Triomf sense gl¨°ria

Les primeres pintades que jo recorde haver vist a les parets -molts anys abans que s'ompliren de negre i de colors amb la facilitat universal dels esprais- eren unes imatges petites amb les cares de Franco i de Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera, fetes amb trepa, que en cas del Caudillo portaven invariablement un peu que posava "A?o de la Victoria". Aix¨° era a la perif¨¨ria de Val¨¨ncia, entre la ciutat i l'horta, que era on jo vaig n¨¤ixer i vaig passar la inf¨¤ncia i l'adolesc¨¨ncia.

La guerra, en aquell barri entre el tramvia urb¨¤ i els camps llaurats, no degu¨¦ ser una experi¨¨ncia tan directament tr¨¤gica com en tants altres llocs. Els meus germans, bastant m¨¦s grans, evocaven l'espectacle distant i nocturn dels bombardeigs sobre el port de Val¨¨ncia i sobre els dip¨°sits de benzina, com una visi¨® de flames i d'esclats. I a casa recordaven sovint aquell dia que, a l'hortet que hi havia darrere, va caure un ob¨²s d'artilleria antia¨¨ria, que provoc¨¤ una escena confusa d'especialistes en explosius cavant un clot al voltant. Al costat mateix, hi havia una f¨¤brica de municions, amb un refugi on acudien els ve?ns quan sentien la sirena que anunciava el pas dels avions italians de Mallorca, i despr¨¦s, quan havia passat el perill, ja de mat¨ª, sobrevolava un aparell que, per alguna ra¨® desconeguda, tothom en deia "la pava": devia ser molt lent i molt inefica?.

Jo vaig n¨¤ixer a penes nou mesos despr¨¦s d'acabar-se la guerra, qui sap si fruit de l'alegria dels pares pel final del conflicte i de les pors, o pel final feli? de la vict¨°ria de "l'ordre". Mon pare era un home de dreta, conservador, no feixista ni despr¨¦s franquista, ni falangista ni res de tot aix¨°, m¨¦s aviat esc¨¨ptic davant del r¨¨gim triomfant que s'instal¡¤l¨¤ amb desfilades, bra?os en alt i dibuixos i r¨¨tols a les parets. Qui sap si despr¨¦s de prop d'una dotzena d'anys sense fills van pensar que aquell "A?o de la Victoria" era un bon moment per buscar una altra criatura. Quan ja estava tot clar i decidit, quan les tropes de Franco ja eren a la frontera francesa, quan a Madrid tot es desfeia i a Val¨¨ncia, capital ag¨°nica de la Rep¨²blica, els "rojos" s'amagaven o fugien i els "nacionals" esperaven ja obertament l'arribada dels seus, mon pare i ma mare van encomanar un altre fill. Degu¨¦ ser l'¨²nica petita gl¨°ria del triomf que van celebrar o con¨¨ixer, i el resultat vaig ser jo. Havien guanyat els que ells volien que guanyaren, certament, els qui tornarien a obrir les esgl¨¦sies i restaurarien un ordre per a ells incomprensiblement capgirat. Per¨° res m¨¦s. Mai no els vaig sentir parlar malament dels "rojos" o dels republicans, mai vaig sentir que justificaren presons i execucions (ni els assassinats de l'altre b¨¤ndol durant la guerra, evidentment), mai vaig sentir-los entusiastes del nou r¨¨gim. Mai vaig sentir, en aquella casa, l'evocaci¨® de cap triomf.