Expressionisme valenci¨¤

Hi ha dies en qu¨¨ un servidor t¨¦ la sensaci¨®, m¨¦s aviat ingrata, que se li han acabat definitivament els temes i que no fa m¨¦s que rodar i voltar com un ase de s¨¦nia amb les quatre pobres idees de qu¨¨ D¨¦u, en la seua infinita miseric¨°rdia, ha trobat a b¨¦ proveir-lo i, en canvi, hi ha moments en qu¨¨ passa tot el contrari. Ara mateix, com a m¨ªnim hauria de recordar la figura d¡¯un dels pocs aut¨¨ntics patricis valencians, don Pere Maria Orts, que tant de b¨¦ va fer a aquesta ciutat i aquest pa¨ªs i ara ens ha abandonat, o b¨¦ evocar una altra figura noble, la d¡¯Ovidi Montllor, en els vint anys de la seua mort, ara que, al cap de tant de temps, les institucions valencianes consideren que encara no ¨¦s l¡¯hora de fer-li un homenatge com D¨¦u mana en el seu propi pa¨ªs, no s¨¦ si perqu¨¨ era un home d¡¯esquerres o senzillament pel fet que cantava i treballava en esa lengua que la senyora Rita Barber¨¤ embruta i embastardeix en p¨²blic a la gana amb aquella jovialitat que li ¨¦s tan pr¨°pia. O de la mateixa alcaldessa de Val¨¨ncia, ja posats, que l¡¯altre dia amoll¨¤, amb un aplom digne de millor causa, que aix¨° del caloret ho havia trobat ella en no s¨¦ quins textos jur¨ªdics antiqu¨ªssims ¨Ci no s¨¦ com no se li va acudir al¡¤legar una gram¨¤tica- i que ¡°alguien se hab¨ªa pasado de listo¡± criticant-la. Potser una al¡¤lusi¨® al rector de la universitat, qui havia gosat desaprovar les seues inexcusables trompelloteries verbals.

Vost¨¦s em perdonaran, per¨° una declaraci¨® aix¨ª no pot passar sense comentari. Ja sabem que la senyora Rita sempre t¨¦ ra¨® i que si l¡¯univers sencer la contradiu, el problema el t¨¦ l¡¯univers i no ella. Ja ho va demostrar el dia que proclam¨¤ urbi et orbi que el poeta Al Russaf¨ª escrivia en valenci¨¤. Quan tots els estudiosos li hagueren de recordar que aquell fam¨®s poeta del segle XII escrigu¨¦ sempre en ¨¤rab cl¨¤ssic, va contestar en un ple de l¡¯Ajuntament que aix¨° era opinable per la senzilla ra¨® que ella opinava el contrari i qui la contradira era un intolerant. Al cap i a la fi, si hi ha qui afirma que el catal¨¤ i el valenci¨¤ s¨®n la mateixa llengua, per qu¨¨ no han de ser-ho tamb¨¦ el valenci¨¤ i l¡¯¨¤rab? Si alg¨² troba que no s¡¯assemblen gens, deu ser una q¨¹esti¨® de percepci¨®. I com que la senyora Rita coneix l¡¯¨¤rab exactament igual que el valenci¨¤ i li importa m¨¦s o menys el mateix, deu trobar que s¨ª que s¡¯assembla, i prou. Aix¨ª de tolerant ¨¦s l¡¯alcaldessa i aquest ¨¦s el nivell. Amb tot, crec sincerament que valdria m¨¦s que la q¨¹esti¨® del caloret la deixara passar, perqu¨¨, cada volta que l¡¯esmenta, li recorda a la gent com va fer el rid¨ªcul davant de tot Espanya i quina imatge ¨¦s capa? d¡¯oferir. Que ¨¦s una ignorant, ja fa temps que ho sab¨ªem, per¨° si continua per aquest cam¨ª, comen?arem a pensar que, damunt, ¨¦s imb¨¨cil. I aix¨° pot ser m¨¦s greu.

Posa en evid¨¨ncia les millors virtuts del Viadel articulista: la c¨°lera moral, l¡¯observaci¨® fastiguejada de l¡¯entorn que l¡¯envolta

S¨®n molts temes, en efecte, per¨° jo no pretenia parlar-los ara de res de tot aix¨°, sin¨® d¡¯alg¨² que n¡¯ha parlat i en parla, de tot aix¨° i de m¨¦s coses, i molt b¨¦: el periodista, narrador, assagista i poeta Francesc Viadel. Qui tinga la sort de seguir els seus articles en La veu del Pa¨ªs Valenci¨¤ ja deu saber que Viadel ¨¦s un dels columnistes m¨¦s incisius de qu¨¨ disposem. ?s l¨²cid, franc i, quan s¡¯enc¨¦n ¨Cmotius no en falten-, deixa anar el viri com ben pocs. La f¨²ria demolidora d¡¯alguns dels seus articles pot assolir cotes tit¨¤niques, per¨° tamb¨¦ ¨¦s capa? de descripcions di¨¤fanes, on es remansen les notes d¡¯un lirisme molt ¨ªntim, delicat i profundament corprenedor, tot escrit en un valenci¨¤ d¡¯una ductilitat, una vivacitat i una punteria envejables. No ens pot estranyar que, qui redacta articles com aquests, siga tamb¨¦ destre en les altres arts de l¡¯escriptura.

Ara mateix ¨Ci per aix¨° volia parlar-los-en- acaba de publicar el seu tercer llibre de poemes, Ciutat, dies ins¨°lits, en la benem¨¨rita editorial Onada de Benicarl¨®. ?s un llibre que posa en evid¨¨ncia les millors virtuts del Viadel articulista: la c¨°lera moral, l¡¯observaci¨® fastiguejada de l¡¯entorn que l¡¯envolta, la desinhibici¨® verbal i la for?a projectiva de la seua immensa capacitat per al dicteri i la recusaci¨® ¨Cde vegades fulminant i apocal¨ªptica-, per¨° tamb¨¦ la sensibilitat ferida, l¡¯intens enyor i la mussitada car¨ªcia de l¡¯aut¨¨ntic l¨ªric, del poeta que, fins i tot en el m¨¦s eixorc i embrutit dels escenaris, no ho pot deixar de ser. Ens trobem davant d¡¯un llibre complex i inusualment aspre que actualitza amb encert una de les tradicions m¨¦s venerables de la l¨ªrica del segle XX, la de la poesia expressionista pura i dura. Qui s¡¯haja entretingut a llegir la famosa antologia El crepuscle de la humanitat, de Kurt Pinthus, hi veur¨¤ la connexi¨® de seguida. ?s una tria est¨¨tica m¨¦s que apropiada, perqu¨¨ la realitat (com la Rita) ¨¦s la que ¨¦s i ni els minuets difuminats ni l¡¯orfebreria puntillosa sabrien reflectir-la. La r¨¤bia, el descoratjament i l¡¯elegia demanen, entre nosaltres, una veu m¨¦s impetuosa i turbulenta, i Francesc Viadel la t¨¦. La potent¨ªssima veta expressionista del poeta major de la nostra tradici¨® moderna, Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, refor?a aquesta vinculaci¨® de fons.

Ciutat, dies ins¨°lits ¨¦s un c¨¤ntic descordat d¡¯amor i odi a Val¨¨ncia, la ciutat de l¡¯oblit, farcida d¡¯estampes purulentes per on transita un carnaval fastig¨®s de figures grotesques, tra?ades amb el bur¨ª d¡¯un Grosz mediterrani, entre ecos surrealistes i imprecacions al buit. Aquest ¨¦s un espai salvatge, com tamb¨¦ ho ¨¦s la paraula que el diu. No ¨¦s solament Val¨¨ncia. En aquestes p¨¤gines tamb¨¦ ens commou el lament per la vella i trista Europa, convertida en prost¨ªbul o cementiri de cendres de les il¡¤lusions mortes nord enll¨¤. Per¨° al costat de tot aix¨°, confrontant-ho, perviu en aquests versos la lluentor secreta de l¡¯instant perfecte, menjant un gelat en la piazza della Minerva, a Roma, davant l¡¯encantador elefantet de Bernini o amerant-se de la calma del mar, o el record substantiu de la treballada dignitat dels seus avantpassats, o ¡°l¡¯¨¤nsia gegant de la ciutat¡± d¡¯un record infantil que travessa el poema i trasllada el lector cap a la nitidesa invicta i la llum incendiada i els capvespres amables i l¡¯enyor que no es pot esvanir de la ciutat de tots.