

Parlaments, discussions, vetlades a la llum de les espelmes... i lectures en veu alta amb els primers incunables a les mans, quan a partir dels setanta comencen a florir les impremtes i els impressors, la majoria vinguts del nord d¡¯Europa: Miquel Albert, Nicolau Spindeler, Fern¨¢ndez de C¨®rdoba, Lambert Palmart o l¡¯alemany Joan Rix de Cura, que tenia la seua ¡°tienda cerca de la Lonja de mercaderes¡±, com recordava l¡¯erudit Serrano Morales a la darreria del xix; no molt lluny de casa Roig, doncs, i tampoc lluny de la forca s¨°lida i amena?ant de la pla?a del Mercat, on els condemnats eren penjats com una declaraci¨® d¡¯intencions. Aquella zona de carrers m¨ªnims i ca¨°tics afectats per l¡¯incendi de mitjan segle al carrer dels Drets, hui amb el mateix nom, que consignava l¡¯autor en el seu Espill: ¡°Daquells vehinats / La Pelleria / Trench, Fusteria, / Fins mig mercat / Nas vist cremat / Any sis quaranta / Pas de setanta/ Cases Alberchs¡±.

No s¨®n aquests els ¨²nics carrers que han mantingut la mateixa denominaci¨®. Hi ha l¡¯ancestral carrer de la Mar, on trobem el palauet que fou la llar de Joanot Martorell, ben a prop de la casa natal de sant Vicent Ferrer. La ciutat, de vegades i potser per atzar, es resisteix tossudament a esvair-se. El carrer d¡¯en Bou, darrere de la pla?a del Dr. Collado, ¨¦s el de la mateixa fam¨ªlia Bou a un dels membres de la qual, nebot de Roig, li fou dedicat l¡¯Espill: ¡°A tu com fill / Balthasar B¨°u / Per lo quem m¨°u / Ta molt amor / e gran calor / de nebot car / lo vull dre?ar...¡±. Era la Val¨¨ncia de Jaume Roig, per¨° tamb¨¦ la d¡¯Isabel de Villena i la seua Vita Christi, la resposta femenina a la misog¨ªnia ¨Cir¨°nica o no¨C del primer. Villena fou abadessa del convent de la Trinitat, fora muralla, a l¡¯altra banda del riu. A les seues cambres, de silencis i preg¨¤ries, alguns estudiosos han volgut veure tamb¨¦ cenacles i tert¨²lies liter¨¤ries, en contra de l¡¯estricta regla que regia el monestir. Qui ho sap, per¨°.

All¨° de qu¨¨ s¨ª que tenim const¨¤ncia certa i escrita ¨¦s dels cert¨¤mens que recorren el segle i els seus carrers: festes i concursos literaris entre els murs de la Seu, de la Confraria de Sant Jordi, a l¡¯actual Teatre Principal, o de la parr¨°quia de Sant Joan, enfront de la Llotja. Celebracions que evidenciaven una Val¨¨ncia en esclat, on certs diners i certa estabilitat permetien que la cultura nasquera i s¡¯elevara en pedra o en paraules. Manifestacions, al capdavall, d¡¯un nou temps, com el certamen del 1455, davall dels arcs apuntats del convent del Carme, encaixat actualment entre edificis, invisible a les mirades forasteres o ind¨ªgenes que es perden distretes m¨¦s enll¨¤ del carrer del Museu, alienes a aquest i a altres racons d¡¯un segle xv que molts despr¨¦s seria d¡¯or. Racons oblidats parcialment perqu¨¨, en el fons, no pot ser d¡¯una altra manera: que la hist¨°ria, no ho oblidem, no fa presoners i cada generaci¨®, amb totes les conseq¨¹¨¨ncies, ¨¦s ama d¡¯un temps que no ha escollit.