Literatura i humor

Una de les coses grans que havia tingut la literatura catalana era el sentit de l'humor que posse?a: de vegades sota la forma de la par¨°dia, de vegades sota el format sat¨ªric, d'altres, massa visible, sota les lleis de l'estirabot i la fac¨¨cia. N'¨¦s prova, per anar a parar directament al XIX¨¨, un munt de literatura molt solvent que excita el bon humor o la rialla; i, m¨¦s endavant, ja al segle XX i a tocar de nosaltres si no hagu¨¦s existit l'abisme de la guerra civil -a conseq¨¹¨¨ncia de la qual Carner va perdre bona part de la seva famosa ironia; i Riba va perdre del tot el ja minvat sentit de l'humor que havia fet pal¨¨s abans de 1936-, en un gavadal d'escriptors del Modernisme i del Noucents. Era tan evident que l'humor formava part de la civilitzaci¨® liter¨¤ria catalana, i tamb¨¦ dels cenacles conversacionals de les ciutats i llogarrets, que en plena guerra civil els Serveis de Cultura al Front van fer estampar, per a somriure de la soldadesca, un llibret esdevingut fam¨®s, L'humor a la Barcelona del Vuitcents, amb il¡¤lustracions de Xavier Nogu¨¦s i textos de Robert Robert, Frederic Soler, Albert Llanas, Narc¨ªs Oller, Pompeu Gener, i Pons i Massaveu (que hauria hagut de cantar ¨°pera). Els militars el duien a la butxaca -era un volum en octau disminu?t- i aix¨ª feien m¨¦s passadora l'experi¨¨ncia b¨¨stia de la guerra. Per¨° m¨¦s encara: l'any 1949, en aquest cas per escampar tant com result¨¦s possible els maldecaps de la postguerra i les cartilles de racionament, l'editorial Aym¨¤ va publicar una r¨¨plica d'aquell primer llibre, amb el t¨ªtol L'humor a la Barcelona del Noucents, tamb¨¦ il¡¤lustrat amb ninots de Xavier Nogu¨¦s, i amb textos de Calders, Joan Sacs, ?ngel Ferran, Joan Oliver, Francesc Pujols, Russi?ol o Josep Maria de Sagarra. El "forn no estava per a panets" (castellanisme!), per¨° els catalans continuaven practicant el g¨¨nere de la literatura humor¨ªstica, que havia estat una de les seves credencials al llarg de tota la seva hist¨°ria: penseu nom¨¦s en Jaume Roig, el Tirant o el Llibre de tres.

"Us incito a la lectura d'un llibre espl¨¨ndid, humor¨ªstic i intel.ligent: 'Una lectora poc corrent', d'Alan Bennett"

?s veritat que aquesta dimensi¨® de la literatura no era all¨° essencial dels grans trets de les nostres lletres, que sempre han tirat m¨¦s al vers que a la novel¡¤la, i m¨¦s a l'oda o l'elegia que a la ironia o el mot d'esprit, per¨° en aquest punt els catalans vam acostar-nos una mica, per no dir molt, a un dels grans vessants de la literatura anglesa dels segles XVIII i XIX en especial. ?s sabut que la literatura catalana moderna i contempor¨¤nia sempre va emmirallar-se m¨¦s en les produccions franceses i alemanyes; per¨°, com ja he dit, una sola figura com la de Carner -no casualment traductor de Dickens i Mark Twain-, ella tota sola, ja li ofereix a la nostra literatura un ancoratge amb la ironia, cosa que nom¨¦s li ha fet gran b¨¦ a uns homes de lletres que tenen, no se sap ben b¨¦ perqu¨¨, una tirada irreprimible a fer-se el ploric¨®: vegeu Espriu, l'¨ªnclit Mart¨ª Pol o aquella h¨¦norme -aix¨ª ho escriu Flaubert- vache qui pleure nascuda al Baix Empord¨¤.

En efecte: qualsevol lector assidu de novel¡¤la anglesa s'haur¨¤ fet un tip de riure (com se'l van fer els anglesos, i menys els espanyols, llegint i traduint el Quijote) en passar els fulls d'un Laurence Sterne, un Henry Fielding o un William Thackeray; i despr¨¦s un Chesterton o un Oscar Wilde. Thackeray, en especial, va dedicar un llibre sencer a analitzar la cosa des d'un punt de vista hist¨°ric i antropol¨°gic, The Four Georges and The English Humorists of the Eighteenth Century, il¡¤lustrat -a l'edici¨® de les seves obres a c¨¤rrec d'Smith, Elder & Co.- per ell mateix i una colla de dibuixants tan grans com els famosos Phiz i Seymour de les edicions de Dickens i els seus contemporanis.

Aix¨° ¨¦s una tradici¨® tan s¨°lida, a Anglaterra, que no ¨¦s estrany que els dos autors m¨¦s amistan?ats amb l'humor que hi ha a Espanya en aquests moments siguin deixebles fidels de la novel¡¤la anglesa: Javier Mar¨ªas (traductor de Tristram Shandy) i Eduardo Mendoza. Aquest darrer deia als diaris, ara fa poc, arran de la publicaci¨® de la seva ¨²ltima novel¡¤la, que "l'humor culte es conrea poc; en excloure'l de la literatura seriosa, ha quedat en mans dels que expliquen acudits". Tenia tota la ra¨®: avui, a Catalunya i Espanya en general, l'humor s'ha d'anar a buscar en diversos programes de la televisi¨®, els uns m¨¦s estripats que els altres.

Ja ho veieu: tot aquest excurs documental per incitar-vos, lectors amabil¨ªssims, a la lectura d'un llibre espl¨¨ndid, humor¨ªstic i intel¡¤ligent, que nom¨¦s podia venir de la tradici¨® anglosaxona: Una lectora poc corrent, d'Alan Bennett. En castell¨¤ -Una lectora nada com¨²n- el trobareu a Anagrama, i en catal¨¤ a Emp¨²ries-Anagrama, calent¨®, del 2008. Riureu sense petar-vos, i el cor se us expandir¨¤ enmig del panorama m¨¦s aviat somort, mef¨ªtic, l¨²gubre i tot de les nostrades lletres del present.