"Catalunya no sap exactament el que vol: ¨¦s un pa¨ªs indefinit"

Era la revetlla de Sant Joan de 1943 i una noia em va dir si la podia acompanyar a casa. Com que jo havia dit alguna cosa contra els nazis, em va confessar pel cam¨ª que estaven passant aliats dels Pirineus a Gibraltar. I em va preguntar si m'hi embolicaria. Tot plegat era ben curi¨®s. Els contactes venien a les planes del que avui s¨®n els classificats de La Vanguardia. L'anunci deia: 'Vendo jaca con carrito'. Hi havia un n¨²mero. Jo era el cinc. A sota hi havia un tel¨¨fon que corresponia al dia i l'hora de la trobada".

Pregunta: I el lloc?

Resposta: Acostumava a ser la Bo?te La Rosaleda, a la Diagonal, a prop d'on ¨¦s ara Catalunya R¨¤dio. All¨¤ jo acompanyava la noia i pren¨ªem una tisana, un xampany rebaixat amb aigua amb gas. Quan sentia J'attendrai, de Dino Oliveri, sabia que era el senyal. Jo llavors anava al lavabo d'homes, posava la m¨¤ a la cisterna del v¨¤ter i treia un pot de pl¨¤stic d'aspirines on hi havia la documentaci¨®. Aix¨° ¨¦s el que duia a la noia. Amb la informaci¨® se sabia com passar la gent.

"No hi ha hagut m¨¦s un pol¨ªtic com Prat de la Riba, integrant gent diversa per governar"

"Al peu de la senyera hauria de posar: 'Pocs i mal avinguts'. ?s dif¨ªcil fer coses aix¨ª"

"L'error va ser no pactar amb Andalusia i preferir complicar-nos amb bascos i gallecs"

P. I qui eren?

R. Primer gent gran que parlava idiomes i despr¨¦s, ja no i, a m¨¦s, m¨¦s joves: amb el temps vaig saber que eren pilots d'aviaci¨®. Per rebre instruccions tamb¨¦ qued¨¤vem al bar Vel¨°drom i a la cripta de Pompeia. Sempre eren llocs on hi poguessin entrar homes i dones i que hi hagu¨¦s doble acc¨¦s, per si et seguien. Estava tot molt ben portat. Es nota que ho dirigien els anglesos del MI6.

Prestatges de gran fond¨¤ria a vessar de llibres a banda i banda i una veu pausada semblen encongir-li la figura al despatx del seu pis de sempre. Per¨° Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 1925) ¨¦s el m¨¦s afable gegant intel¡¤lectual que potser tingui ara Catalunya i a qui ni una malaltia que va deixant els seus ulls a les fosques atura: acaba un llibre sobre la seva ¨¤via, la feminista Carme Karr, i una mena d'autobiografia a partir de les seves lectures: Els meus amics els llibres. Llicenciat en Dret, historiador, ha estat arreu en els ¨²ltims setanta anys a Catalunya: des de la col¡¤laboraci¨® amb els Serveis Aliats a regidor-president del districte de l'Eixample de Barcelona, passant per la Vaga de Tramvies o l'equip de la primera Gran Enciclop¨¨dia Catalana. Per aix¨° m¨¦s de 300 persones van desbordar l'acte d'homenatge que la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, l'editorial Barcino i les fundacions Llu¨ªs Carulla i Joan Maragall van organitzar fa uns dies al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya. I per aix¨° s'hi pot parlar de tot.

P. Va estudiar amb el m¨¨tode Montesori. Qu¨¨ els distingia?

R. La gr¨¤cia de ser un nen montesori era que no es not¨¦s res especial, precisament. La m¨¤xima llibertat que es pot donar a una persona ¨¦s la de la cultura a partir d'una escola p¨²blica, de qualitat i per a tothom. Per aix¨° no tinc gaire clar que el govern recolzi les escoles concertades amb subvencions. El que s'ha aconseguit avui, per¨°, ¨¦s fant¨¤stic: tothom t¨¦ acc¨¦s a l'escola. Que ha baixat una mica el nivell? Inevitable, per¨° l'altre guany, el de l'extensi¨®, ¨¦s millor.

P. Aquell model no ha fet mal amb tot all¨° de l'escola activa?

R. Els nens se'ls volia fer cr¨¦ixer en un marc conjunt de llibertat i responsabilitat per tal que fessin el seu cam¨ª; estava tan ben ajustat, que notaves que t'examinaves cada dia. A la nostra ¨¨poca no era can 60, com en alguns llocs ha acabat mutant la proposta.

P. Enric Prat de la Riba, del que tant ha escrit, ¨¦s la clau de la Catalunya moderna?

R. Sense dubte. Catalunya no ha tornat a tenir un pol¨ªtic com ell. Era molt sectari des del punt de vista de partit, per¨° a l'hora de governar va saber integrar gent molt diferent, nom¨¦s pensant en el que el pa¨ªs necessitava. I ho va fer tamb¨¦ a l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta pluralitat nom¨¦s l'he tornada a trobar al primer Congr¨¦s de Cultura Catalana. Va fer un gran equip, cosa que despr¨¦s tampoc s'ha reprodu?t m¨¦s. I tamb¨¦ va aportar un gran intangible: recuperar pels catalans el convenciment de qu¨¨ ens pod¨ªem tornar a governar. Aix¨° no va tenir preu.

P. Hi ha la sensaci¨® que aquella Mancomunitat est¨¤ molt lluny, en positiu, de la Generalitat contempor¨¤nia.

R. ?s que haur¨ªem de tenir una bandereta que pos¨¦s al peu de la senyera: "Pocs i mal avinguts". ?s dif¨ªcil fer coses aix¨ª. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que aix¨° ens ha salvat com a catalans: com que sempre sortia un mosquit contra l'altre, quan han volgut des de fora matar-ne un n'hi ha hagut un altre per substituir-lo ben r¨¤pid.

P. Li van oferir una conselleria i una secretaria general, que no va acceptar.

R. ?s que no tinc bon car¨¤cter pol¨ªticament parlant i segons qu¨¨, votar en contra dels teus fa mal efecte. Ja em va passar amb la Llei del Joc... Per¨° el primer mandat com a parlamentari em va fer molta il¡¤lusi¨®.

P. Tampoc va repetir.

R. No, perqu¨¨ all¨° del Parlament va acabar essent una mica de Se?orita Pepis: a mesura que vas acceptant les limitacions que t'imposen des de Madrid all¨° no ¨¦s un parlament d'un pa¨ªs... Ja m'ho va dir en Tarradellas: "V¨®s Ainaud no teniu ni ambici¨® ni paci¨¨ncia i aix¨ª no sereu mai un bon pol¨ªtic".

P. Quin ha estat el millor moment de Catalunya?

R. Jo en posaria tres: l'entrada de Jaume I a Mallorca (¨¦s l'expansi¨® a la Mediterr¨¤nia, que ¨¦s la nostra manera de ser); la recuperaci¨® de govern per Prat de la Riba (poc, per¨° ell li va saber donar una gran qualitat) i la proclamaci¨® de la Rep¨²blica Catalana per Maci¨¤ (signe de recuperaci¨® i demostraci¨® de qu¨¨ si un poble ho vol, pot tenir-ho).

P. I el pitjor?

R. Un d'etern: no hem sabut explicar mai b¨¦ el que som i el que volem. I no ho hem fet perqu¨¨ no sabem ben b¨¦ el que volem. "Segons amb qui parlem volen ser ministres a Madrid i segons amb qui, independents a partir del Pa?sos Catalans", em deien uns nacionalistes escocesos. All¨¤ no passa. Catalunya no sap exactament qu¨¨ vol, de deb¨°. I aix¨° ens perjudica. Aix¨° i la divisi¨® dels catalans, que ve d'aix¨° en bona part. I aquest tema ens porta a una an¨¤lisi molt m¨¦s profunda: potser Catalunya ¨¦s un pa¨ªs indefinit.

P. L'encaix Catalunya-Espanya ¨¦s encara possible?

R. S¨ª, per¨° ara aix¨° ja dep¨¨n d'Espanya. I em sap greu dir-ho, per¨° em fan dubtar molt les diverses opcions espanyoles sobre un projecte en com¨²: tot ¨¦s de mala gana; a la que et descuides et retallen la llengua, els pressupostos... Sap quin va ser el gran error pol¨ªtic de Catalunya? No haver pactat amb Andalusia durant la Transici¨®. Fent coalici¨® ten¨ªem majoria. Per¨° v¨¤rem preferir complicar-nos la vida amb bascos i gallecs, que s¨®n minoria i, a m¨¦s, els bascos van a la seva. Per¨° ara ¨¦s un moment delicat.

P. Per qu¨¨?

R. Per haver d'afrontar les q¨¹estions socials amb una situaci¨® econ¨°mica feble perqu¨¨ no hem vetllat prou.

P. I el mite del catal¨¤ treballador i estalviador?

R. Aix¨° s'est¨¤ perdent. Abans hi havia la idea que un feia un esfor? no tant ja per a ell com per als seus fills i n¨¦ts. Jo vaig viure en aquest context d'esfor? i solidaritat... Aix¨° era fruit d'una cultura i una identitat que ¨¦s una manera de ser pr¨°pia... Ara es viu per sobre de les possibilitats, s'est¨¤ molt m¨¦s acomodat, tot ¨¦s m¨¦s ef¨ªmer.

P. Vost¨¨ forma part d'una generaci¨® amb N¨¦stor Luj¨¢n, Joan Triad¨², Albert Manent, Francesc Noy... T¨¦ Catalunya el relleu?

R. Soc optimista. Segons el moment sempre es troba la gent necess¨¤ria. No hi ha res que s'assembli m¨¦s a un camp erm que un camp sembrat.