Record

Fa uns quants mesos, un estudiant de Periodisme va confondre en unes pr¨¤ctiques escrites el meu nom amb el d¡¯un altre professor. Quan li ho vaig fer notar, l¡¯alumne va riure, i amb una certa incredulitat es va justificar dient que no sabia en qu¨¨ devia pensar en aquell moment. ?s notori que alguns estudiants no saben res del professor que els imparteix la mat¨¨ria, i de vegades ni tan sols el nom. Aleshores vaig preguntar a l¡¯alumne a quin professor es referia, doncs es d¨®na la casualitat que en la Facultat hi ha dos professors amb aquell mateix nom (que per accident m¡¯havia adjudicat a mi). L¡¯alumne em va mirar sobtat, encara m¨¦s incr¨¨dul, i va quedar en evid¨¨ncia que havia passat per les assignatures corresponents sense saber-ne el nom dels altres docents. Vaig riure, perqu¨¨ era c¨°mic, i ell tamb¨¦. Al capdavall, no t¨¦ import¨¤ncia, i l¡¯exercici estava b¨¦. Li vaig parlar d¡¯un conte de Giovanni Papini, sobre un home que un dia va seure en un banc d¡¯un parc i al costat hi ha un altre home que diu que ¨¦s ell. I mantenen un di¨¤leg molt tens, perqu¨¨ sempre ¨¦s desagradable veure que un altre suplanta la teua persona. Potser aquell estudiant diria als seus amics i coneguts que la meua assignatura estava d¡¯all¨° m¨¦s b¨¦ (o d¡¯all¨° m¨¦s malament, tant se val), i esmentaria el nom de l¡¯altre professor. L¡¯alumne va riure quan li vaig fer aquesta reflexi¨®, perqu¨¨ aix¨°, que parlara d¡¯una assignatura als seus amics, li semblava molt improbable. Per¨° vaig insistir-hi, i ho va acceptar, perqu¨¨ tampoc cal exagerar, podria donar-se el cas. La veritat ¨¦s que aquell alumne em queia simp¨¤tic, i a m¨¦s m¡¯admirava la naturalitat amb qu¨¨ havia acceptat que no se sabia els noms de bona part dels professors. Li vaig dir que tamb¨¦ Jorge Luis Borges va escriure un conte d¡¯un home que seu en un banc i al costat hi ha un altre home que diu que ¨¦s ell. I que tamb¨¦ s¡¯enfurisma, ja que no el pot suportar, tan petulant com li pareix. I que Papini s¡¯ho va prendre molt malament, que Borges escriguera el mateix conte, i el va acusar de plagi. Per¨° l¡¯autor de l¡¯Aleph va adduir que no tenia const¨¤ncia d¡¯aix¨°, o que segurament va llegir el conte de Papini i el va oblidar. Per¨° a Papini el corro?a pensar que es poguera parlar d¡¯aquell conte i s¡¯hi posara el nom de Borges, en lloc del seu. Com a mi em podia fiblar que els meus m¨¨rits (o dem¨¨rits) professorals foren atribu?ts a un altre. Per¨° a partir d¡¯aquell dia, quan em trobe amb aquells dos professors pels corredors de la facultat els salude amb una simpatia renovada, doncs d¡¯alguna manera ells ja s¨®n jo. I alhora recorde aquell estudiant, i el seu nom, que se m¡¯ha quedat gravat per sempre en la mem¨°ria.