La identitat de la Catalunya negra

El 33 estrena aquest dissabte, en horari de m¨¤xima audi¨¨ncia (22.05 hores) Catalunya negra, un documental del realitzador congol¨¨s Gilbert-Ndunga Nsangata que aborda els conflictes identitaris dels fills dels immigrants subsaharians que actualment viuen a Catalunya. Al llarg del film, el mateix Nsangata s'entrevista amb quatre joves que ofereixen el seu testimoni sobre aquesta q¨¹esti¨®. Cada cas ¨¦s diferent, per¨° tots han de construir la seva identitat despr¨¦s d'enfrontar-se a la pugna entre la fidelitat a les seves arrels i la integraci¨® plena en la comunitat d'acollida.

Nsangata va abandonar el seu pa¨ªs d'origen per motius pol¨ªtics fa quatre anys i va anar a viure a Sabadell. Poc despr¨¦s de la seva arribada, va decidir analitzar la situaci¨® dels immigrants africans de segona generaci¨® que viuen a Catalunya i reflectir-ho en un documental, que finalment han produ?t Alea Docs & Films, Televisi¨® de Catalunya i el Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona.

Una de les protagonistes de Catalunya Negra ¨¦s la jove Sanata N'Dembele. El seu pare, Mambe, es va instal¡¤lar a La Fullola (Lleida) ara fa 17 anys i quan va regularitzar la seva situaci¨® va portar-hi a la seva fam¨ªlia.

Ara imparteix un taller de cultura africana per acostar el seu pa¨ªs a Europa i contribuir a fer que "els joves africans coneguin els seus or¨ªgens i puguin viure dignament a Europa", explica Mambe. Encara que ha viscut tota la vida a Lleida i parla catal¨¤ perfectament, aquest contacte diari amb els seus costums fa que Sanata no oblidi la seva terra natal, Mali, amb la qual l'uneix un cert sentiment de pertinen?a. "Tinc dues cultures i em crec afortunada per aix¨°, per¨° no em plantejo constantment si s¨®c catalana o de Mali", diu Sanata.

El director del documental intercanvia les impressions que extreu de les seves entrevistes amb un especialista en immigraci¨® africana, Inongo Vi Makome, i amb Cesar M'Bah Abogo, un noi guine¨¤ que estudia una diplomatura en relacions internacionals a Barcelona. Cesar es pregunta, precisament, perqu¨¨ s'obliga a aquests nois a escollir entre la terra dels seus pares i el lloc en el qual han nascut. Vi Makome considera, a m¨¦s, que la integraci¨® d'aquests nois no ¨¦s del tot f¨¤cil. "No se senten catalans, per¨° no perqu¨¨ no vulguin sin¨® perqu¨¨ no s¨®n acceptats. Tampoc se senten africans, els seus pares s¨®n d'all¨ª, per¨° ells no viuen a l'?frica". "En la nostra generaci¨®", afegeix, "vam cometre l'error de venir pensant que no ens quedar¨ªem i vam viure en la provisionalitat. I amb aquesta mentalitat hem educat els nostres fills".

Molts d'aquests joves s'enfronten aix¨ª a la paradoxa de l'immigrant. La mare de la F¨¤tima Yara Darboe, una de les noies que participa en el documental, ho resumeix en poques paraules: "Ells no tenen pa¨ªs, quan anem a G¨¤mbia ens diuen que no han nascut a G¨¤mbia, cosa que ¨¦s veritat. Per¨° aqu¨ª diuen que no s¨®n catalans perqu¨¨ la fam¨ªlia ¨¦s d'all¨¤. Per¨° si han nascut al Vall d'Hebron, de Barcelona!".

Un altre dels conceptes sobre els quals es discuteix al documental ¨¦s precisament la "integraci¨®". L'escriptora de Ben¨ªn Agn¨¨s Agboton i el seu marit, Manuel Serrat Crespo, que tamb¨¦ aporten la seva opini¨® a Catalunya negra, creuen que ¨¦s "un proc¨¦s d'anada i tornada" i no una q¨¹esti¨® d'assimilaci¨® per part dels nouvinguts. "La integraci¨® d'un immigrant suposa la construcci¨® d'una nova societat, ¨¦s com un proc¨¦s de alqu¨ªmia, es barregen els costums i es construeix una societat nova diferent", conclou Manuel.