Pres¨¨ncia de Max Jacob

Se celebra la primera exposici¨® de pintura cubista a Barcelona, a la galeria Dalmau, el 1912, i al diari que aleshores es deia La Publicidad, el 26 d'abril, dos dies despr¨¦s de la inauguraci¨®, hi apareix, en franc¨¨s, una nota entre ir¨°nica i seriosa de Max Jacob que ell presenta com si fos l'extracte d'una "Petita guia pr¨¤ctica del degustador del cubisme" que de fet no ha existit mai. Comen?a aix¨ª: "Primer: arribeu davant del quadro sense cap partit pres de sarcasme f¨¤cil. Segon: considereu la pintura tal com es mira una pedra tallada. Aprecieu-ne les facetes, l'originalitat de la talla, la lluita amb la llum, la disposici¨® de la l¨ªnia i dels colors (Juan Gris ha cubicat la llum, Gleizes es baralla contra les seves poderoses sensacions fins a reduir l'univers als encants d'una tapisseria). Tercer: aferreu-vos a un detall que d¨®na la clau del conjunt, mireu-lo fixament una bona estona, i el model sorgir¨¤. Quart: damunt d'aquesta darrera comparaci¨®, deixeu-vos transportar a les regions de l'Al¡¤lusi¨® poderosament exquisida. No s¨¦ si els cubistes professionals aproven el meu m¨¨tode personal de contemplaci¨®; em limito a exposar-lo, i no dubto que vosaltres, que m¨¦s enll¨¤ dels Pirineus teniu unes delicadeses que nosaltres ignorem, per desgr¨¤cia, a Par¨ªs, en trobareu un de m¨¦s adequat, m¨¦s art¨ªstic".

El mateix 1912 havia sortit a Par¨ªs un dels primers llibres de Max Jacob, les Obres burlesques i m¨ªstiques de fra Matorel, mort al convent de Barcelona, part d'una trilogia (Sant Matorel) il¡¤lustrada per Derain i Picasso.

El 1919, al full Un enemic del poble, editat i en bona part escrit per Papasseit, aquest hi presenta la seva traducci¨® d'un poema de Jacob. El mateix any, a Par¨ªs, el poeta que alguns qualifiquen de "Max el foll" publica la seva traducci¨® francesa del Llibre d'amic i amat. El 1929, a La nova revista, hi apareix la traducci¨® ¨ªntegra (signada per J.M., que deu ser Jeroni Moragues) de l'Art po¨¨tica de Max Jacob, petit llibre que havia aparegut en franc¨¨s el 1922 i que ¨¦s dels m¨¦s influents del segle, encara que la seva irradiaci¨® hagi quedat una mica enfosquida perqu¨¨ a partir del 1924 els surrealistes, comandats per Breton, li posen el veto, no el poden veure: gelosia. Breton i els seus s¨®n uns mani¨¤tics de la canonitzaci¨®, conjuminadors de llistes de qui val i qui no val. Aquest fenomen ¨¦s modern, no es d¨®na fins al XX. Abans els "c¨¤nons" es feien sols, era el temps qui posava en clar que Bach era el gran m¨²sic de la seva ¨¨poca (cosa que a la seva ¨¨poca molts no veien).

Foix, que t¨¦ criteri propi i no es deixa influir per les proclames de Breton (tot i con¨¨ixer-les b¨¦ i apreciar-ne els punts interessants), dedica a Max Jacob dos articles, un el 1930 a La Publicitat i un el 1946 a Ariel, aquest amb el t¨ªtol "Els poemes de Max Jacob, tan clars...". Max Jacob, nat a la Bretanya francesa d'una fam¨ªlia jueva provinent de la Lorena, havia mort el 1944 al camp nazi de Drancy.

Max Jacob, inventor de la concepci¨® moderna del poema en prosa, mestre tamb¨¦ de la m¨²sica del vers, queda com un dels m¨¦s grans poetes del seu pa¨ªs: "No n'hi ha ni un que hagi tocat una estrella? Ui!, estrelles rai, tantes que vulguis!, per¨° la Saviesa ¨¦s un sol".