Univers, naci¨® i fratries

Noves fronteres i valors universals

Zygmunt Bauman

El dret internacional en

la transici¨® cap a una

conjuntura postnacional

J¨¹rgen Habermas

CCCB

Barcelona, 2006. P¨¤gines 44 i 56 resp.

A les primeries dels anys 70, hom assistia voluntariosament a un curs que J¨¹rgen Habermas dictava a la Goethe Universit?t de Frankfurt am Main. Aquest hom es va sorprendre en veure que, a tocar del faristol que els professors universitaris alemanys encara fan servir per dir les lli?ons de caire preliminar, hi havia escampada una caterva de magnet¨°fons que enregistraven la lli?¨® del mestre, hereu intel¡¤lectual del llavors recentment desaparegut Theodor W. Adorno, mort a causa del col¡¤lapse que li va provocar una dansa semitribal protagonitzada per tres senyoretes despullades i un cor assembleari d'estudiants proferint obscenitats per tal de provocar un home que parlava de l'amor lliure -influ¨¨ncia del correligionari Herbert Marcuse- per¨° practicava una vida igual de puritana que la de Thomas Mann. En veure tal quantitat d'aparells enregistradors, hom va preguntar quin misteri tenien aquelles lli?ons del senyor Habermas, i un altre hom (potser era una don), va dir-li que, com que el senyor Habermas, lamentablement, pateix de naixen?a les seq¨¹eles d'un llavi lepor¨ª, all¨° es feia per mirar de desxifrar m¨¦s tard, a casa, i amb instruments fonogr¨¤fics d'all¨° m¨¦s sofisticats, les paraules del mestre. Hom va i pregunta: "I despr¨¦s, ?s'ent¨¦n alguna cosa?" La resposta va ser contundent: "No. Ni aix¨ª no s'arriba a entendre res".

L'an¨¨cdota continua posseint una vig¨¨ncia molt clara, tant a la vista dels articles i llibres m¨¦s recents de l'investigador social de Frankfurt, com despr¨¦s de la lectura d'aquesta confer¨¨ncia, que, com l'altra que hem ressenyat amunt, de Zygmunt Bauman, constitueix part de la primera entrega de quatre llibrets editats pel Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona, sempre sobre la base de respectives confer¨¨ncies dictades en aquesta seu, de lloable exist¨¨ncia. La casualitat, o no, ha fet que almenys aquestes dues publicacions entre quatre abordin la q¨¹esti¨® de la definici¨® de la nacionalitat i el nacionalisme en un moment en qu¨¨ la internacionalitzaci¨® de molts diferents aspectes de la vida p¨²blica i privada agafa embranzida i es menja les pastures tradicionalment reservades als patriotes. (Aqu¨ª s'hi nota, indirectament, la m¨¤ del savi i enginyer pol¨ªtic Josep Ramoneda, que va n¨¦ixer amb una passi¨® pol¨ªtica m¨¦s ferma que la de Maquiavel, Montesquieu i Thomas Hobbes reunits).

I la reflexi¨® que ens susciten avui aquestes dues publicacions ¨¦s que els polit¨°legs de l'¨¨poca moderna i contempor¨¤nia han oscil¡¤lat sempre entre un ardor per la q¨¹esti¨® nacional i un altre per la q¨¹esti¨® internacional, o universal, o digueu-ho com us sembli, sense parar esment en aquelles q¨¹estions menudes que, per sort, encara es troben a la literatura. Kant, per exemple -citat com a autoritat en tots dos opuscles-, tirava, com a bon il¡¤lustrat, cap a la banda de la pau perp¨¨tua i la universalitat de la cultura i la realitat pol¨ªtica (segurament a causa de la devastaci¨® entre dos pobles germans que van significar les guerres francoprusianes, que no es van acabar fins l'any 1870!). Els rom¨¤ntics, com molt b¨¦ va estudiar Isaiah Berlin -el qual, per trasp¨¤s, ja no tindr¨¤ confer¨¨ncia publicada en aquesta bella s¨¨rie- es van decantar pel refor?ament de les idees i les passions baixes nacionals, segurament, tamb¨¦, com a reacci¨® contra l'universalisme b¨¨l¡¤lico-cultural que van significar les campanyes napole¨°niques per terres europees.

Ara b¨¦: ni els uns ni els altres, i en aquest cas ni Bauman ni Habermas, no s'han aturat mai a pensar a la manera que, en canvi, s¨ª que ¨¦s pr¨°pia de la teoria pol¨ªtica de societats com l'anglesa, amb una m¨¦s gran tirada al sentit com¨² i a la "sociologia de proximitat": hi ha un nivell de relaci¨® entre la gent que no passa ni per la identificaci¨® amb l'universal pol¨ªtico-humanista, ni amb el particular patri¨°tico-nacionalista: ¨¦s el nivell de les associacions de tota mena que d¨®nen un sentit m¨¦s ferm al sentiment de formar part d'una col¡¤lectivitat a tot arreu del m¨®n. Posarem tres o quatre exemples, i preguem el lector que se'ls prengui seriosament i els faci extensius a milers de fen¨°mens semblants: l'aplec d'esfor?os i d'il.lusions dels participants en les passions populars d'Esparreguera i altres llocs; la compet¨¨ncia enjogassada dels grups excursionistes que malden per fer un cim mai no assolit per la compet¨¨ncia; els grups apinyats de castellers de Vilafranca que lluiten per fer un castell com l'op¨°sit mai no podr¨¤ fer; la sopa de carnaval que es menja cada any a la vila de Verges, participant-hi mestressa, pag¨¨s i rabad¨¤... tot aix¨° s¨®n mostres d'un sentit de pert¨¤nyer a una comunitat molt m¨¦s indestructible que qualsevol naci¨® i molt m¨¦s s¨°lid que qualsevol teoria de l'uomo universale.

Aquestes fratries, ress¨° modern de les antigues siss¨ªties fundades per Esparta (de les quals en queden, per m¨¦s senyals, restes inequ¨ªvoques en les societats gastron¨°miques del Pa¨ªs Basc), s¨®n les veritables garanties de consolidaci¨® del sentiment d'una humanitat compartida. Destaroten qualsevol teoria de la universalitat pol¨ªtica i posen en rid¨ªcul tota fal¨°rnia nacionalista.