Erasme de G¨°nima, l'home sense rostre

Els privilegiats sempre han buscat l'eternitat a trav¨¦s dels millors pinzells; per diners, que no quedi. En l'actualitat seria incomprensible que un gran empresari, sobretot si ¨¦s el m¨¦s gran del seu temps, no es preocup¨¦s per deixar a la posteritat alguna mena d'imatge que el sobrevisqu¨¦s: un retrat a l'oli, una escultura de marbre o uns esgrafiats amb el seu perfil que adornarien la fa?ana del seu palau. El nostre protagonista, per¨°, tamb¨¦ va ser diferent en aix¨°. Fou el m¨¦s gran i el m¨¦s ric, fins i tot hi ha documents que certifiquen que fou gener¨®s amb els m¨¦s necessitats, per¨° mai no va ser ni un eg¨°latra ni un mesqu¨ª. I malgrat aix¨°, no sabem quina cara feia, ni quin posat, ni si era prim i alt o m¨¦s aviat gras.

Amb 11 anys comen?a a treballar d'aprenent a una f¨¤brica d'indianes. I acab¨¤ tenint la m¨¦s gran

Despr¨¦s del palauet a Barcelona, el 1790 compr¨¤ una gran finca a Sant Feliu de Llobregat

Tot i que no va ser jutgat acabada la guerra, fou assenyalat popularment com a un afrancesat

Durant la segona meitat del segle XVIII sorgiren a la ciutat de Barcelona una s¨¨rie de fabricants t¨¨xtils que s'especialitzaren en la manufactura d'un tipus de teixit pintat que feia furor a l'Europa de l'¨¨poca, les indianes, i que actualment en dir¨ªem estampats. Les indianes arribaren a Europa a finals del segle XVI de la m¨¤ dels portuguesos i, com el seu nom indica, eren teles de cot¨® estampades que provenien, sobretot, de l'?ndia. Aquells primers empresaris foren els Canals, els Canaleta, els Gass¨®, els Rull, els Magarola...

Per¨° a les acaballes del segle XVIII el fabricant m¨¦s important fou Erasme de G¨°nima, un home que, venint del no res, de la menestralia, havia sabut aixecar la f¨¤brica m¨¦s important d'indianes de Barcelona excel¡¤lint en la seva condici¨® d'empresari gr¨¤cies a la seva agudesa i la claredat que introdu¨ª en aquell ram. G¨°nima va viure en una ¨¨poca de canvis notables: agonitzava l'Antic R¨¨gim del 700 i s'iniciava el 800, el segle XIX, que a Catalunya havia de ser el de l'arribada de la industrialitzaci¨® i el de la renaixen?a cultural i nacional. En ¨¨poques de canvis, sol passar que els m¨¦s dotats s'avancen al seu temps i marquen el pas de la resta. Aix¨° ¨¦s el que pass¨¤ amb ell. Erasme G¨°nima i Passarell -encara no havia adquirit la seva condici¨® de noble- va n¨¦ixer a Moi¨¤ el 4 d'agost de 1746 en una casa de pag¨¨s de fora vila que avui encara conserva el seu top¨°nim: la G¨°nima. Era fill d'un teixidor que decid¨ª deixar el poble per provar sort a la ciutat. Son pare devia ser un home arriat i segur de si mateix, ja que a Moi¨¤ hi tenia casa, feina i reputaci¨®; per¨° decid¨ª anar a Barcelona i provar sort en alguna de les moltes manufactures que sorgien com a bolets amb la moda de les indianes.

- Aprenentatge. Arribats a Barcelona vers el 1754, els G¨°nima s'instal¡¤laren a les rodalies de l'esgl¨¦sia del Pi, una esgl¨¦sia a la que el petit Erasme s'hi sentiria sempre molt lligat. Mai no an¨¤ a escola. Per¨° era un noi viu, llest i molt espavilat que no devia malgastar aquells tres primers anys a Barcelona. Consta en la documentaci¨® que el 1757, amb onze anys, comen?a a treballar d'aprenent a la f¨¤brica d'indianes que la fam¨ªlia Magarola tenia al carrer Tallers n¨²mero 22. En l'actualitat, l'edifici encara existeix. All¨¤, a can Magarola, Erasme de G¨°nima va aprendre ben aviat l'ofici de pintador d'indianes i, amb els primers sous, va voler aprendre a llegir i a escriure, quelcom del tot excepcional en un aprenent com ell, sense recursos familiars; m¨¦s endavant, tamb¨¦ va aprendre pel seu compte el franc¨¨s, que li obriria les portes a Europa. Fou tan important en aquella f¨¤brica dels Magarola que, amb els anys, n'acabaria essent l'¨¤nima i el seu director t¨¨cnic.

G¨°nima, amb els coneixements i el c¨¤rrec que tenia a can Magarola, fou molt aviat clissat per Joan Coll -un altre fabricant d'indianes barcelon¨ª- que f¨¦u els possibles perqu¨¨ aquell jove tan brillant i prometedor es cas¨¦s amb la seva filla, la Ign¨¤sia Coll. I ho va aconseguir el 1766, quan el nostre protagonista tenia tot just vint anys. Curiosament, per¨°, el jove Erasme no va anar a treballar a can Coll; tenia projectes molt m¨¦s importants: establir-se pel seu compte i crear la seva pr¨°pia f¨¤brica.

- La f¨¤brica. Compr¨¤ uns terrenys al carrer del Carme on hi instal¡¤laria la f¨¤brica. Molt aviat, la f¨¤brica d'en G¨°nima se situ¨¤ com una de les grans f¨¤briques de Barcelona i, amb els anys, n'esdevindria la m¨¦s important sense discussi¨®. La clau d'aquest ¨¨xit tan rutilant en un home que venia de la menestralia, sols la podem entendre si tenim en compte la innovaci¨® que incorpor¨¤ en els tres ¨¤mbits d'aquella incipient ind¨²stria: en la mec¨¤nica, en la producci¨® i en la comercialitzaci¨®. G¨°nima trenc¨¤ les estad¨ªstiques i esdevingu¨¦ un dels grans fabricants d'indianes europeus, fins i tot comparable en termes quantitatius als grans fabricants francesos: els germans Overkampf de Jouy-en-Josas, just a tocar de Versailles.

Les f¨¤briques d'indianes precisaven d'un prat prou gran per assecar-les tot just havia acabat el seu proc¨¦s de pintat. I, l¨°gicament, quan m¨¦s gran era la producci¨®, m¨¦s gran havia de ser el prat. G¨°nima compr¨¤ una gran extensi¨® de terreny a l'actual Nostra Senyora del Port, al barri de Sants, just a tocar el peu de Montju?c: 15 mojades de terra, l'equivalent a uns 60.000 m2. All¨¤ hi duien els traginers les indianes recent pintades a la f¨¤brica del carrer del Carme, en un no parar diari, per al seu assecat. El perqu¨¨ d'aquesta ubicaci¨® tan llunyana de la f¨¤brica, en ple Raval, cal entendre-la per la necessitat de gaudir d'aig¨¹es ben netes, no embrutides pels molts horts que hi havia fora muralla. Per aix¨° els prats d'indianes els trobem en els dos extrems de la ciutat de Barcelona: a Sant Mart¨ª de Proven?als i al peu de Montju?c, com ho explica la historiadora Rosa Maria Mart¨ªn.

G¨°nima progressava com a empresari i esdevenia de mica en mica un home molt reconegut a tota la ciutat de Barcelona. Tant ¨¦s aix¨ª que el 1783, en formar-se la Companyia de Filats de Cot¨® -el primer precedent de l'actual Foment del Treball-, G¨°nima hi va formar part, molt aviat n'acab¨¤ essent un dels seus directors i, encara m¨¦s important, el consultor t¨¨cnic de refer¨¨ncia. Des de la Companyia de Filats va con¨¨ixer les darreres innovacions estrangeres i en f¨¦u els informes principals. ?s a partir d'aquesta ¨¨poca que G¨°nima comen?a a tenir correspond¨¨ncia amb les principals ciutats manufactureres d'arreu d'Europa: Nantes, Marsella, Hamburg, Londres, Par¨ªs, Manchester, Zurich, Amsterdam, Li¨®, Burdeus...

I ¨¦s que, a banda de ser un empresari avan?at al seu temps, es distingeix pel seu rigor documental: ho escrivia tot, ho arxivava tot, ho conservava tot: rebuts, factures, correspond¨¨ncia, inventaris, capbreus, tota mena de documentaci¨® oficial, conreus, compres, vendes, comptabilitat, salaris, treballadors, despeses familiars... I tot aix¨° es conserva en 17 metres en l¨ªnia d'arxivadors al fons G¨°nima-Janer de la Biblioteca Nacional de Catalunya gr¨¤cies a l'enorme tasca de la seva arxivera Reis Fontanals.

- El palauet. G¨°nima, en progressar socialment, ben aviat es f¨¦u construir al mateix carrer del Carme, just a tocar de la f¨¤brica, un palauet com a nova vivenda familiar. Aquest palauet, edifici catalogat, Patrimoni el descriu com "un edifici de planta baixa i tres pisos, de car¨¤cter noble, amb una fa?ana classicista i s¨°bria, on s'utilitzen les llindes i brancals de pedra. A la gran sala amb volta escarsera hi trobem pintures murals de Mari¨¤ Illa, realitzades el 1797, amb representacions b¨ªbliques". L'autoria d'aquests frescos, per¨°, ha estat durant anys en litigi, ja que es creia err¨°niament que eren del gran mestre franc¨¨s del mural Josep Bernat Flaugier, pel fet que tamb¨¦ li havia encarregat algunes pintures sobre tela.

De l'edifici del carrer del Carme 106 cal esmentar tamb¨¦ dues coses importants: la primera la trobem al pati d'entrada, on una placa honor¨ªfica ens recorda la visita que els reis Carles IV i Maria Llu?sa feren a la seva f¨¤brica d'indianes a la tardor de 1802. La segona, que G¨°nima f¨¦u construir la primera torre amb rellotge i campanes de car¨¤cter civil, no religiosa, de Barcelona, que no ¨¦s poca cosa. Les relacions amb el rei foren flu?des. G¨°nima es va ennoblir l'any 1791 en poder comprar el t¨ªtol i l'escut d'armes per ser un fabricant de refer¨¨ncia. En pag¨¤ m¨¦s de 50.000 rals, una xifra considerable llavors.

- La Barcelonesa. Un altre dels seus signes d'identitat com a empresari singular fou que, el 1785, compr¨¤ una fragata per a transportar la seva producci¨® fins a L'Havana i Veracruz -ja que bona part de la seva producci¨® era per a Am¨¨rica- i, aix¨ª, estalviar-se els pagaments a intermediaris. En aix¨° tamb¨¦ va ser un empresari avan?at. A m¨¦s, aprofitava el viatge de tornada per dur a Barcelona tota mena de productes. Aquesta m¨²ltiple condici¨® de fabricant, comerciant, importador i exportador explicaria tamb¨¦ l'enorme riquesa que aconsegu¨ª fer fins a primers del segle XIX. La fragata es deia San Erasmo, per¨° popularment era coneguda com La Barcelonesa i acab¨¤ malament, ja que fou incautada per uns corsaris anglesos tot just comen?ar el segle XIX i duta fins a Jamaica amb totes les seves mercaderies, tal i com consta en la fitxa que es troba a l'arxiu del Museu Mar¨ªtim de Barcelona. Tot i que no es conserven dibuixos o gravats de la fragata San Erasmo, uns anys m¨¦s tard entr¨¤ en servei a Barcelona una corbeta anomenada tamb¨¦ La Barcelonesa que, d'aquesta s¨ª, se'n conserva una maqueta al Museu Mar¨ªtim de Barcelona.

Aquesta enorme riquesa que aconsegu¨ª Erasme de G¨°nima es mostr¨¤ a bastament amb la compra, vers el 1790, d'una enorme finca a Sant Feliu de Llobregat d'uns 110.000m2. En aquesta gran extensi¨® G¨°nima hi f¨¦u construir una gran torre en el termenal entre Sant Feliu i Sant Joan Desp¨ª, que des de 1907 ¨¦s propietat del col¡¤legi franc¨¨s de les monges del Bon Salvador.

- En societat. Un personatge cabdal en la vida social del per¨ªode en qu¨¨ visqu¨¦ Erasme de G¨°nima ¨¦s Rafel d'Amat i de Cortada, el fam¨®s Bar¨® de Mald¨¤ que, en el seu enorme dietari descriu la vida social barcelonina amb gran detall. G¨°nima hi ¨¦s molt citat, tot i que el bar¨® el consider¨¤ sempre un nouvingut, un nou ric i mai esdevingueren precisament amics. Ambd¨®s, curiosament, havien nascut el 1746.

- La Guerra del Franc¨¨s. A primers del segle XIX, tot just fa ara 200 anys, la vida barcelonina es veuria greument trasbalsada per l'inici de la Guerra de la Independ¨¨ncia, la coneguda com la Guerra del Franc¨¨s. Dur¨¤ sis anys, de 1808 a 1814, i Barcelona la visqu¨¦ d'una forma especial perqu¨¨ fou ocupada durant tot aquest llarg per¨ªode. Aix¨° afect¨¤ profundament la vida econ¨°mica de la ciutat: moltes f¨¤briques plegaren i molts treballadors es trobaren sense feina. En qu¨¨ va alterar la Guerra del Franc¨¨s la f¨¤brica i els negocis d'Erasme de G¨°nima? Com explica l'historiador Josep Fontana, molts comerciants marxaren de Barcelona i s'instal¡¤laren a Tarragona o a Mallorca. Els empresaris, per¨°, no poden endur-se la f¨¤brica i gaireb¨¦ tots es quedaren, malgrat la crisi comercial que provoc¨¤ la guerra i l'ocupaci¨®.

El que feien era pactar amb els nous administradors, els francesos, per continuar fabricant i mirar de comerciar amb el seu vist-i-plau. Per tant, d'alguna manera, hi col¡¤laboraven. Acabada la guerra el 1814, amb Barcelona alliberada, la normalitat s'instal¡¤l¨¤ de mica en mica. S'iniciaren llavors els judicis als anomenats "afrancesats". Molts s'exiliaren. Erasme de G¨°nima, malgrat que mai no va ser jutjat, fou assenyalat popularment com a afrancesat. Per¨°, en ser un noble i un fabricant de primer¨ªssima l¨ªnia, "no seria molestat despr¨¦s de la guerra per les noves autoritats espanyoles de Ferran VII", segons escriu Fontana. La sospita hi era. Un altre historiador, ?lex S¨¤nchez, ha recuperat darrerament unes cartes en qu¨¨ el propi G¨°nima demana avals a personatges pr¨°xims al nou govern que el netegin de qualsevol possible p¨¤tina d'afrancesament anterior. Cosa que aconsegu¨ª, ¨¦s clar.

- "Mosca blanca". Erasme de G¨°nima va ser un home que del no res va al?ar un imperi econ¨°mic a partir de l'economia productiva; la seva innovaci¨® mec¨¤nica i comercial i la seva aud¨¤cia com a empresari el catapultaren fins a esdevenir el n¨²mero u indiscutible del seu ram. De sant, per¨°, no en devia tenir res. El mateix professor Fontana ens recorda el que s'escrigu¨¦ d'ell durant la Guerra del Franc¨¨s: "negociante y patriota, mosca blanca". M¨¦s clar, impossible. El seu n¨¦t, Erasme de Janer i de G¨°nima, es desentengu¨¦ de la f¨¤brica de l'avi i s'interess¨¤ m¨¦s per les ixents finances del segle XIX. Arrib¨¤ a ser alcalde de Barcelona el 1846 i fou un dels fundadors i president de La Caixa. T¨¦ fins i tot un carrer a Barcelona, al Raval, mentre el seu avi -molt m¨¦s important que ell, per¨° molt m¨¦s desconegut- sols disposa d'un modest carrer -i encara sense placa!- en la zona industrial de la seva vila natal, Moi¨¤.

G¨°nima mor¨ª el 1821, als 75 anys, i la seva mort ens il¡¤lustra un cop m¨¦s del seu car¨¤cter innovador fins al final, car va morir en explotar-li una caldera de vapor a la f¨¤brica. Fixem-nos en el doble detall: per un costat, als 75 anys era encara a la f¨¤brica, cosa que ens descriu el seu tarann¨¤; i, per l'altre, li explot¨¤ una caldera de vapor l'any 1821..., uns quants anys abans de la revoluci¨® industrial barcelonina. L'home sense rostre, l'home que no va voler eternitzar la seva figura, mor¨ª com va viure: avan?ant-se al seu temps.

Xavier Juncosa ¨¦s el realitzador del documental recentment estrenat titulat Erasme de G¨°nima .