Po¨¨tica de H?lderlin

L¡¯obra de Friedrich H?lderlin (1770, com Beethoven i Hegel - 1843) va ser molt poc coneguda en vida seva ¡ªtinguem present que tota la segona meitat del seu temps secular el va passar en una famosa torre, a la casa del fuster Zimmer (que, per cert, llegia Kant), a T¨¹bingen, sense rebre a penes visites¡ª, i nom¨¦s llegida i mig entesa a partir de la segona edici¨® de les Obres completes (que no ho eren) a c¨¤rrec de Norbert von Hellingrath, l¡¯any 1913, ¨¦s a dir, molts decennis despr¨¦s de la mort del poeta. Abans, un meritori C. T. Schwab havia ofert en dos volums una antologia de l¡¯obra de H?lderlin, l¡¯any 1846, que va servir perqu¨¨ Nietzsche tingu¨¦s not¨ªcia d¡¯aquesta poesia fenomenal, per¨° no gaire m¨¦s. M¨¦s endavant, Friedrich Beissner i Adolf Beck van oferir la primera edici¨® for?a completa de l¡¯obra en q¨¹esti¨® (1946-1957), per¨° sense arribar a fer-ne una edici¨® cr¨ªtica, cosa que va quedar reservada per a la gran edici¨® facsimilar, completa i comentada de D. E. Sattler i W. Groddeck (de 1975 en?¨¤).

Malgrat aquest esfor? editorial ¡ªque mai arriba tard si arriba¡ª tothom sap que H?lderlin ¨¦s un poeta dif¨ªcil, molt dif¨ªcil de vegades, amic dels llargs per¨ªodes que havia apr¨¨s d¡¯Homer, i dels enrevessaments sint¨¤ctico-sem¨¤ntics de P¨ªndar, al qual va traduir a l¡¯alemany, entre altres grans autors dels segles cl¨¤ssics de Gr¨¨cia. H?lderlin va tenir la mala fortuna d¡¯ensopegar amb Goethe ¡ªque bene?a tant com enviava als limbes dels justos qualsevol poeta del seu temps, que va ser llarg¡ª i de tenir un padr¨ª, Schiller, que va morir massa jove per adonar-se del gran valor que posse?a l¡¯obra del nostre poeta d¡¯avui, i ajudar-lo, cosa que un poeta necessita gaireb¨¦ sempre, a no ser que sigui tronat, per¨° oport¨² (Espriu, Mart¨ª i Pol, i els que vindran ara arran del tercer centenari de la Gran Cosa Nostra). Per fi, la passi¨® h?lderliniana que va tenir Heidegger tota la vida va acabar de donar fama, ress¨° i deixant (ra¨®, no del tot) a l¡¯obra de qui pot ser justament considerat el poeta m¨¦s gran que mai vagin donar les lletres cl¨¤ssico-rom¨¤ntiques alemanyes.

Enmig de la seva vasta i extraordin¨¤ria producci¨®, H?lderlin va escriure una s¨¨rie d¡¯assaigs, que recomano al lector no german¨°fon en l¡¯edici¨® de Jean-Fran?ois Courtine, Fragments de po¨¦tique (Imprimerie Nationale, Par¨ªs, 2006), per¨° que no puc recomanar-li en cap edici¨®, que n¡¯hi ha, en llengua castellana. Per contra, s¨ª que puc dir lloances de la traducci¨®, de m¨¨rit incalculable, que Manuel Carbonell ha fet d¡¯un dels assaigs que acabo d¡¯esmentar, val a dir, Principis per a la consecuci¨® po¨¨tica (Barcelona, Quaderns Crema, 2014), que s¡¯edita habitualment amb el text complementari Apunt per a la presentaci¨® i el llenguatge. Aquest segon text (p¨¤g. 81 a 95 de l¡¯edici¨® que hem dit) esclareix gaireb¨¦ totes les insondables i envitricollades expressions que el poeta fa servir en l¡¯assaig principal, i s¡¯agraeix.

Hi llegireu coses com aquestes, per una vegada for?a clares ¡ªbones i intel¡¤ligents ho s¨®n totes, de dalt a baix del llibre¡ª: ¡°Quan el poeta, en tota la seva vida interior i exterior, se sent compenetrat amb el to, pur, de la seva sensaci¨® primordial i contempla el m¨®n que l¡¯envolta, aquest li apareix tan nou i desconegut que la suma de tot el que ha apr¨¨s per experi¨¨ncia, de tot el que sap, de tot el que intueix, de tot el que pensa, l¡¯art i la natura tal com se li presenten en ell i fora d¡¯ell, tot se li fa present com per primera vegada. [...] ?s important que, en aquest instant, el poeta no accepti res com a donat, que no parteixi de res de positiu, que la natura i l¡¯art, tal com els ha apr¨¨s a con¨¨ixer i tal com els veu, no li parlin abans que hi hagi un llenguatge per a ell. [...] L¡¯artista treu fora del seu m¨®n, de la suma de la seva vida exterior i interior, la mat¨¨ria per designar les tonalitats del seu esperit i per provocar [hervorzurufen], del seu estat d¡¯¨¤nim, la vida que hi ha al seu fons¡±.

Aquestes citacions s¨®n un corol¡¤lari al conjunt del llibre que presentem avui, per¨° d¡¯una claredat que espanta: espantar¨¤ sobretot aquesta muni¨® de poetes d¡¯¨ºtre pour la maison que al pa¨ªs nostre proliferen, m¨¦s que els bolets, d¡¯en?¨¤ de la malaurada Renaixen?a, i a pesar dels treballs i els dies de Carner i de Riba.

?