El somni d'un m¨®n m¨¦s just

Roc Boronat. El republic¨¤ que va fundar el Sindicat de Cecs de Catalunya

Jordi Amat i Betsab¨¦ Garcia

P¨°rtic

320 p¨¤gines. 18 euros

El somni de la generaci¨® de la II Rep¨²blica era tan gran que encara queden peces per explicar. Peces d'una societat en ebullici¨®, farcida d'iniciatives socials en tots els ¨¤mbits, que sorpr¨¨n encara avui per la seva riquesa i modernitat. Tot plegat vinculat a una muni¨® d'activistes for?a desconeguts avui, per¨° que van tenir un notable protagonisme per traduir aquella empenta col¡¤lectiva i convertir-la en iniciatives concretes. La biografia que presentem encaixa perfectament en aquest quadre. Roc Boronat ¨¦s un dels protagonistes concrets d'aquesta empenta, d'aquest somni, que ha rom¨¤s en l'anonimat p¨²blic fins fa ben poc. Boronat ¨¦s un dirigent d'extracci¨® popular que sorgeix de l'activisme d'una barriada com el Poblenou, que es form¨¤ en el que ell va anomenar "barriada-fam¨ªlia", que inclo?a des d'una agrupaci¨® excursionista a l'ambient de la f¨¤brica on treballava o el nucli de periodistes, gent de teatre i lletraferits del barri. La perip¨¨cia vital del personatge il¡¤lustra en primera persona com es vivia la pol¨ªtica entre els joves que s'hi iniciaven a la fi de la Gran Guerra, quan tot es vivia amb enorme intensitat, i on la vida personal i els vaivens de la pol¨ªtica es confonien. Boronat s'arrengler¨¤ aleshores amb la gent d'Estat Catal¨¤, i li va tocar viure el seu primer exili durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Amb la Rep¨²blica arriba l'hora de la veritat, i Boronat -ja membre d'Esquerra Republicana-, es converteix en l'impulsor de l'Institut d'Assist¨¨ncia Obrera el 1931, i l'any seg¨¹ent esdev¨¦ comissari de benefic¨¨ncia de l'Ajuntament de Barcelona. Cada cop m¨¦s en contacte amb els problemes socials, dedica els seus esfor?os a reflexionar i combatre pr¨¤ctiques com la mendicitat, i aposta clarament per l'aleshores nou concepte de l'assist¨¨ncia social. ?s en aquest context que Boronat esdev¨¦ la pe?a angular en la fundaci¨® del Sindicat de Cecs de Catalunya l'any 1934. Es tractava, en definitiva, que els cecs no haguessin de malviure gr¨¤cies a la mendicitat i les almoines. La f¨®rmula per generar ingressos fou el Cup¨® dels Cecs, que es justificava per l'obra social que seria capa? de finan?ar: ingressos regulars pels cecs, per¨° tamb¨¦ els serveis que oferia el Sindicat, com una biblioteca, escola per a cecs, secci¨® mutual, consultori m¨¨dic o un taller de cistelleria on guanyar-se la vida. Tot aix¨° formava part del somni republic¨¤ per a una societat m¨¦s justa. El Sindicat es va consolidar r¨¤pidament, i el juliol de 1936, en celebrar el segon aniversari, es podia constatar l'abast de la seva obra i el reconeixement institucional. Aquell dia devia ser un dels m¨¦s feli?os de Boronat, que va rebre un important homenatge. Una setmana despr¨¦s esclat¨¤ la Guerra Civil.

En marxar a l'exili, la vida de Boronat va disc¨®rrer com la de molts altres exiliats: dificultats per refer la vida, per¨° tamb¨¦ per mantenir el contacte amb amics i familiars,que en aquesta biografia se'ns presenten sobretot des de la dimensi¨® m¨¦s humana. I naturalment, l'exili tamb¨¦ ¨¦s un lloc per a la confrontaci¨® pol¨ªtica, perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ de creure que tens la ra¨® ¨¨tica, moral i pol¨ªtica, l'exili ¨¦s una hist¨°ria de perdedors pol¨ªtics, amb unanimitats molt fr¨¤gils, que salten pels aires i es converteixen en dissensions molt personalitzades, dins d'una comunitat petita. El llibre, ben escrit i documentat, ¨¦s una aproximaci¨® molt ben trabada on el personatge de carn i ossos va fent interseccions amb una realitat hist¨°rica convulsa. Per aix¨° ¨¦s f¨¤cil posar-se a la pell del personatge, i reviure aix¨ª unes aspiracions, un somni, i una ¨¨poca.