1934-2014

El Sis d¡¯Octubre de 1934 representa el major daltabaix autoinfligit pel catalanisme pol¨ªtic. Com un mal que no vol soroll, els seus hereus van preferir obviar aquells fets, deixant aix¨ª el cam¨ª lliure per als que l¡¯han brandat com una amena?a. Avui, aquell paral¡¤lelisme ha reviscolat. La comparativa, per¨°, neix d¡¯una mistificaci¨® hist¨°rica que ho redueix tot a un sainet, on el president Llu¨ªs Companys s¡¯hauria volgut fer perdonar el seu esc¨¤s pedigr¨ª catalanista impulsant un cop separatista, i on mai falta la refer¨¨ncia al conseller Josep Denc¨¤s fugint per les clavegueres. Aquesta versi¨® sempre recorda la posterior suspensi¨® de l¡¯autonomia i l¡¯empresonament del govern catal¨¤, tot anunciant la seva probable repetici¨® arran del proper 9 de novembre.

En realitat, per¨°, la proclama de Companys no buscava desentendre¡¯s d¡¯Espanya ¡ªobjectiu que es redu?a a uns pocs radicals¡ª, sin¨® sumar-se al comprom¨ªs adquirit amb les esquerres i el republicanisme espanyol per defensar la Rep¨²blica davant la incorporaci¨® de la CEDA al govern i l¡¯expansi¨® del feixisme a Europa. Amb tot, nom¨¦s all¨¤ on existia una for?a sindical unida com a Ast¨²ries, o un poder pol¨ªtic propi com Catalunya, el moviment va quallar m¨ªnimament, per¨° amb unes conseq¨¹¨¨ncies devastadores. Avui, en canvi, el pas es fa en solitari, amb uns suports externs anecd¨°tics.

El 1934, a m¨¦s, l¡¯impuls i la direcci¨® efectives corresponien a la classe pol¨ªtica, amb una participaci¨® popular limitada. Aix¨ª, quan Companys surt al balc¨® el 6 d¡¯octubre, la pla?a era plena. Hores despr¨¦s, no hi quedava ning¨². Fora del cercle m¨¦s proper, el president es trobava sol. Res comparable, per tant, a la mobilitzaci¨® promoguda per l¡¯ANC i ?mnium Cultural en Diades successives. L¡¯esc¨¤s ress¨° ciutad¨¤ no significava que la situaci¨® fos una bassa d¡¯oli. De fet, aqu¨ª trobem un primer element com¨²: l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un est¨¨s malestar col¡¤lectiu fruit de la crisi mundial (el crac de 1929 i la crisi financera actual, respectivament), amb derivades pr¨°pies, com ara l¡¯enfrontament per la Llei de Contractes d¡¯aleshores i la bombolla immobili¨¤ria dels nostres dies.

Per tant, les similituds existeixen, per¨° s¨®n m¨¦s de fons que no factuals i atenyen l¡¯ess¨¨ncia mateixa del catalanisme. En aquest sentit, no ¨¦s casual la coincid¨¨ncia en el temps de la recuperaci¨® de l¡¯obra d¡¯Amadeu Hurtado i Agust¨ª Calvet amb el proc¨¦s pol¨ªtic iniciat amb l¡¯aprovaci¨® de l¡¯Estatut del 2006. Tots dos s¡¯havien destacat per la seva dura cr¨ªtica a l¡¯actuaci¨® del catalanisme pol¨ªtic arran dels Fets d¡¯Octubre, entesa com a simptom¨¤tica d¡¯uns d¨¨ficits inherents. Era una cr¨ªtica feta des de dins, no per amena?ar com les anteriors, sin¨® per advertir dels perills de reincid¨¨ncia.

Ambd¨®s coincidien a retreure la tend¨¨ncia al tot o res per part d¡¯un catalanisme no prou conscient ni d¡¯all¨° assolit, ni de les seves pr¨°pies limitacions, ni del risc assumit. Per a l¡¯afilada ploma de Gaziel, calia evitar l¡¯enfrontament directe amb l¡¯Estat, ja que la Generalitat ¡°es la parte m¨¢s d¨¦bil, la m¨¢s tierna y quebradiza¡±. I seguia: ¡°O triunfamos por la inteligencia, o perderemos¡±, perqu¨¨ no n¡¯hi ha prou amb el miratge del voluntarisme (Las armas de la Generalitat, a La Vanguardia, 5 d¡¯octubre de 1934). Per Hurtado, aquesta rauxa era fruit d¡¯un catalanisme m¨¦s c¨°mode en l¡¯agitaci¨® permanent que no en la governaci¨® responsable (Abans del 6 d¡¯octubre, Quaderns Crema). Algunes de les seves severes reflexions contra una pol¨ªtica ret¨°rica, sentimental, populista i feta nom¨¦s a base de declaracions resulten encara avui d¡¯una sobtant actualitat.

Jaume Claret ¨¦s historiador i professor de la Universitat Oberta de Catalunya.

?