Retrat d¡¯un jove perplex

Javier Palacios (Jerez de la Frontera, 1985) t¨¦ vint-i-nou anys. Potser la barba poblada el fa semblar m¨¦s gran, per¨° t¡¯adones de la seua joventut quan parla de referents com Nelo Vinuesa, Nico Munuera o Juan Olivares, pintors que, des de la nostra perspectiva, tamb¨¦ s¨®n ben joves. I, tanmateix, malgrat aquesta joventut, Javier Palacios ja t¨¦ un renom en els cercles art¨ªstics. Els seus retrats han estat molt celebrats i han rebut nombrosos guardons. Quan li demane que me¡¯n mostre un, em diu que ja no li¡¯n queden: ajunta les mans, estira els bra?os, balanceja el cos i amb un somriure tr¨¨mul confessa que els ha venut tots, i que s¡¯ha de posar a pintar de nou. Aquests retrats, de mides particularment grans (de vora dos metres), s¨®n potents i espectaculars: reprodueix el rostre exclusivament, quasi sempre amb la boca entreoberta i els ulls desorbitats. Aix¨°, juntament amb l¡¯hiperrealisme, que acompanya amb una pinzellada molt marcada (no ¨¦s un retrat fotogr¨¤fic, s¡¯hi veu la pintura), doten aquests retrats d¡¯una tensi¨® poderosa, i potser n¡¯explica l¡¯¨¨xit. ¡°Em seleccionaren un en la darrera edici¨® de la National Portrait Gallery de Londres¡­ Tan sols vaig llegir una cr¨ªtica, on es deia que semblava que al meu personatge li haguera eixit una erupci¨® cut¨¤nia!¡±, riu i acompanya aquella confessi¨® amb uns moviments nerviosos.

Javier Palacios ¨¦s un jove afable, enriolat, accessible, de gran naturalitat, i al mateix temps amb una certa timidesa, com qui tem alguna cosa i sempre est¨¤ alerta. El seu deix andal¨²s tamb¨¦ el fa pr¨°xim, i els seus ulls s¨®n molt expressius, rere unes ulleres de pasta negra. ¡°Com ¨¦s que vius a Val¨¨ncia?¡± li pregunte. ¡°Hi vaig vindre a estudiar amb una beca S¨¨neca, em va agradar la ciutat, la vida que hi havia, i m¡¯hi vaig quedar¡­ Fou l¡¯any 2007, quan encara la ciutat estava molt viva. He anat vivint i patint la seua decad¨¨ncia¡­¡±. Pense que potser podria haver triat Madrid o Barcelona, ja posats a establir-se tan lluny de casa, massa lluny de casa. I, tanmateix, m¡¯alegre secretament, perqu¨¨ crec que per a l¡¯art valenci¨¤ ¨¦s una aportaci¨® substancial, vertaderament important. Comparteix estudi amb dos altres creadors, Nelo Vinuesa (que ja v¨¤rem entrevistar en aquestes p¨¤gines: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/01/28/quadern/1390908643_169449.html) i l¡¯il¡¤lustrador Fran Parre?o: ¨¦s un pis del carrer de D¨¦nia, llumin¨®s, que d¨®na a un pati intern molt ampli. Javier s¡¯ha quedat el millor espai, la sala que mira al carrer de D¨¦nia, amb dues finestres grans per on es filtra una llum tamisada i agradable.

Ara treballa en una s¨¨rie titulada Behind beauty: ¡°Darrere de la bellesa hi ha moltes vegades la merda¡± em diu, amb contund¨¨ncia. ¡°Per exemple, ¨¦s sorprenent com all¨° m¨¦s vulgar, com una bossa de fem o una caixa de reciclatge de fruites, pren de colp cos i personalitat quan la pintes de color daurat. Aquest ¨¦s el proc¨¦s: agafe alguna cosa del reciclatge, alguna deixalla industrial, la pinte de color or amb un esprai, la fotografie i despr¨¦s trasllade la fotografia retocada al llen?, amb la meua t¨¨cnica pict¨°rica¡±. Em mostra una gran obra sobre el cavallet: ¨¦s una bossa de fem pintada amb aquell color daurat, amb reflexos d¡¯argent, que sura en l¡¯espai, o en l¡¯¨¨ter, com si penjara d¡¯un fil invisible. Al darrere d¡¯aquell treball hi ha un enorme esfor? pict¨°ric, innombrables hores de faena reproduint cada plec de la bossa de fem daurada. Li pregunte si aix¨° ho ven tan b¨¦ com els retrats i riu de nou. ¡°La veritat ¨¦s que ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil, per¨° la s¨¨rie anterior, Alma, que era com una bossa oberta des d¡¯on eixia una llum potent, va anar bastant b¨¦¡±. No deixa de ser extraordinari aquell exercici: ¨¦s com si un pintor fotografiara el paper d¡¯argent amb qu¨¨ ha protegit el seu entrep¨¤ de l¡¯esmorzar, i despr¨¦s el pintara sobre el llen? sobredimensionat, i reproduint cada un d¡¯aquells plecs. En realitat, es tracta d¡¯un joc de llums i ombres, per¨°¡­ El pressione una mica i Javier Palacios em reconeix que ell pinta aix¨° igual que un retrat, que tot ¨¦s pintura. Que en el fons consisteix a superar la dificultat de representar un cos tan complex. Li dic que C¨¦zanne tamb¨¦ pintava els seus models com a bodegons, i que per aix¨° sempre eixien tan erts i inexpressius, com est¨¤tues. Ell hi conv¨¦, i em fa l¡¯efecte que ¨¦s aix¨ª. ¡°Els meus models ixen molt lletjos¡­ No m¡¯interessen tant ells com a persones que com a objecte pict¨°ric¡­ Per aix¨° no vull pintar la meua n¨²via! No siga cosa que¡­¡±. En efecte, Mme C¨¦zanne, passada pel tam¨ªs del marit, sembla la dona m¨¦s antip¨¤tica del m¨®n.

¡°Saps, el que passa ¨¦s que, a m¨¦s a m¨¦s, en aquests retrats hi ha un al¡¤legat. Els meus models no sols apareixen amb la boca desencaixada i els ulls desorbitats per a buscar aquesta tensi¨® pict¨°rica, que ¨¦s interessant. Al darrere tamb¨¦ hi ha cr¨ªtica social. Pensa que nosaltres pertanyem a una generaci¨® educada, amb valors socials, que ens han format segons unes regles de conducta estrictes. I la veritat ¨¦s que quan ixes al m¨®n res no ¨¦s com t¡¯ho esperaves, o com t¡¯havien ensenyat¡­ Per aix¨° tamb¨¦ aquesta cara d¡¯estranyesa, de sorpresa, d¡¯incredulitat, dels meus retratats!¡±. Sens dubte ¨¦s una explicaci¨® possible, fins i tot plausible, per¨° em sembla una mica agafada pels p¨¨ls. ¡°I no penses que podries mostrar el teu estupor d¡¯una manera m¨¦s evident? Potser com fa Carmen Calvo, amb alguna escena m¨¦s colpidora¡­¡±. Reconeix que potser s¨ª que podria fer un pas m¨¦s, esdevenir m¨¦s expl¨ªcit, encara que potser aleshores la seua obra no tindria tanta acceptaci¨®. ¡°En realitat, pintar ja ¨¦s un acte de rebel¡¤lia. Vindre ac¨ª cada dia, i passar-hi hores i hores¡­ Aix¨° t¨¦ un vessant de bogeria. I no ¨¦s gens f¨¤cil sobreviure. Bona part dels meus amics de facultat, amb els quals parlava apassionadament d¡¯art i pintura, es dediquen ara a oficis allunyats de la seua vocaci¨®. L¡¯un ¨¦s professor, l¡¯altre treballa en una falla, un altre en un bar¡­Som molt pocs els que quedem. Et sembla aix¨° poca protesta? Resistir?¡±.

A m¨¦s a m¨¦s, per si aquesta voluntarietat em semblava poc, ara prepara la tesi doctoral, que versar¨¤ sobre la representaci¨® del retrat en la pintura valenciana del segle XXI. Em parla de Carmen Calvo, de Mery Sales, de Chema L¨®pez, de Xisco Mensua, de Tania Blanco¡­ Jo li apunte el nom de Molina Ciges, i la seua s¨¨rie de retrats dels seus amics del poble d¡¯Anna, i Javier en pren nota. Em sembla un tema dif¨ªcil i engrescador. No sabria dir qu¨¨ tenen tots ells en com¨², ni si busquen el mateix. Javier em diu que els vol entrevistar i comen?ar a recollir idees. Em diu que el retrat ja no ¨¦s una manera de fixar un rostre, sin¨® que s¡¯ha desvinculat d¡¯aquesta exegesi de la realitat. En realitat, el retrat com a retrat est¨¤ molt desacreditat, conclou.

Li pregunte per referents pict¨°rics i m¡¯esmenta Santiago Ib¨¢?ez. ¡°Hi hagu¨¦ una exposici¨® al Palau Chirivella Soriano, titulada Monstre. Hist¨°ries, promeses i derives, i jo vaig tindre la sort d¡¯exposar entre ell i Curro Rodr¨ªguez! Enrique Mart¨ª tamb¨¦ m¡¯agrada molt¡±. I de colp m¡¯assenyala una escultureta que penja de la paret. Representa un parell d¡¯ocellets, o de cotorres. ¡°I et recomane molt l¡¯obra d¡¯aquesta escultora, Luciana Novo, que treballa amb plastilina. Fa un treball brutal! I com jo, ¨¦s una resistent!¡±.

Arriba a l¡¯estudi Nelo Vinuesa, alegre com un g¨ªnjol. Abra?ades i riures, i recomanacions. A Jes¨²s C¨ªscar: ¡°Ei, trau-lo guapo en les fotos!¡±. I a mi: ¡°Javier ¨¦s un crac! Un fen¨®meno!¡± Jo li dic que en canvi a ell Javier l¡¯ha posat verd. Que m¡¯ha contat que s¡¯asseu al seu costat, en aquella cadireta a la vora del cavallet, es posa a fumar i a xarrar, i no el deixa treballar. Nelo riu, tal com ¨¦s, transparent i bon element. A m¨¦s d¡¯un bon artista. Veig Javier una mica preocupat, poruc que Nelo es prenga seriosament la meua brometa. I haig de desdir-me¡¯n: ¡°Nelo, que tot m¡¯ho he inventat!¡± I Nelo, riu, i diu clar, home, clar, que collons! I aleshores all¨ª, aquell xicon de Jerez de la Frontera em sembla m¨¦s perplex que mai. I li tuste l¡¯esquena, amb una palmada grossa, i amb la sensaci¨® plena de l¡¯amistat.