Rereguarda

Ja tornem amb les guerretes. El premi Nobel de la Pau del 2009, Obama, torna a bombardejar l¡¯Iraq. I, com sempre, els seus c¨°mplices del Regne Unit, Fran?a i l¡¯intermitent Rajoy disposats a una nova foto; ja deuen haver triat l¡¯illa? El Govern espanyol segueix fent servir eufemismes i no sabem encara si la participaci¨® ser¨¤ amb p¨®lvora o amb navalles d¡¯Albacete. Curi¨®s, aquest comportament dels amos del m¨®n: creen un foc i despr¨¦s s¡¯erigeixen en bombers.

Quan existien els llibres, fa molts anys, s¡¯edit¨¤ Los condenados de la tierra, de l¡¯algeri¨¤ Frantz Fanon, que no perd vig¨¨ncia.

Aquestes guerres sonen llunyanes, per¨° no hem d¡¯oblidar que els governs que decideixen intervindre-hi tenen al darrere un pa¨ªs que s¡¯hi veu implicat. Un pa¨ªs que no deixa de ser la rereguarda del front b¨¨l¡¤lic. Rereguarda: "Part m¨¦s retardada d¡¯un ex¨¨rcit o unitat militar, tant en moviment com desplegats. / Espai que resta darrere un front de guerra. / Part d¡¯un pa¨ªs en guerra no afectada directament pels combats".

Un pa¨ªs que no est¨¤ en primera l¨ªnia de combat, per¨° que no deixa d¡¯estar en la mateixa guerra. Despr¨¦s, si arriba un atemptat a cadascun d¡¯aquests pa?sos, simulen una sorpresa que s¡¯afig a la llarga llista d¡¯hipocresies que els caracteritza.

A mesura que la cosa s¡¯acosta, que perd llunyania, la rereguarda pateix els efectes m¨¦s immediatament i m¨¦s sovint. Pensem en la pol¨ªtica casolana. En un sistema en qu¨¨ la delegaci¨® pol¨ªtica ¨¦s total, ¨¦s a dir, que impedeix el control posterior a unes eleccions, fins i tot els votants reben el fum de l¡¯artilleria fins a asfixiar-los. No ¨¦s gens estrany que la gent margine els dirigents i comence a actuar pel seu compte. Si s¡¯organitzen, arriben a passar de rereguarda a avantguarda. Costa molt; la por i una bona dosi d¡¯impot¨¨ncia t¨¦ efectes devastadors en la poblaci¨®. Per¨° temps al temps.

Els amos del m¨®n veuen, amb la mateixa mirada de la hipocresia, que s¨²bdits dels seus pa?sos s¡¯uneixen a les forces que ells bombardegen. Ciutadans del "Primer M¨®n" que l¡¯abandonen per unir-se als bombardejats. Hipocresia, ja ho hem dit, perqu¨¨ moltes vegades els instigadors de situacions que se¡¯ls escapen de la m¨¤ s¨®n producte dels mateixos governs posteriorment escandalitzats. La rereguarda, que molts volen formada pel concepte de majoria silenciosa ¡ªens boir¨®s¡ª, ha estat sempre un camp de batalla dif¨²s i actiu, lluny de l¡¯apatia. El general franquista Mola va anomenar "quinta columna" l¡¯ex¨¨rcit no uniformat que actuava en la rereguarda de la II Rep¨²blica, nom que va travessar fronteres. ?s a dir, ens v¨¦nen de ben lluny el concepte i l¡¯activitat. L¡¯amena?a d¡¯una acci¨® en la rereguarda, juntament amb la definici¨® d¡¯un enemic concret, siga real o no, esdev¨¦ una arma m¨¦s dels governs per a alimentar la paranoia de la ciutadania. En realitat, per¨°, podr¨ªem imaginar els governs com el veritable "quintacolumnisme" de les nostres vides.