Prohibir llibres per a avivar el desig

La censura ¨¦s l¡¯expressi¨® m¨¤xima de la prohibici¨®: no es tracta nom¨¦s de bandejar una obra, d¡¯arraconar-la i dificultar-ne l¡¯acc¨¦s, sin¨® tallar-la d¡¯arrel i negar-li l¡¯exist¨¨ncia mateixa. Alguns governs, conscients que els llibres s¨®n armes de (re)construcci¨® massiva, practiquen la censura de molt diverses maneres per evitar que desperten consci¨¨ncies cr¨ªtiques i, per tant, potencialment perilloses. A casa nostra, el silenci recurrent de Canal 9 envers la literatura pr¨°pia o, encara ara, el fet de prescindir d¡¯autors en valenci¨¤ per a la distinci¨® ¡°Escritor del A?o¡± s¨®n formes de negaci¨®, ocultaci¨® i tamb¨¦, ¨¦s clar, indissimulada censura institucional.

La bona veritat ¨¦s que fins i tot llibres infantils i juvenils (m¨¦s dels que semblaria) tenen o han tingut dificultats per a ser acceptats en determinades biblioteques i centres educatius pels continguts pretesament subversius i contaminants. Aix¨ª, El Petit Pr¨ªncep va ser censurat per la dictadura argentina dels 70 i 80 amb l¡¯excusa que esperonava els xiquets ¡°amb una fantasia il¡¤limitada¡±. El pastor Jack Brock es va fer fam¨®s arreu del m¨®n l¡¯any 2001 quan, en nom de l¡¯Esgl¨¦sia de la Comunitat de Crist, va cremar en una pira volums de Harry Potter, adduint que rere aquell rostre angelical del protagonista residia ¡°el poder m¨¦s fosc del dimoni". I Les aventures de Huckleberry Finn, que data del 1884, encara es concep com una obra ¡°opressiva¡± i que ¡°perpetua el racisme¡± en molts centres americans. Preocupats per la baixada de prescripcions, NewSouth Books va publicar el 2011 una controvertida edici¨® ¡°revisada¡± de la novel¡¤la de Mark Twain en qu¨¨, per exemple, el mot despectiu nigger esdevenia slave...

L¡¯ull del censor, p¨²blic o privat, sempre buscar¨¤ excuses amb lupa per assolir els foscos objectius. Bona prova la tenim en la retirada d¡¯escoles i biblioteques de Michigan i Nova York, als anys 90, d¡¯un ¨¤lbum d¡¯On est¨¤ Wally? en qu¨¨ en un fragment min¨²scul d¡¯una atape?da escena ambientada a la platja s¡¯endevinava el contorn del pit d¡¯una dona. Menudeses? Cada any, l¡¯American Library Association recopila els llibres controvertits, q¨¹estionats, impugnats i, al capdavall, prohibits per motius ideol¨°gics en biblioteques i instituts. Curiosament, dos dels t¨ªtols del top ten en l¡¯¨²ltima llista de l¡¯ALA han estat editats fa poc en catal¨¤: Diari del tot ver¨ªdic d¡¯un indi a mitja jornada, de Sherman Alexie (Edicions de 1984), i Els avantatges de ser un marginat, de Stephen Chbosky (Sembra Llibres). L¡¯¨¨xit d¡¯aquest tipus d¡¯obres, malgrat el soroll d¡¯uns pocs, rau en la rebel¡¤lia pr¨°pia de la joventut, capa? de deduir (amb encert) que certes prohibicions puristes no pretenen sin¨® allunyar-los d¡¯obres capaces de sacsejar de veritat els seus sentiments.

Quan era adolescent, el bibliotecari ens tenia prohibit entrar a una de les sales. Imagin¨¤vem aleshores (quin lloc millor per fer volar la imaginaci¨® que una biblioteca?) que hi hauria llibres ¡°d¡¯adults¡± que si no ens els deixaven veure... els hav¨ªem de veure! La temptaci¨® era tan gran que un dia, en un acte contestatari heroic, hi vam entrar d¡¯amagat. Descobr¨ªrem amb desenc¨ªs atles, volums gruixuts esgrogue?ts pels anys, donacions segurament valuoses rere vitrines... per¨° cap llibre amb les fotografies expl¨ªcites que hav¨ªem elucubrat. All¨ª, per¨°, descobr¨ªrem tamb¨¦ un m¨®n nou: Mafalda. I ¨¦s que la prohibici¨® pot produir efectes bumerang inesperats. Com ara avivar el desig fins a convertir-lo en una necessitat vital.