Aix¨°, tamb¨¦ es pot fer

La recent mort de Joaqu¨ªn Jord¨¢ m'obliga a fer dissabte de mi mateix com a cineasta; m'obliga a plantejar-me algunes q¨¹estions de caire, potser, generacionals. Pels cineastes catalans -o fets professionalment a Catalunya- que vam n¨¦ixer en la segona meitat dels anys cinquanta la figura de Jord¨¢ no representa, en el sentit m¨¦s acad¨¨mic del terme, un mestre. La nostra generaci¨® a difer¨¨ncia d'ara, ¨¦s m¨¦s aviat minsa en cineastes: Pueyo, Chavarr¨ªas, Verg¨¦s, Benlloch, Gormezano, Gom¨¤, Alberich, Verdaguer... La nostra va ser una mena de generaci¨® sense massa referents aut¨°ctons on emmirallar-nos i en un context industrial molt esc¨¤s, en un context intel¡¤lectual aplicat al cinema m¨¦s aviat precari i, per acabar-ho d'adobar, en un context pol¨ªtic on interessava m¨¦s la potencial comercialitat que la mirada. I aix¨ª vam anar tirant. Uns van morir massa d'hora, uns altres van deixar el cinema i la resta hem fet el qu¨¨ hem pogut. L'¨²nic positiu del nostre context inicial va ser que molt aviat vam poder dirigir i aprendre l'ofici.

Joaqu¨ªn Jord¨¢ en aquells anys era solament per a nosaltres un dels elements decisius de l'Escola de Barcelona; una escola, per¨°, llunyana pels que acab¨¤vem d'arribar al gremi. Personalment, potser de forma equivocada, el considerava sobretot un home de lletres que s'havia acostat al cinema. De fet, la seva llarga tasca de traductor i guionista ho avalaria. Recordo b¨¦ que en alguns dels escassos col¡¤loquis en qu¨¨ ell participava -sovint relacionats amb l'Escola de Barcelona- hi havia dos personatges que sobresortien per la seva lucidesa: Gustau Hern¨¢ndez i el propi Jord¨¢. Tenien un vincle especial amb la literatura. Un nexe d'uni¨® que els marcava el seu discurs.

El 1991, quant tothom el donava per retirat del cinema i abocat a la literatura, Jord¨¢ rod¨¤ una pel¡¤l¨ªcula, per a mi, excepcional: El encargo del cazador, on llavors era ell qui feia dissabte de la seva generaci¨® i que, ho he de recon¨¨ixer, em va marcar tant com anys enrere ho havien fet El desencanto o Lighting over water, que condicionaren la meva mirada per sempre m¨¦s. El encargo del cazador ¨¦s, doncs, el primer cop on Jord¨¢ m'obre els ulls com abans me'ls havien obert Ch¨¢varri o Wenders, tot dient: aix¨°, tamb¨¦ es pot fer.

Gaireb¨¦ deu anys despr¨¦s Jord¨¢ va tornar a colpir-nos amb Mones com la Becky (1999), pel¡¤l¨ªcula que vaig veure al Festival de Sitges d'aquell mateix any on jo tamb¨¦ hi tenia seleccionat un documental sobre Pasolini, un cineasta, en alguns aspectes, pr¨°xim a Jord¨¢. Jo em trobava preparant un llargmetratge titulat Le Temps et la Distance (2001), dissortadament in¨¨dit aqu¨ª i solament estrenat a Par¨ªs el 2003, on Jord¨¢ em torn¨¤ a llen?ar un cable: aix¨°, tamb¨¦ es pot fer. ?En qu¨¨ i per qu¨¨ m'ajud¨¤ Jord¨¤? Perqu¨¨ ell s'introdu?a en la seva pr¨°pia pel¡¤l¨ªcula com un element m¨¦s narratiu, el mateix que jo volia fer en Le Temps et la Distance, una mena d'autobiografia familiar en forma de trilogia que havia comen?at amb L'?via (1981) i amb la celebrada Ma Germana (1987). Quan em trobava ultimant el gui¨® de Le Temps et la Distance veure Mones com la Becky em va animar a tirar endavant aquesta aposta tan personal i arriscada. Jord¨¢, doncs, malgrat que hav¨ªem parlat solament en tres ocasions i ell pr¨¤cticament no em coneixia, actu¨¤ per a mi, lluny de Barcelona, com una mena d'aval conceptual. I li ho agraeixo.

Els ¨²ltims quinze anys de vida de Jord¨¢ han estat una aut¨¨ntica tramuntanada per al conservador cinema catal¨¤. Dedicat en cos i ¨¤nima a mil i un projectes, el ganivet audiovisual de Jord¨¤ es clavava sobre la pell de la nostra escarransida societat per a recordar-nos, un cop m¨¦s, on era el nord. Per tant, Jord¨¢ no solament actu¨¤ en aquest darrer i f¨¨rtil per¨ªode de la seva vida com a navegador per a les noves generacions que ell coneixia b¨¦ des de les seves classes de la Universitat Pompeu Fabra, sin¨® que actu¨¤ -i aqu¨ª tornaria el s¨ªmil amb Pasolini- com un referent ¨¨tic: em refereixo a la seva impressionant De nens, una mena de c¨°ctel mol¨°tov dirigit a la l¨ªnia de flotaci¨® dels sistemes pol¨ªtic i judicial barcelon¨ª. Dissortadament, el seu projecte f¨ªlmic sobre l'arribada de l'hero?na a Barcelona, que prometia i molt, mai no el veurem.

Jord¨¢, doncs, influ¨ª decisivament en tot un seguit de cineastes catalans, obr¨ª portes, ¨¦s cert, per¨° a mi tamb¨¦ m'agradaria fer esment del corrent ¨¨tic que hi havia en la seva darrera obra. Altra cosa, per¨°, ¨¦s la utilitzaci¨® que s'hagi pogut fer del seu nom -com tamb¨¦ de Guer¨ªn o de Lacuesta- per validar una mena de segell il¡¤lustrat barcelon¨ª en un territori tan f¨¨rtil, per¨° al mateix temps tan fr¨¤gil, com el documental de creaci¨® i, en especial, la frontera entre dos espais interessadament antag¨°nics com ho s¨®n la ficci¨® i el documental. Per¨°, com va fer dir Billy Wilder a un dels seus ¨¤cids personatges, aquesta ¨¦s una altra hist¨°ria.

Xavier Juncosa ¨¦s realitzador de documentals.