Picasso a Catalunya

Afi de commemorar l'espl¨¨ndid 1906 de G¨®sol, i els 125 anys del naixement del pintor, el Museu Picasso de Barcelona i l'Institut Municipal de Cultura han organitzat una s¨¨rie d'exposicions i activitats al llarg de l'any que repassen la pres¨¨ncia de Picasso a la ciutat. Fins al proper 8 de maig, encara es pot visitar al museu del carrer Montcada l'espl¨¨ndida antol¨°gica de dibuixos procedent del Museu Picasso de Par¨ªs, una de les millors exposicions de l'any, en la que es combinen els magn¨ªfics fons gr¨¤fics de les dues institucions. Paral¡¤lelament, el museu barcelon¨ª presenta una nova mirada a la seva col¡¤lecci¨® i estableix un di¨¤leg amb obres precedents de particulars. Per la seva banda, el ve¨ª Barbier-Mueller d'Art Precolomb¨ª, acaba d'inaugurar Picasso, l'home de les mil m¨¤scares, on es relacionen teles, escultures, gravats i dibuixos de l'artista amb peces d'art ib¨¨ric, afric¨¤, hel¡¤l¨¨nic, rom¨¤ i precolomb¨ª, la majoria procedents del Museu Barbier-Mueller de Ginebra. Pel m¨¦s de juliol, el Museu Picasso presentar¨¤ Els Picassos d'Antibes i, pel novembre, Picasso i el Circ. I clour¨¤ la tanda d'exposicions Les Barcelones de Picasso, al Museu d'Hist¨°ria de la Ciutat, ja entrat el 2007.

A Barcelona far¨¤ les millors obres de l'¨¨poca blava. D'aqu¨ª ve la seva leg¨ªtima catalanitzaci¨®

A Horta d'Ebre copsa l'amuntegament de les cases en uns espl¨¨ndids quadres cubistes

A Barcelona fa un gran dibuix sobre tela d'un cavall moribund que anuncia el 'Guernica'

L'Alzamiento Nacional i la dictadura allunyen Picasso per sempre; mai tornar¨¤ a Catalunya

El Gran Teatre del Liceu tamb¨¦ ho celebrar¨¤ amb la representaci¨® del ballet Parade -estrenat a Barcelona l'any 1917-, ?car i El sombrero de tres picos a c¨¤rrec del Ballet de l'Op¨¦ra National de Bordeaux, el 22 i 23 d'octubre d'enguany. D'entre la pila d'activitats programades, confer¨¨ncies, concerts, actuacions... cal destacar el seminari G¨®sol: el pr¨°leg de l'avantguarda, que tindr¨¤ lloc al museu barcelon¨ª, els dies 11 i 12 de juliol, organitzat en col¡¤laboraci¨® amb l'Ajuntament de G¨®sol, i en el que participaran Elizabeth Cowling, H¨¦l¨¨ne Klein i Robert Rosenblum. Tamb¨¦ sembla ser que el m¨²sic Josep Maria Mestres Quadreny far¨¤ una composici¨® picassiana, i Hermann Bonnin far¨¤ l'11 de maig un recital amb textos del llibre Homenatge a Picasso de Josep Palau i Fabre. Total, que tenim Picasso per estona!

La relaci¨® de Picasso amb Catalunya ha estat intensa i fruct¨ªfera, gaireb¨¦ inacabable. Cada temporada que hi passava donava fruits decisius que han marcat fites en la seva producci¨®: Barcelona, G¨®sol, Horta de Sant Joan, Cadaqu¨¦s... i tamb¨¦ a l'altra banda dels Pirineus, Ceret o Aviny¨®. Qui m¨¦s ha parlat de tot aix¨° ¨¦s Josep Palau i Fabre, que del geni i la figura de Picasso n'ha fet un dels seus temes predilectes, tal com queda ben pal¨¨s en la copiosa bibliografia dedicada al mestre i a la sala monogr¨¤fica de la Fundaci¨® Palau, a Caldetes.

- L'inici de tot: 1895-1904. El propi Picasso reconeixia que a Barcelona "va comen?ar tot... All¨¤ ¨¦s on vaig entendre fins on podia arribar". De fet, la capital catalana no seria un lloc de pas, era on la fam¨ªlia havia establert definitivament la casa pairal doncs, com ¨¦s ben sabut, l'any 1895 Jos¨¦ Ruiz Blasco obtenia una pla?a a l'Escola de Llotja i ja no faria cap m¨¦s trasllat. A Barcelona, el jove Picasso inicia oficialment els seus estudis de pintura, troba alguns dels millors amics, que mantindr¨¤ tota la vida, i connecta amb nuclis art¨ªstics avan?ats que l'encaminaran cap a l'art nou i la desclosa de la seva pr¨°pia personalitat. A Barcelona tamb¨¦ ser¨¤ on, poc despr¨¦s, far¨¤ les millors obres de l'¨¨poca blava. D'aqu¨ª ve la seva leg¨ªtima catalanitzaci¨®. A M¨¤laga, la fam¨ªlia Ruiz nom¨¦s hi passar¨¤ els estius. El 1897, Picasso ingressa a la madrilenya Escuela de Bellas Artes de San Fernando, per¨° l'abandona aviat i retorna a Barcelona. L'estiu del 1898 fa el primer viatge a Horta d'Ebre -ara Horta de Sant Joan- amb el col¡¤lega de Llotja Manuel Pallar¨¨s, ori¨¹nd del poble, i s'hi queda fins al febrer de l'altre any. De retorn a Barcelona connecta amb Els Quatre Gats i aix¨° ser¨¤ fonamental perqu¨¨, a partir de llavors, abandona l'academicisme apr¨¨s del seu pare i a les escoles oficials, per comen?ar a buscar noves formes d'expressi¨®. Casas, Rusi?ol i el Modernisme m¨¦s anarquitzant i bohemi seran ara una imatge a seguir i d'aqu¨ª a Par¨ªs nom¨¦s hi haur¨¤ una gambada. A la tardor del 1900, Picasso i el seu amic Casagemas, amb qui feia temps convivia a Barcelona, van a Par¨ªs atrets per l'Exposici¨® Universal, per¨° tamb¨¦ per tot el que han sentit parlar als Quatre Gats. Par¨ªs els obre es ulls definitivament: "Si veieu a Opisso digueu-li que vingui, que aix¨° ¨¦s bo per la salvaci¨® de l'¨¤nima, que engegui en Gaud¨ª i la Sagrada Fam¨ªlia a fer punyetes, i el ximple d'en Clap¨¦s (Aleix) tamb¨¦, aqu¨ª hi ha mestres de deb¨°" escriu Casagemas -i dibuixa Picasso- a Ramon Ravent¨®s el 25 d'octubre de 1900. A partir de llavors i fins a l'any 1904, que ¨¦s quan Picasso s'instal¡¤la m¨¦s definitivament a la capital francesa, les anades i vingudes seran constants. A Par¨ªs se su?cidar¨¤ Casagemas, uns dels amics de l'¨¤nima, i Picasso trobar¨¤ el primer marxant, el catal¨¤ Pere Ma?ac -tamb¨¦ Manyac- que, anys m¨¦s tard, ser¨¤ fan de Josep Maria Jujol. Les obres blaves seran pintades, indistintament, en les estades a Par¨ªs i Barcelona i un munt d'elles, les m¨¦s importants, passaran a ser propietat dels amics barcelonins, ja fos per regal o per intercanvi, abans de fugir del pa¨ªs anys m¨¦s tard, en el moment que adquiririen una alta cotitzaci¨® internacional, tret de les que ca?aria al vol l'h¨¤bil Llu¨ªs Plandiura per a la seva c¨¨lebre col¡¤lecci¨®, paradigma de la millor pintura catalana.

- G¨®sol, Horta i Cadaqu¨¦s, 1906, 1909 i 1910. Cada vegada, per¨°, l'obra de Picasso es distancia m¨¦s de la pintura catalana fins arribar a no tenir-hi gaireb¨¦ res a veure. L'amistat seria inamovible, la pintura no, i es comen?a a crear una l¨ªnia divergent entre la seva obra i la dels pintors de l'ambient art¨ªstic en el que havia comen?at a madurar. Despr¨¦s de gaireb¨¦ dos anys seguits a Par¨ªs, l'any 1906 Picasso arriba a Barcelona amb la seva companya Fernande Olivier -antiga amant de Joaquim Sunyer-, veu la fam¨ªlia, es troba amb els amics al c¨¨lebre "Guayaba" i, amb Fernande, aviat s'instal¡¤la a G¨®sol, al costat del Pedraforca. All¨¤, el per¨ªode rosa arriba al zenit; voreja el classicisme mediterrani paral¡¤lel al que est¨¤ iniciant, llavors, Joaquim Torres-Garc¨ªa; comen?a a desdibuixar-se amb obres com el c¨¨lebre Harem, actualment al Museu de Cleveland; i s'inicia un proc¨¦s d'esquematitzaci¨® influ?t per l'art primitiu, ib¨¨ric i afric¨¤, per¨° tamb¨¦, possiblement el rom¨¤nic: la imatge de la Mare de D¨¦u de G¨°sol no ¨¦s tan diferent d'algunes obres picassianes, com per exemple la talla feta a l'¨¨poca que ara s'exhibeix al Museu Barbier-Mueller. A G¨®sol, Picasso rep la visita de l'escultor Enric Casanovas, que llavors tamb¨¦ est¨¤ deixant un cert expressionisme de caire social per endinsar-se en un classicisme arca?tzant. De retorn a Par¨ªs, Picasso acaba el fam¨®s retrat de Gertrude Stein, alguns autoretrats gloriosos i els primers tempteigs que donaran pas immediat a Les senyoretes d 'Aviny¨®.

Immers en el laboratori del cubisme, Picasso no retornar¨¤ -que se s¨¤piga- fins a l'estiu de l'any 1909. Ve encara amb Fernande, passa per Barcelona i per mitj¨¤ de Pallar¨¨s s'instal¡¤la a Horta d'Ebre. Segons explica la pr¨°pia Fernande, la parella s'est¨¤ quatre mesos a Horta. All¨¤ Picasso copsa l'amuntegament de les cases del poble en uns coneguts i espl¨¨ndids quadres cubistes, completament geom¨¨trics que el duran directament al qu¨¨ s'ha anomenat com cubisme anal¨ªtic, abstracte, sec i auster, que desplegar¨¤ al costat de Georges Braque. La temporada d'Horta, com l'anterior de G¨®sol, ser¨¤ una de les m¨¦s productives de l'artista. Algunes de les obres emblem¨¤tiques d'aquesta nova etapa seran pintades precisament en una altra de les estades catalanes: Cadaqu¨¦s, a l'estiu de 1910. Convidats pels Pitxot, hi aniran Picasso i Fernande i, poc despr¨¦s, Andr¨¦ Derain amb la seva companya. A Cadaqu¨¦s pinta algunes obres mestres com ara El guitarrista, actualment al Centre Georges Pompidou de Par¨ªs, i realitza els gravats cubistes per al Saint-Matorel de Max Jacob, editat per Daniel-Henry Kanhweiler, convertit ja en el seu marxant oficial.

- Barcelona, 1917: geometria i classicisme. La resta d'estius entre 1911 i 1914, Picasso els passa a la Catalunya francesa, a Ceret i Aviny¨®. Palau i Fabre escriu que durant aquestes estades l'artista va sovint a veure la fam¨ªlia a Barcelona, per¨° ell no ha pogut trobar documents que ho acreditin, m¨¦s enll¨¤ de l'estada de 1913 arran de la mort del seu pare. A Ceret, Picasso hi va atret per Manolo Hugu¨¦, que ja s'hi est¨¤ des de fa tres anys; aviat s'hi afegeix Braque i viuen al palauet que molt despr¨¦s ser¨¤ anomenat la Casa dels Cubistes en honor de tot el que s'hi va pintar dins. Ceret donar¨¤ pas, l'any 14, a Aviny¨®, i entre els hiverns a Par¨ªs i els estius a l'un i l'altre poble es desplegar¨¤ el cubisme m¨¦s radical de Picasso i Braque, en una producci¨® superba i gaireb¨¦ intercanviable.

Picasso no torna a Barcelona fins l'any 1917. Segons Palau, ve concretament dues vegades el mateix any, amb pocs mesos de difer¨¨ncia. La segona ve seguint els Ballets Russos i una de les ballarines: Olga Koklova. ?s el cop en qu¨¨ la seva pres¨¨ncia tindr¨¤ m¨¦s ress¨° a la capital catalana, enmig de les celebracions entorn de l'Exposici¨® d'Art Franc¨¨s organitzada en solidaritat amb el pa¨ªs ve¨ª, que estava en plena guerra. Despr¨¦s de passar per Madrid, els Ballets Russos, acompanyats de Picasso, fan una s¨¨rie de representacions al Liceu barcelon¨ª. Picasso ve ja molt fam¨®s, tothom ja sap que existeix el cubisme, el marxant Dalmau n'havia fet una bona exposici¨® l'any 1912, per¨° a Barcelona ning¨² encara no s'ha apuntat al carro; la nova manera de Picasso i la de tots els altres practicants del moviment crea una certa perplexitat als artistes catalans, fins i tot als seus amics. De totes formes, aquell mateix any, Torres-Garc¨ªa desertar¨¤ del Noucentisme i Mir¨®, Togores i Cano faran llavors algunes aproximacions al cubisme. Nom¨¦s d'arribar, Picasso rep diversos homenatges, al Lyon d'Or i al celler de les Galeries Laietanes, aquest darrer juntament amb Ramiro de Maeztu i Francisco Iturrino. Ell s'instal¡¤la a casa de la seva mare i Olga en una luxosa pensi¨®.

A Barcelona pinta una s¨¨rie d'obres que mostren la duplicitat que est¨¤ prenent la seva obra, un fet pal¨¨s a la seva escenografia del ballet Parade, amb llibret de Jean Cocteau, m¨²sica d'Erick Satie i coreografia de L¨¦onide Massine, on conviu un cubisme simple i radical, amb una figuraci¨® que remet als per¨ªodes blau i rosa. Seguint l'estil ingresc que havia iniciat feia poc amb els retrats en llapis de Max Jacob i del marxant Ambroise Vollard, Picasso pinta una s¨¨rie de teles que obren definitivament el seu per¨ªode neocl¨¤ssic: un primer retrat d'Olga, amb un tapet al cap en forma de mantellina espanyola (precedent del que far¨¤ a Montrouge), la c¨¨lebre Salchichona (la dona del pintor Padilla) vestida de manola i realitzada amb el sistema puntillista i divisionista de Seurat, que feia temps l'obsessionava bastant, i el magn¨ªfic Arlequ¨ª, pel qual ha posat Massine. A la vegada, pinta un paisatge barcelon¨ª, on mescla cubisme i figuraci¨® tradicional amb alguns trets tamb¨¦ neoimpressionistes, un bodeg¨® i v¨¤ries figures del tot cubistes i molt esquem¨¤tiques, i el retrat de l'actriu Blanquita Su¨¤rez, m¨¦s geom¨¨tric, pla i esquem¨¤tic, que ve a ser la continuaci¨® del gran Arlequ¨ªn et femme (Centre Georges Pompidou) pintat feia poc a Roma. Picasso pinta a Barcelona encara una altra obra sorprenent, un dibuix de grans dimensions sobre tela d'un cavall moribund que anuncia el Guernica. Tret del retrat d'Olga, Picasso deixar¨¤ aquestes obres a casa de la seva mare. All¨¤ les aniran a veure Togores i Mir¨® que s'hi entusiasmaran. El 1918, unes i altres seran reprodu?des a Vell i Nou per Feliu El¨ªas i, l'any seg¨¹ent, participaran a l'Exposici¨® Municipal d'Art, de Barcelona. Llavors, Picasso ja havia donat a la Junta de Museus l'Arlequ¨ª, que tindria una influ¨¨ncia decisiva en l'obra de Togores i de Pruna dels anys vint, i va ser penjat al Palau de Belles Arts quan va ser convertit en museu; la resta va continuar guardada al domicili familiar i, juntament amb tot el que hi quedava, la va donar al seu museu barcelon¨ª l'any 1970.

- El darrer viatge, 1934. Despr¨¦s del 1917, Picasso fa diversos viatges a Barcelona per visitar la mare; Palau en cita un de probable l'any 1923, i en dona refer¨¨ncies concretes del 1926, el 1933 i el 1934. Aquest darrer ser¨¤ l'¨²ltim. Picasso fa una ruta per Espanya, passa per Barcelona i aprofita per visitar la sala que se li ha dedicat al Museu d'Art de Catalunya al Palau Nacional de Montju?c, just abans que s'inauguri oficialment. La sala Picasso estava composta per l'Arlequ¨ª i una vintena d'obres de la Col¡¤lecci¨® Plandiura, adquirida per l'Ajuntament l'any 1932. Just abans de la Guerra Civil, l'ADLAN (Associaci¨® d'Amics de l'Art Nou) organitza una gran exposici¨® Picasso que s'obre a Barcelona el gener de 1936, amb obra contempor¨¤nia, i despr¨¦s va a Madrid, per¨° aquesta vegada el pintor no ve i envia a Jaume Sabart¨¦s i Paul ?luard perqu¨¨ el representin. Tot i ser una de les millors exposicions que se li havien organitzat, no va ser ben rebuda ni per la cr¨ªtica ni pel p¨²blic, potser per massa moderna. L'Alzamiento Nacional i la posterior dictadura franquista allunyen Picasso per sempre, mai m¨¦s no posar¨¤ els peus a Catalunya, per¨° aquest allunyament nom¨¦s ¨¦s f¨ªsic perqu¨¨, a partir de llavors, s¨®n els seus amics els que li duen Catalunya a Fran?a, i gr¨¤cies a l'amistat continuada neix el barcelon¨ª Museu Picasso l'any 1963, el primer i l'¨²nic que es fa en vida de l'artista, amb donacions importants de Sabart¨¦s i, a la mort d'aquest, del mateix Picasso.