Voltaire o no Voltaire

L¡¯any 1741, Voltaire va estrenar l¡¯obra teatral El fanatisme o el profeta Mahoma. Fou un ¨¨xit immediat, on el patriarca de Ferney denunciava la impostura d¡¯aquell ¡°gran tartuf anomenat Mahoma¡±. Voltaire advertia que aquella doctrina fan¨¤tica, que aquell sistema totalitari, transformava joves, sincers i ingenus, en vertaders monstres. En molts sentits, ¨¦s la primera obra de combat de Voltaire, i el seu primer gran ¨¨xit teatral contra el fanatisme i la superstici¨®. Els jansenistes la qualificaren ¡°d¡¯escandalosa i impia¡±, i veieren en aquells atacs al profeta una envestida contra el cristianisme, i finalment Voltaire va haver de retirar-la. Per¨° aquest fou, sens dubte, el seu primer gran al¡¤legat contra la superstici¨® i la viol¨¨ncia que s¡¯engendra de la interpretaci¨® radical de la doctrina religiosa. Anys despr¨¦s escriuria i publicaria an¨°nimament ¡°La poncella d¡¯Orleans¡±, un poema sat¨ªric de 8.561 versos, on feia mofa i befa de ¡°ma Jeanne¡±, ?o ¨¦s, de Joana d¡¯Arc, el gran s¨ªmbol patri¨°tic de Fran?a. Voltaire feia desfilar pels seus versos cohorts de monjos i sacerdots obsessionats a desvirgar la jove vision¨¤ria, i alguns quasi ho aconsegueixen i descobreixen els seus jocunds ¡°t¨¦tons¡±. Tan sols la intercessi¨® in extremis de saint Denis, providencialment baixat del cel amb l¡¯espasa a la m¨¤, evitar¨¤ que un francisc¨¤, de nom Grisbourdon, s¡¯emporte per davant l¡¯himen de Joana. Per¨° en alguns casos, els editors anaven m¨¦s lluny que el mateix Voltaire i hi introdu?en en edicions clandestines gravats d¡¯una obscenitat declarada, i aguditzaven encara m¨¦s la s¨¤tira, i en alguns casos fins i tot consumaven la violaci¨®. El 1755 hi havia sis mil c¨°pies en circulaci¨®, amb tot tipus de variaci¨® l¨²brica, i fou aquella obra la que condemnaria definitivament Voltaire als ulls de l¡¯Esgl¨¦sia, que el perseguiria fins i tot despr¨¦s de mort. Siga com siga, a hores d¡¯ara, Voltaire hauria pagat molt m¨¦s car la seua obra sobre Mahoma, i de segur que hauria estat posat en alguna llista islamista de condemnats a morts. Sobta que hagen canviat tan poc les coses des d¡¯aleshores, i com un colp i un altre, el fanatisme religi¨®s transforma joves bons i ingenus en vertaders monstres. Dit aix¨°, tamb¨¦ sobta el poc que el m¨®n ha progressat pel que fa al tracte amb les religions, i com no hi ha hagut manera de conciliar un marc laic i multicultural, on les diverses creences puguen coexistir en pau, respectant-se les unes a les altres i respectant tamb¨¦ aquells que no hi creuen. Seria un error pensar que en aquest immens desacord en qu¨¨ vivim actualment no hi tenim tots una part de culpa. Per¨° acceptar una restricci¨® de la llibertat d¡¯expressi¨® obligaria a condemnar i censurar bona part de la literatura universal, protagonista i garant en molts sentits de la nostra llibertat actual. La humanitat es troba en aquest dif¨ªcil atzucac, i no sap ben b¨¦ com eixir-se¡¯n. Voltaire o no Voltaire, vet ac¨ª la gran i dif¨ªcil q¨¹esti¨®.