M¨¤rius Serra: "De gran vull ser novel¡¤la"

L'escriptor M¨¤rius Serra (Barcelona, 1963) ¨¦s dels que pensen que, a pesar dels diagn¨°stics m¨¦s pessimistes, la novel¡¤la gaudeix d'una mala salut de ferro. Tal vegada per aix¨°, perqu¨¨ a pesar que dia si i dia tamb¨¦ se'n certifica l'agonia, no arriba a morir mai, Serra declara que "de gran jo vull ser novel¡¤la, no novel¡¤lista". I ja sense ironies remarca que "s¨®c dels que creuen en la novel¡¤la com a g¨¨nere i en la seva capacitat per transcendir llocs on dif¨ªcilment es pot arribar fora de la ficci¨®". La seva ¨²ltima incursi¨® en aquest g¨¨nere ¨¦s Farsa, l'obra amb la qual va guanyar la 26? edici¨® del Premi Ramon Llull, que acaba de publicar l'editorial Planeta.

Farsa ¨¦s una hist¨°ria de cr¨ªtica social escrita en clau de par¨°dia. Est¨¤ situada a la Barcelona del F¨°rum, i t¨¦ com a temes centrals els de la identitat i la immigraci¨®. L'an¨¨cdota de la hist¨°ria ¨¦s la d'un mag que actua al magne esdeveniment cultural i que ¨¦s capa? de convertir immigrants en aut¨¨ntics catalans. El lector no trigar¨¤ gaire en descobrir la trampa del truc: els immigrants s¨®n en realitat persones nascudes a Catalunya, la qual cosa explica la seva capacitat per parlar un correcte catal¨¤ d'Osona, i la prestidigitaci¨® consisteix en anul¡¤lar-ne la voluntat i fer-los treballar de crupiers al Gran Casino de Barcelona, l'altre gran escenari de la novel¡¤la. Farsa est¨¤ estructurada en 36 cap¨ªtols, tants com n¨²meros hi ha a la ruleta.

De l'¨¤mplia galeria de personatges que desfilen per la hist¨°ria, una vintena, Serra en destaca tres. El primer ¨¦s el del pronom jo, un recurs narratiu amb el qual l'autor vol subratllar la seva incapacitat, i per extensi¨® la de totes les societats receptores d'immigrants, per posar-se en la pell de l'altre. La idea se li va acudir a partir d'un conte de G¨¹nter Grass, i amb aquesta estrat¨¨gia intenta "parlar d'un conflite tan summament proper i actual com la immigraci¨® agafant la dist¨¤ncia necess¨¤ria per no banalitzar-ho". En realitat no es tracta d'un ¨²nic personatge sin¨® que al llarg de la novel¡¤la, aquest jo va adoptant diferents personalitats. .

En segon lloc, l'autor destaca Stendhal, sobrenom d'un home "jugador compulsiu, que aposta sempre al roig o al negre i arrisca poc, ¨¦s covard". ?s un expresidiari que coneix a la perfecci¨® totes les passions i conxorxes que es tramen al casino. Alg¨² que, com el propi autor "volia ser novel¡¤lista i acaba sent novel¡¤la, li passen tantes coses que l'argument ¨¦s ell". El tercer personatge que Serra esmenta ¨¦s Dora, integrant d'un trio d'amigues casades amb industrials, tres matrimonis fracassats, i que es passen el dia al casino.

Serra va come?ar a planificar el llibre fa alguns anys; Farsa recull un rigor¨®s treball de camp que l'autor ha fet servir en la construcci¨® de personatges i situacions. Durant els anys 2001 i 2002, va passar moltes hores al Gran Casino de Barcelona, on anava a documentar-se, llibreta en m¨¤; confessa que no se'n va saber mantenir al marge: "?s impossible ser nom¨¦s observador del vertigen, t'hi acabes implicant". Aix¨° s¨ª, aclareix que les seves incursions en el m¨®n del joc no el van portar a la ru?na.

Segons l'escriptor, aquesta ¨¦s la seva novel¡¤la "m¨¦s teatral i cinematogr¨¤fica, t¨¦ molts di¨¤legs". Inicialment havia previst titular-la Fal¨°rnia, per¨° va comprovar que el terme, gaireb¨¦ en des¨²s, no s'entenia, "no l'entenia ni el meu editor". Aix¨ª que el va descartar. "El t¨ªtol definitiu se'm va acudir un dia al camp del Bar?a. Tothom cantava: "Bar?a, Bar?a, Baaar?a, i sonava com si diguessin farsa". El t¨ªtol es relaciona amb els escenaris escollits perqu¨¨, segons Serra, el F¨°rum, al igual que el casino "era una farsa, per¨° amb un pretext culturalista". Farsa ha sortit al mercat amb una edici¨® de 15.000 exemplars. El setembre vinent s'editar¨¤ la traducci¨® castellana de la novel¡¤la.