La casa surrealista

Al carrer de Cadirers, a tocar del Cercle d¡¯Art, hi ha un vell edifici recobert amb una lona verda protectora. Sempre que passe per aquell carrer, que em ve de passada cap la faena, pense en la seua inquietant decrepitud, i en la ll¨¤stima que produeix veure caure a trossos la Val¨¨ncia antiga. Per¨° a partir d¡¯ara aquest edifici ha cobrat per a mi una vida inesperada, i plena de matisos: ¨¦s la casa (¡°l¡¯estimada casa¡±) de Greta Alfaro, una de les artistes joves que m¨¦s admire. Quan, despr¨¦s de donar tres colps a la porta amb una maneta de ferro, la veig baixar i obrir la vella porta de ferro forjat, es produeix un moment d¡¯emoci¨®: pense que, per a la seua obra, tan plena a vessar d¡¯ecos surrealistes, aquella casa li va com l¡¯anell al dit. Greta hi apareix somrient, acompanyada del seu gosset Lope, un ratoner enjogassat, que es llan?a sobre mi posant-me les potetes en el pantal¨® i fent botets d¡¯alegria, com si em coneguera de tota la vida.

Hi entrem expectants i, despr¨¦s de passar per entremig de mitja dotzena de puntals met¨¤l¡¤lics d¡¯obra, que apuntalen l¡¯estructura malferida, pugem per l¡¯escala, noble al primer tram i, poc despr¨¦s, ja de servei (canvia el marbre dels graons pels taulellets). Al tercer pis, Greta Alfaro t¨¦ l¡¯estudi, una habitaci¨® que mira per un balc¨® (tapat per la lona verda) al carrer de Cadirers. La llum que hi entra ¨¦s matisada, verdosenca, i tot pren de seguida unes coloracions fotosint¨¨tiques. Greta ¨¦s una dona ben plantada, d¡¯origen navarr¨¦s, que ha estudiat a la Facultat de Belles Arts de Val¨¨ncia: vesteix de negre, amb una falda curta que mostra les cames, llargues i fortes, rematades per unes sabates elegants de vellut negre. Els llavis vermells, el r¨ªmel als ulls, la ratlla de les parpelles molt marcada i una cabellera exuberant componen una imatge seductora i plena de vitalitat: com diu, sempre est¨¤ a punt per a eixir i ser convidada a un banquet. I, en el seu cas, a un banquet surrealista.

Perqu¨¨ en l¡¯obra de Greta Alfaro hi ha aquest contrast entre all¨° convencional i benpensant i una realitat oculta, inquietant i colpidora. En la seua s¨¨rie ¡°Celebraci¨®¡± figura una col¡¤lecci¨® de fotografies de persones collfredes i serioses, en un marc burg¨¦s i elegant, acompanyades per algun detall escabr¨®s i perif¨¨ric. En aquest sentit, em recorda llunyanament els efectes aconseguits per Carmen Calvo: la den¨²ncia de la societat petitburgesa, hip¨°crita i amerada de religiositat, i plena de prejudicis i llocs comuns. L¡¯obra de Greta ¨¦s particularment cr¨ªtica amb la societat, a la qual agrada desemmascarar i que veu plena de foscors. ¡°La cultura religiosa ¨¦s molt important per al meu treball. S¨®c atea, per¨° el meu primer contacte amb l¡¯art va ser a l¡¯esgl¨¦sia del meu poble, a Fitero. Navarra ¨¦s la terra de l¡¯Opus Dei i la religi¨®, per for?a, i tot els est¨ªmuls que comporta (la llum de les vidrieres, l¡¯olor de l¡¯encens, l¡¯atmosfera pia¡­), tot aix¨° havia de quedar reflectit en la meua obra. Per¨° tamb¨¦ en la meua terra hi ha una cultura del menjar, del bon menjar, de la taula ben parada, del banquet. A Navarra no es para de parlar de menjar!¡±. Li pregunte que si es fa m¨¦s que a Val¨¨ncia i riu, com qui diu ¡®no tens ni idea de qu¨¨ parles¡¯. ¡°Al nord d¡¯Europa, l¡¯alcohol ¨¦s el que genera el vincle social, la sociabilitat. A la meua terra, ¨¦s el menjar... Menjar i resar, no hi fan res m¨¦s!¡±.

Recorde un v¨ªdeo seu espectacular, una de les altres facetes que la caracteritzen com a artista visual. Hi ix una taula perfectament parada al bell mig d¡¯un camp, amb les muntanyes del seu poble al fons. S¡¯hi veuen aliments, botelles de vi, un animal rostit al centre. El vent mou les estovalles rosades de la taula, i durant un temps no hi ha cap m¨¦s acci¨® que la d¡¯aquell paisatge est¨¤tic i aquella natura morta, fins que es veu arribar, creuant un camp d¡¯ametlers desfullats, l¡¯ombra r¨¤pida d¡¯un ocell, i una altra, i una altra. S¨®n ombres inquietants, de l¡¯estil de Goya, que introdueixen una tensi¨® en l¡¯espectador, fins que apareix en primer terme un voltor enorme. I tot seguit, un altre. I, de colp, un munt de voltors entren en escena, mentre segueixen arribant, un eixam inaudit d¡¯ocellots sinistres, que es llancen sobre els aliments amb la voracitat de l¡¯afamat i amb la inexpressivitat pr¨°pia de les aus. ?s un dels v¨ªdeos m¨¦s impressionants que he vist, per la tensi¨® que va in crescendo, per la surrealista acumulaci¨® d¡¯aus carronyeres i pels evidents ecos que t¨¦ de den¨²ncia d¡¯una societat fematera i malalta. ¡°Vaig gravar durant una setmana, en un camp de Fitero, un canyet on els ca?adors i els ramaders acostumen a llan?ar els animals morts. Al principi, els voltors no acabaven de refiar-se d¡¯aquella taula barroca. Per¨° un dia s¡¯hi van acostumar i fou incre?ble.¡±

Aquest v¨ªdeo ha estat molt celebrat i li ha obert moltes portes, d¡¯exposicions i projectes. Durant quatre anys ha estat becada a Londres, on ha desenvolupat un treball molt creatiu amb aquest format de videoart: en un altre treball, va col¡¤locar una rata amb una c¨¤mera en un edifici eduardi¨¤, que va anar gravant les estances plenes d¡¯oficinistes. El resultat ¨¦s un arquetipus ben cridaner, amb la sorprenent mirada de la rata. "S¨®n arquetipus: la rata, el voltor, el senglar... Animals de mal averany, amb molt mala fama. M¡¯agrada aquesta uni¨® del surrealisme amb el barroc, la juxtaposici¨® de contraris per a generar incomoditat en l¡¯espectador. Aquesta frontera entre all¨° privat i all¨° p¨²blic¡±.

Acaba de vindre de Basilea, i ara ha estat preseleccionada per a la beca del col¡¤legi de Roma. Es considera n¨°mada i passa llargues temporades fora, per¨° sempre regressa a la seua casa del carrer de Cadirers, ¡°el meu amor¡±. ¡°Necessite viatjar molt. Val¨¨ncia ¨¦s morta culturalment, i necessite refrescar-me, veure coses, posar-me al dia¡­ Val¨¨ncia no ofereix res i t¡¯obliga a emigrar. Una de les coses m¨¦s amargues del meu retorn de Londres ha estat descobrir que molts dels meus companys han abandonat aquesta ciutat. ?s dram¨¤tic! Ser artista t¡¯exigeix molts sacrificis, moltes ren¨²ncies que la gent no coneix: en general, amb les beques que et concedeixen no s¡¯accepta la pres¨¨ncia de la parella ni, de bon tros, els fills. Si tens un fill s¡¯ha acabat!¡±. Li pregunte si ha pensat de tindre¡¯n, de fills, i em diu que no: ¡°Jo amb Lope en tinc prou!¡± i riu, amb la dentadura blanca i poderosa. ¡°Abans tenia un gat, de nom ¡®Hijo¡¯... Per¨° no, no vull fills. La maternitat en l¡¯art ¨¦s el m¨¦s gran perill que hi ha! Fixa¡¯t que, fins a quaranta anys, hi ha igualtat, per¨° a partir d¡¯aquesta edat en les exposicions tot s¨®n homes. La precarietat de la nostra faena et condemna a viure com pots, a sobreviure¡±.

Durant tota l¡¯entrevista, Lope reposa en la seua falda, endormiscat. ¡°Em fan pena les dones que abandonen la seua carrera per ser mares... Per¨° en aquesta societat nostra no es valora prou l¡¯art. Es veu com una vagabunderia, com una frivolitat boh¨¨mia. Quan dic que s¨®c artista, de vegades em pregunten: ¡®De la tele?¡¯ I la gent no t¨¦ cap problema de jutjar-te, fins i tot d¡¯insultar-te. O, encara m¨¦s, de dir-te: ¡®Quan vas tocar de peus a terra, quan se¡¯t va assentar el cap? O b¨¦: busca¡¯t una faena com D¨¦u mana! Et veuen com un par¨¤sit! A Anglaterra ¨¦s una altra cosa: apareixes en les revistes, en la premsa, en els mitjans, amb total naturalitat¡±. De sobte, Lope es desperta i li salta de la falda, i deixa uns flocs de p¨¨l en la roba negra de Greta. S¡¯acosta a mi i fa uns saltirons divertits, buscant magarrufes. Recorde el gos de Carmen Calvo, el seu espavilat Tonet, que, tan bon punt et descuidaves, se t¡¯amorrava a la cama, i s¡¯encenia i s¡¯arborava, el milhomes. Lope, en aquest sentit, no sembla tan perill¨®s. ¡°Potser tots tenim culpa del que passa. Durant aquests darrers anys la societat ha estat massa contemplativa, massa endormiscada¡­ Vivim un robatori a gran escala i no hi ha quasi cr¨ªtica! Ning¨² no diu res! S¨ª, i trobe a faltar una intel¡¤lectualitat m¨¦s compromesa, m¨¦s implicada, i tamb¨¦ un art molt m¨¦s cr¨ªtic!¡±.

Pugem a la terrassa de l¡¯edifici per buscar un bon marc per a les fotografies. Tot sembla molt precari, com la mateixa vida de l¡¯artista. Jes¨²s C¨ªscar pregunta si no t¨¦ pot d¡¯enfonsar-se amb la casa i Greta riu i replica que ¡®de cap manera¡¯. Aquella casa ¨¦s piranesiana, una aut¨¨ntica ru?na. Per¨° potser aix¨° ¨¦s el que l¡¯atrau, la seua veracitat, l¡¯autenticitat que traspuen cadascun dels murs. Necessita una restauraci¨® amb urg¨¨ncia, per¨° potser aix¨° li llevaria una part del seu encant, la faria, com diu, ¡°de pl¨¤stic¡±. Imagine un v¨ªdeo del gosset Lope amb una c¨¤mera, recorrent l¡¯edifici desballestat i gravant l¡¯artista en la seua faena, una mirada ¨ªntima i personal, aut¨¨ntica. I hi veig una interessant possibilitat creativa. Perqu¨¨ Greta ¨¦s part, i ho sap, d¡¯aquella casa irrepetible.