El cicle de la vida

La vella parra de l¡¯hort ja ha perdut totes les fulles. Enguany ha estat un mal any per a ella, el fong de la cendra l¡¯ha anat corsecant a poc a poc, assecant-li les fulles abans d¡¯hora. A m¨¦s a m¨¦s, la sequera extrema tot ho pronuncia, i les plagues s¨®n m¨¦s intenses que mai. Alguns xiprers tampoc no han pogut superar l¡¯estr¨¦s ocasionat pel fong Phytophthora i han quedat eixuts: primerament, fou el capcir¨®, penell al vent; despr¨¦s, tot l¡¯arbre el va seguir, i es va marcir a poc a poc. Alguns pins tamb¨¦ groguegen i semblen afectats per aquest escarabat barrinador tan temible, que porta el nom de Tomicus destruens, i que va fent desapar¨¦ixer les nostres pinedes. Tot sembla relacionat, la sequera, el canvi clim¨¤tic, l¡¯augment impassible de les plagues. I aix¨ª i tot, la tardor arriba per fi, i amb ella l¡¯estaci¨® de la dol?a abund¨¤ncia, que deia John Keats. Les pluges deixondeixen els arbres, els tarongers semblen m¨¦s ufanosos i els seus fruits prenen una mica m¨¦s de cos. Despr¨¦s de tants mesos sense ploure de veres, aquestes pluges de llevant s¨®n un b¨¤lsam. Als peus de la parra hi ha una catifa de fulles seques, caigudes per aquesta llevantada, i camine per sobre d¡¯elles, fent-les cruixir. En un rac¨® ha crescut un rodal de bolets, m¨°rbids i g¨°tics, diria Josep Pla, que es nodreixen de qualsevol excresc¨¨ncia. I ¨¦s llavors que la descobrisc: sobre una de les columnes de l¡¯emparrat hi ha una papallona nocturna, el que habitualment es coneix com un borinot o un bufaforats. Pertany a l¡¯esp¨¨cie Hippotion celerio, i les seues erugues s¡¯alimenten de les fulles de la parra. La papallona acaba d¡¯eixir del capoll i encara t¨¦ les ales d¨¨bils i fr¨¤gils. Durant els mesos d¡¯estiu, les erugues han passat desapercebudes, cr¨ªptiques en les fulles de la parra, i quan han sentit una amena?a han encongit el cos en un curi¨®s moviment defensiu i han projectat els seus dos ocels distals, simulant ser una petita serp. Pense que es tracta d¡¯una estrat¨¨gia defensiva una mica innocent, per¨° que ha de ser per for?a adaptativa, i que, comptat i debatut, els ocels aquells han de resultar m¨¦s ¨²tils que no tindre res amb qu¨¨ espantar el depredador. Mire de nou el borinot, inerme i confiat. A la nit al?ar¨¤ per primera vegada el vol i, guiat pel seu instint, es dirigir¨¤ fulgurant cap al sud. En unes setmanes, arribar¨¤ a l¡¯?frica equatorial (celerio, li pos¨¤ de nom Linn¨¦, amb ra¨®), on passar¨¤ l¡¯hivern i es reproduir¨¤. A la primavera regressaran els seus descendents, i potser alguns d¡¯ells a aquesta parra, on la descend¨¨ncia passar¨¤ l¡¯estiu. I s¡¯iniciar¨¤ de nou el cicle, un cicle de la vida que v¨¦s tu a saber quant de temps dura ja en aquella vella parra de l¡¯hort.