La realitat abstracta

¡°Res no ¨¦s m¨¦s abstracte que la realitat¡±, deia Giorgio Morandi. Potser ¨¦s aix¨ª. Un bodeg¨® de Morandi pot ser qualsevol altra cosa m¨¦s que un grup d¡¯ampolles sobre una taula. L¡¯atmosfera que les cobreix, la il¡¤luminaci¨® que desprenen, el buit que amera l¡¯ambient, produeix tantes sensacions que ens endinsem per camins impensats. I, tanmateix, es tracta d¡¯un tour de force, del desig d¡¯arribar a la pintura per la pintura, i que un paisatge o un bodeg¨® no siguen aix¨°, sin¨® alguna cosa molt m¨¦s transcendent.

Ho pensava en l¡¯estudi de Jo?l Mestre, una planta baixa de la singular finca Roja de Val¨¨ncia, al carrer d¡¯Albacete. Jo?l ¨¦s professor en la Facultat de Belles Arts, on imparteix ¡°Pintura i mitjans de masses¡±. Alhora t¨¦ una s¨°lida i ja llarga carrera art¨ªstica, amb una obra molt personal, de vegades enigm¨¤tica i inaccessible. Sobre el fons d¡¯una paret penja la seua ¨²ltima obra: un volum prote?forme, sobre un fons vermell, cridaner i poder¨®s. En unes altres parets hi ha esbossos d¡¯aquesta forma i d¡¯altres de semblants: volums blanquinosos posats sobre un estant. En un altre mur i per terra, perfectament ordenades, descobrisc unes estructures, una mena d¡¯escultures que Jo?l fa reciclant ampolles de llet. De colp faig la connexi¨®, i all¨° representat en els llen?os s¨®n aquelles formes ins¨°lites, que ell modula retallant el pl¨¤stic i que recombina, de manera que crea un univers de formes estrafol¨¤ries, que tenen una mica d¡¯¨¦ssers org¨¤nics, com si foren ¨¦ssers d¡¯una altra gal¨¤xia. ¡°Les anomene ¡®Peces l¨¤cties¡¯, perqu¨¨ estan fetes amb el pl¨¤stic de les ampolles de llet¡±. Jo?l riu (un riure cap endins): ¨¦s un home alt, amb una mirada serena, d¡¯ulls verdosencs, de barba poblada i canosa, de parlar tranquil i reposat. ¡°Despr¨¦s les pinte. S¨®n el prototipus d¡¯alguna cosa que no s¨¦¡­ Et fa preguntar-te: qu¨¨ deu ser aix¨°?¡±.

Aquelles peces em semblen molt suggeridores i li dic que em recorden els animals estrany¨ªssims del Burgess Shale, on el m¨¦s conegut ¨¦s un que porta el nom tan expl¨ªcit d¡¯Hallucigenia. Sens dubte, en tot all¨° hi ha una certa al¡¤lucinaci¨®, un pas decidit i endavant, i no sols perqu¨¨ crea unes formes atrevides (amb aquells colls de l¡¯ampolla, amb aquells segments articulats, que recorden la closca d¡¯un crustaci), sin¨® perqu¨¨ va encara m¨¦s enll¨¤ i trasllada all¨° al llen?, a llen?os de metre i mig. Li pregunte qu¨¨ pensa el p¨²blic quan s¡¯enfronta a un dels seus quadres: ¡°Alguns hi descobreixen coses que ni m¡¯imaginava¡­ D¡¯altres, en canvi, diuen que combine una pintura molt tradicional amb alguna cosa, aquella forma, molt abstracta¡±. En efecte, l¡¯ampolla de llet transformada per les mans de l¡¯artista ¨¦s una forma molt estranya, per¨° el llen? ¨¦s un bodeg¨®, ras i curt, molt morandi¨¤. ¡°Ara un galerista m¡¯ha proposat fer-les de metall. No n¡¯estic molt conven?ut: em fa por que la lleugeresa que tenen es perda una vegada estiguen foses en algun metall¡­¡±. M¡¯explica com retalla les ampolles, com apareix un plec nou que no esperava, com va fent seccions¡­ "Dius, qu¨¨ deu ser aix¨°?¡±. Li conteste que potser ¨¦s un tros d¡¯una ampolla de llet, i riu. Per¨° no ¨¦s del tot cert. All¨° ha deixat de ser el que era i s¡¯ha convertit en ¡°una realitat abstracta¡±.

¡°I quan ho passe al llen? em condueix a un altre lloc. Mai ho aconseguisc copiar exactament. El proc¨¦s em porta a un altre lloc¡±. Em parla de Morandi amb gran admiraci¨®, aix¨ª com de tots els pintors metaf¨ªsics italians, com Carlo Carr¨¤ o Alberto Savinio (escriptor i pintor, germ¨¤ de Giorgio de Chirico), a qui va dedicar la seua tesi doctoral. M¡¯ensenya un quadret amb una l¨¤mina de Giuseppe Pelliza da Volpedo, el gran pintor rom¨¤ntic itali¨¤, on es representa un tros de carn, per¨° de tal manera que no ho sembla, i en qu¨¨, comptat i debatut, l¡¯important ¨¦s el joc de llums i ombres. ¡°Est¨¤ plena de paranys, perqu¨¨ entengues el que passa! ?s un gran quadre!¡±, em diu amb entusiasme. Al costat veig el quadre d¡¯un os, gros i groguenc. ¡°Aquest prov¨¦ d¡¯una altra s¨¨rie meua¡­ Durant un temps vaig treballar amb ossos, posant-los ap¨¨ndixs, transformant la seua funci¨® anat¨°mica¡­ M¡¯interessa molt la influ¨¨ncia dels mitjans de comunicaci¨® sobre l¡¯art. Les paraules influeixen en la imatge i viceversa. No hi ha prioritats. Vaig llegir que l¡¯artista Stelarc deia que el cos hum¨¤ no estava preparat per a tot l¡¯allau de percepcions sensorials a qu¨¨ est¨¤ sotm¨¨s actualment, i proposava la implantaci¨® de pr¨°tesis per tal de fer el nostre cos m¨¦s eficient¡­ A partir d¡¯aquesta idea vaig comen?ar a modificar els ossos amb argila, com a possibles pr¨°tesis¡±. M¡¯ensenya el crani d¡¯un gos, amb un nassot blanc, i el d¡¯una vaca, amb unes protuber¨¤ncies met¨¤l¡¤liques incrustades en les banyes i en altres parts. ¡°Vaig haver d¡¯anar a un canyaret, on acabaven de llan?ar una vaca morta, i vaig seguir tot el proc¨¦s: com els voltors i altres aus la deixaren pelada. Em fascinaren les v¨¨rtebres particularment, amb les quals vaig fer grans modificacions a les llargues ap¨°fisis¡­¡±. Siga com siga, aquesta ¨¦s la causa que, a l¡¯entrada del seu estudi ¡ªaquell estudi tan pulcre, tan ordenat i tan agradable¡ª hi penge, de manera tan singular com enigm¨¤tica, un crani de vaca.

Tot just ara va acabant la revisi¨® de les proves d¡¯impremta d¡¯un llibre fet a mitges amb Ximo Ald¨¢s, pintor i company de la facultat, titulat Los ojos del verbo. Una observaci¨®n de la pintura y su entorno. Estudien com els mitjans de massa influeixen en la pintura, l¡¯apropiaci¨® iconogr¨¤fica que s¡¯hi produeix conscientment, o d¡¯una manera m¨¦s discreta i indirecta (una apropiaci¨® vaga, em matisa). Em parla de Luc Tuymans, l¡¯influent pintor belga per qui sent una gran admiraci¨®, i com aquest artista pren una petita part d¡¯una imatge i com especula sobre aquesta. Recentment, Tuymans ha estat acusat de plagi per haver emprat per a un quadre una fotografia sense demanar-li perm¨ªs a l¡¯autor, i s¡¯ha produ?t un intens debat: si la imatge fotogr¨¤fica, una vegada tractada per la visi¨® i l¡¯estil personal de l¡¯artista, segueix sent possessi¨® del seu autor. Aquests debats fascinen Jo?l, perqu¨¨ s¨®n, en molts sentits, l¡¯ess¨¨ncia del nostre art contemporani.

Potser podr¨ªem dir que Jo?l Mestre ¨¦s m¨¦s un pintor d¡¯idees que un pintor instintiu. ?s una afirmaci¨® complicada, que sens dubte s¡¯hauria d¡¯elaborar molt m¨¦s. Per¨° parlant amb ell, i esmentant noms d¡¯artistes i d¡¯escoles pict¨°riques l¡¯un rere l¡¯altre, recordava la conversa, tan f¨¨rtil intel¡¤lectualment, de l¡¯entrevista amb Jordi Teixidor. Hi ha pintors que pensen, que pensen molt el significat de l¡¯obra, i d¡¯altres que ho eviten: Joan Genov¨¦s em deia que ell primerament pintava i despr¨¦s pensava, que el pensament paralitza el pintor. Jo?l em confessa el seu gust per l¡¯escriptura, i em mostra el seu assaig Cuando la verdad nace del enga?o, on d¨®na forma a algunes de les idees esbossades en aquesta entrevista. Em diu, amb contund¨¨ncia: ¡°Un escriu com pinta¡±, i m¡¯agrada la f¨®rmula, tot i que no estic molt segur que siga certa. Hi ha tan pocs pintors que hagen estat bons escriptors! Per¨° ell m¡¯hi replica de seguida amb una llista possible (Palazuelo, el seu estimat Savinio!), que m¡¯haur¨¦ d¡¯estudiar per a poder continuar la conversa un altre dia.