Passi¨® per la inventiva

Farsa

M¨¤rius Serra

Planeta

Barcelona, 2006. 341 p¨¤gines

Hi ha llibres que sense pert¨¤nyer al camp de l'assaig ni practicar la metaficci¨® com a eina de treball s¨®n un homenatge constant a l'exist¨¨ncia de la literatura, una reflexi¨® cont¨ªnua sobre el goig de llegir i escriure sense les obligacions erudites ni l'aventura de l'especulaci¨® formal. S¨®n llibres que, des del principi fins al final, s¨®n una celebraci¨® de la vocaci¨® liter¨¤ria com un cam¨ª insubstitu?ble de viure feli?ment dia a dia, com un tribut a qualsevol mena d'inventiva perqu¨¨ totes participen de la mat¨¨ria amb qu¨¨ es construeixen els periples literaris: ¨¦s veure, en definitiva, l'exist¨¨ncia com si fos una obra liter¨¤ria i tots els individus fossin personatges de ficci¨®. ?s a dir, reals perqu¨¨ aquest tipus de llibre nom¨¦s contempla la realitat com si fos una obra liter¨¤ria, les etapes de la vida s¨®n cap¨ªtols, i el car¨¤cter, una q¨¹esti¨® d'estil. Per¨° aquests llibres, per damunt de tot, es nodreixen de la tradici¨® individual que cada escriptor es forja i conviden a llegir i contemplar el m¨®n com el laberint de signes que ¨¦s cada volum que es t¨¦ a les mans. Aleshores el m¨®n esdev¨¦ un joc que cal desxifrar i entendre segons unes regles ocultes per les condicions de la vida normal, com si tot fos un complot enigm¨¤tic rere el qual habita el secret de la revelaci¨®. Des del seu primer llibre, M¨¤rius Serra (Barcelona, 1963) s'ha dedicat a localitzar les connexions ocultes entre els factors que condicionen les seves circumst¨¤ncies, i els lectors hi han trobat els misteris que s'amaguen en els somnis, les casualitats verbals dels jocs de paraules, els perills de les l¨ªnies urbanes, i les conxorxes que es poden gestar rere els murs d'una cartoixa. A Farsa investiga les relacions que s'estableixen entre la prestidigitaci¨® moderna amb el seu precursor, Robert Houdin, al capdavant amb l'estendard de demostrar la primacia de la ra¨® a trav¨¦s de l'exercici cient¨ªfic de la m¨¤gia, unes desaparicions que es produeixen al F¨°rum 2004 gr¨¤cies a les virtuts d'un mag catal¨¤ -un espai pertinent per elaborar la cr¨°nica cr¨ªtica de l'actualitat-, i la pres¨¨ncia del Gran Casino de Barcelona com a escenari central de la novel¡¤la. A favor de l'esperit l¨²dic, de la creativitat com a joc i amb la convicci¨® que una pe?a liter¨¤ria no pot avorrir mai, Farsa va evolucionant com una novel¡¤la polic¨ªaca perqu¨¨ dos personatges, un expresidiari lletraferit i un llibreter, volen esbrinar el funcionament del joc de m¨¤gia que tant d'¨¨xit procura al mag catal¨¤.

M¨¦s enll¨¤ de l'enginy de les perip¨¨cies que crea M¨¤rius Serra, el primer que nota el lector ¨¦s que les frases sempre estan en una plenitud privada i festiva que nom¨¦s elles coneixen: "La vida sexual de las palabras", en deia Juli¨¢n R¨ªos. I el lector, certament, experimenta la sensaci¨® d'haver penetrat en un espai particular on el que hi domina ¨¦s la sexualitat verbal. Farsa ¨¦s un text que ofereix una enorme velocitat lectora, amb frases curtes i contundents, per¨° al darrere el que sempre s'hi troba ¨¦s el que Borges recomanava i M¨¤rius Serra fa dir a un personatge, "la m¨¤xima aspiraci¨® d'un escriptor ha de ser ajuntar paraules que mai abans no hagin estat en contacte". El lector ho agraeix, per¨° tamb¨¦ troba que hi ha la persecuci¨® d'un esfor? ins¨¤ perqu¨¨ l'¨¨pica corporal de les paraules tamb¨¦ necessita el rep¨°s del guerrer. ?s una de les conseq¨¹¨¨ncies de l'ab¨²s en la confian?a absoluta en els jocs de paraules i la pot¨¨ncia de l'enginy i, malauradament, ¨¦s un pes que afecta el curs de l'argument, allargat extensament, com si els personatges es convertissin en uns nens que no volen cessar ni interrompre el seu joc preferit, com si sempre volguessin riure m¨¦s del compte sense adonar-se que el temps de la gr¨¤cia s'ha acabat i que tan sols hi queda un aire grotesc i rid¨ªcul. Ara b¨¦, ¨¦s un entrebanc diminut si es t¨¦ present tot el que proporciona la novel¡¤la, un humor salvatge i delicat alhora, perfectament ancorat en la l¨ªnea que Cort¨¢zar representa m¨¦s b¨¦, un festival de reflexions sorprenents sobre la m¨¤gia i els jocs d'atzar, aplicables conscientment a la mateixa literatura: l'escriptura, la creaci¨® s¨®n m¨¤gia, ve a dir M¨¤rius Serra, per¨° perqu¨¨ la fortuna els sigui prop¨ªcia han de comptar amb l'ajuda de la sort. En la creaci¨®, en la literatura, ve a dir M¨¤rius Serra, hi ha d'haver la col¡¤laboraci¨® externa d'alguna mena d'inspiraci¨® favorable. La m¨¤gia, els jocs d'atzar s¨®n l'excusa detonant per poder llegir una novel¡¤la on la literatura i la vida com una experi¨¨ncia liter¨¤ria ha assolit, a pesar de tot el seguit d'inconvenients, una altitud m¨¦s que considerable.

El lector surt content i feli? de l'aventura de Farsa per la passi¨® per la inventiva que hi ha vist arreu, per la confian?a de M¨¤rius Serra en la literatura com a territori l¨²dic on es pot parlar del pitjor de la vida sense cap rictus d'amargor, com si tot fos una festa possible gr¨¤cies al valor de les paraules i la veu de l'escriptura. Amb una bona i funcional composici¨® de l'ordre de la mat¨¨ria argumental, amb un deliri ple de seriositat, M¨¤rius Serra aconsegueix transmetre l'entusiasme per la mirada creativa.