En l¡¯atzucac

Rebeca Plana ens espera en la pla?a del seu poble, Albalat de la Ribera. De seguida es mostra com ¨¦s: expansiva, impulsiva, vehement, contundent. Parla i torna a parlar, i quasi costa preguntar-li. Ja m¡¯havien advertit de la seua vitalitat, de certa actitud eixelebrada i extravagant, i aix¨° redoblava encara m¨¦s el meu inter¨¦s per entrevistar-la, per parlar amb ella tranquil¡¤lament. Caminem pels carrers d¡¯Albalat, fins que arribem al de l¡¯Esparteria. ¡°Visc en un atzucac¡±, em diu, assenyalant la casa, a la punta del carrer. ¡°F¨ªsicament o metaf¨°ricament?¡±, li pregunte. Rebeca riu, i diu que ambdues coses, per¨° que sobretot en ¡°un atzucac mental!¡±.

Aquella planta baixa ¨¦s la quadra d¡¯una vella casa de poble, que Rebeca s¡¯ha mig condicionat. L¡¯Ajuntament li l¡¯ha cedida, a canvi d¡¯obra de l¡¯artista, i all¨ª, en aquella pallissa desballestada, que per moments amena?a ru?na, Rebeca pinta fa un quant temps. ¡°Abans tenia el taller a Russafa, en un espai min¨²scul, per¨° necessitava cr¨¦ixer i vaig tornar al poble¡±. Li pregunte si es troba a gust i em diu que s¨ª, que molt, que ¨¦s bo tindre companyia, sentir-se volguda. Mire els seus quadres, que mostren el seu car¨¤cter impetu¨®s: aquell doll de pintura abstracte, com si haguera estat colpejant el llen? en una batalla perduda. Rebeca Plana ¨¦s una pintora que porta la creativitat en la pell, i pinta com respira. Hi ha pintors intel¡¤lectuals i d¡¯altres que s¨®n instintius, en qu¨¨ la pintura no ¨¦s un acte mental, sin¨® una expansi¨® de l¡¯¨¤nima, un crit de soledat en el buit. ¡°I els teus ve?ns qu¨¨ n¡¯opinen?¡±, li dic a boca de can¨®. Queda callada, dubta, no sap qu¨¨ contestar. Finalment, sospira i respon: ¡°Pensen que s¨®c la filla d¡¯Adoraci¨®n!¡±. I qui ¨¦s Adoraci¨®n...? ¡°Ma mare!¡±, explica rient, divertida de la tautologia que acaba d¡¯infantar. ¡°Vull dir que s¨®c molt coneguda i que, si no els agrada, ho callen! I el fet d¡¯eixir en els diaris tamb¨¦ hi ajuda molt!¡±.

I, tanmateix, a mi m¡¯agrada. M¡¯agrada aquella valentia, aquell art brut, past¨®s, ple de for?a i color. Em recorda un innatisme pict¨°ric que em resulta interessant: res m¨¦s lluny de Rebeca que l¡¯amanerament, que la pinzellada controlada. Ans a l¡¯inrev¨¦s, diria que una veu interna li guia la m¨¤, que es deixa transportar per complet per la intu?ci¨®. ¡°Fins que no he estat respectada fora de Val¨¨ncia, a ning¨² no l¡¯interessava el que feia. Aquesta terra ¨¦s aix¨ª: fins que no triomfes fora, ning¨² no et fa cas. Ara prepare una exposici¨® amb Antonio P¨¦rez, a Cuenca, i tamb¨¦ m¡¯han convidat a Antibes, on t¨¦ la casa Picasso, a tocar de Cannes, a pintar durant tres mesos i fer despr¨¦s una exposici¨®... Tot m¡¯ha vingut de fora¡±. Pensa un moment i continua: ¡°Aix¨° m¡¯ho deia Rafael Canogar: que a mesura que m¡¯anara fent major m¡¯aniria fent m¨¦s reservada i introvertida... Jo que s¨®c pura energia!¡±. Li pregunte si li agrada l¡¯obra de Canogar i em diu que s¨ª, que tant com la persona: ¡°?s molt elegant... Excel¡¤lent com a artista i com a persona. Com Joan Genov¨¦s! Tan gran i tan humil! Vaig estar becada en el taller de Genov¨¦s l¡¯any 2005, i quan vaig acabar vam intercanviar dos quadres! Imagina-t¡¯ho! Tinc dos quadres seus! ?s molt gener¨®s!¡±.

Porta unes ulleres de pasta negra, amb un rivet blanc. Els seus ulls s¨®n molt expressius, els cabells curt¨ªssims. ¡°Ac¨ª hi ha poca companyonia. Tots van a la seua, no hi ha comunicaci¨® entre els artistes... ?s m¨¦s f¨¤cil fer coses fora, com ara amb Lid¨® Rico, de Iecla, que amb la gent de Val¨¨ncia, que s¨®n molt recelosos¡±. Mire un rac¨® de la quadra i veig el pessebre de l¡¯haca, ple a vessar de paperots de l¡¯artista. El lloc ¨¦s una aut¨¨ntica baluerna, que arrecera un cafarna¨¹m de llen?os, paquets i coses extravagants. ¡°Tot just ara prepare una exposici¨® amb portes de frigor¨ªfics... Per¨° tan aviat com puga tornar¨¦ als matalassos¡±. I em mostra un matal¨¤s, pintat, amb les seues pinzellades fortes. ¡°Aquesta s¨¨rie ha tingut molt d¡¯¨¨xit. Ja en porte, almenys, nou!¡­ El primer el vaig pintar a Barcelona. Estava cansada, avorrida, vaig desfer el llit, el vaig plantar, el matal¨¤s, i em vaig posar a pintar-lo, sense pensar-ho... I em qued¨¤ brutal! Ara el tinc exposat a Intramurs, a Val¨¨ncia! I n¡¯he continuat fent¡­ de matalassos reciclats, o fins i tot de comprats a l¡¯antiga f¨¤brica de Pikolin, de Saragossa¡­¡±. Jes¨²s C¨ªscar la fotografia davant d¡¯un, fins i tot posa com si hi dormira. Darrere seu volen les pinzellades blaves, fulgurants i flam¨ªgeres. Li pregunte si no li sembla una mica angoixant tindre una d¡¯aquelles obres penjant de la paret i hi conv¨¦. I riu... Per¨° li va b¨¦.

Realment, Rebeca Plana ¨¦s un misteri. La mire i vull esbrinar qu¨¨ ¨¦s el que l¡¯esperona a pintar matalassos o portes de frigor¨ªfics. ¡°Jo volia ser cirurgiana i missionera. Anar a l¡¯?frica a cuidar malalts de l¡¯Ebola! Per¨° a l¡¯institut d¡¯Algemes¨ª vaig tindre molt bons professors i vaig canviar la medicina pel periodisme. I d¡¯ac¨ª vaig voler fer cr¨ªtica d¡¯art, i al final em vaig matricular en Belles Arts... I, per acabar-ho d¡¯adobar, em vaig fer pintora! Tinc un doctorat i ara en prepare un altre¡±. Em sembla extraordinari, i m¡¯explica que els seus pares hi han influ?t molt, que en sa casa la cultura sempre ha estat molt present. Veu son pare amb un llibre de Joan Fuster a les mans... Aleshores, potser una mica irreflexivament, li pregunte per qu¨¨ t¨¦ la fama de dona dif¨ªcil i una mica esbojarrada. ¡°B¨¦, he passat tamb¨¦ males ¨¨poques... Tinc trastorn bipolar¡­ Ara estic molt b¨¦, vindre al poble m¡¯hi ha ajudat molt, per¨° he passat per crisis importants... Vindre ac¨ª m¡¯ha parat b¨¦: he acceptat les coses com s¨®n¡±.

Ara mateix, mentre escric aquestes ratlles, dubte sobre si tot a?¨° ¨²ltim entra en el terreny de la intimitat o si, en canvi, ¨¦s interessant per al lector. No obstant aix¨°, crec que explica un poc el car¨¤cter de l¡¯artista, els seus cicles pict¨°rics, la seua incontrolable voluntat, i frases tan rotundes com ara: ¡°Pinte el que em d¨®na la gana! I aix¨° poca gent ho fa!¡±. Li pregunte si vindre al poble ha canviat d¡¯alguna manera la seua manera de pintar, i em diu que s¨ª, que ha incorporat el verd a la seua obra. ¡°El verd dels camps, del jardinet d¡¯ac¨ª al costat de la quadra, de les llimeres, dels tarongers... El verd ¨¦s un color dif¨ªcil, que abans no emprava: utilitzava m¨¦s el negre, roig i blanc...¡±.

Ens diu de pujar a les golfes, on vol instal¡¤lar una part de l¡¯estudi. En l¡¯escala hi ha una porta, amb una reixa. ¡°Aquesta casa pertanyia a un dels homes m¨¦s rics del poble, per¨° que tenia una filla esquizofr¨¨nica, i que sembla que tancava ac¨ª dalt¡­ M¡¯ho va contar una ve?na, com un gran secret¡±. Per un moment un calfred ens recorre el cos. A dalt hi ha dibuixos en les parets, gargots, siluetes de mans, una data de 1914¡­ ¡°Saps, de vegades tinc la sensaci¨® que no estic a soles, que hi ha m¨¦s gent en aquesta casa¡­ ?s dif¨ªcil d¡¯explicar¡­ De vegades, s¡¯apaga la llum de l¡¯estudi, aix¨ª, de colp, sense motiu¡­¡±. Li dic si no t¨¦ una mica de por i em fa que no, que gens ni mica. ¡°La meua parella, en canvi, no dormiria en aquesta casa ni per tots els diners del m¨®n¡­¡±, riu divertida. I m¡¯assenyala el dibuix d¡¯una m¨¤, i a sota es pot llegir, en una cal¡¤ligrafia punxeguda: ¡°La mano del humano¡±.

De colp, el sol entra alegre per les finestres i allunya, almenys de moment, els fantasmes. Vull que em recomane algun artista jove que admire i em parla de Mar¨ªa Albero, de Biar, que fa llibres d¡¯autor que li semblen magn¨ªfics. ¡°?s una gran artista i impressora! T¨¦ molt de m¨¨rit. Tamb¨¦ publica una revista de t¨ªtol Branques, que est¨¤ molt b¨¦!¡±. No em sap dir cap nom m¨¦s: li pareix que els joves tenen massa pressa, per¨° alhora reconeix que ella, quan era jove, tamb¨¦ n¡¯era, d¡¯impacient. Li pregunte la seua edat i em diu que 38. I, aleshores, jo, que en tinc deu m¨¦s, em sent profundament vell. I mire cap a Jes¨²s C¨ªscar i riem els tres.