Viatge a la malva-rosa

Camine pel Jard¨ª Bot¨¤nic, un mat¨ª fred i r¨²fol de febrer. El lledoner de l¡¯entrada ha perdut les fulles per complet i mostra al cel galvanitzat tota la seua sublim arquitectura fractal. Les fulles de color mostassa del ginkgo entapissen el terra, on una merla de bec groc rebusca entre la fullaraca. Els arbres perden les fulles per a protegir-se del rigor hivernal, ¨¦s una estrat¨¨gia extrema, per¨° que ha tingut el seu ¨¨xit evolutiu. Ho pense mentre avance per la secci¨® de les ros¨¤cies, tamb¨¦ despoblades de fulles. Viure arrelat a terra et condemna a la immobilitat, no pots buscar cap aixopluc, ni cap recer. Els rosers desenvolupen les espines per protegir-se de l¡¯herb¨ªvor perepunyetes i passavolant: Rosa canina ¨¦s el nom cient¨ªfic d¡¯una d¡¯aquelles esp¨¨cies, la rosa d¡¯ullals esmolats com un ca. Camine a poc a poc, aclofat dins del meu abric. En la secci¨® de les ros¨¤cies han incorporat recentment a la col¡¤lecci¨® un esbarzer sense punxes: es tracta d¡¯una varietat, per¨° que ha tingut el seu ¨¨xit. Possiblement sense la intervenci¨® humana s¡¯hauria extingit, per¨° se l¡¯ha relacionat amb la santedat i aix¨° ha fet que el seu cultiu s¡¯haja est¨¦s miraculosament per tota la geografia. Un cartell del Bot¨¤nic ens explica que l¡¯eremita sant Benet, per no sucumbir a la pru?ja amorosa, es va llan?ar nu a un esbarzerar i totes les espines se li quedaren clavades. Aquell esbarzer del Bot¨¤nic ¨¦s, doncs, fillol d¡¯aquella planta on el sant, fet un sant Ll¨¤tzer, alluny¨¤ definitivament la temptaci¨® sexual. Arribe al quadre de les plantes medicinals: una altra estrat¨¨gia de protecci¨® de les fulles ¨¦s crear subst¨¤ncies arom¨¤tiques, que s¨®n t¨°xiques per als herb¨ªvors. El que per a l¡¯home sembla una flaire encisadora, per als herb¨ªvors esdev¨¦ un ver¨ª molt indigest. Toque una mata de malva-rosa, que creix bledana i esponerosa, i em deixa als dits una forta aroma de llima. Amb aquella planta abans fabricaven perfums, i aix¨° tamb¨¦ va ser important per a la seua distribuci¨® i extensi¨® arreu del m¨®n. Joan Fuster escrivia en El Pa¨ªs valenci¨¤: ¡°I queda la platja... Vet aqu¨ª la Malva-rosa. Un franc¨¨s, monsieur Robillard, fabricant de perfums, es compr¨¤ per ac¨ª, fa cent anys, un tros de terra per criar-hi flors, i li va posar el nom La Malvarrosa, que ara serveix a tot el paratge¡±. Vet ac¨ª la malva-rosa de Robillard! Perqu¨¨ Jean Felix Robillard, format al Jardin des Plantes de Par¨ªs, tamb¨¦ fou jardiner major d¡¯aquest Bot¨¤nic de Val¨¨ncia, un treball que va compatibilitzar amb una empresa de perfums, que venia en una botiga molt popular de la ciutat. Va morir l¡¯any 1887 i est¨¤ soterrat en el cementeri del Cabanyal. Ara ning¨² no el recorda, per¨° cada vegada que prem i olore les fulles de la malva-rosa viatge mentalment, per un estrany automatisme, fins a la nostra mar.