M¨²siques

Primer va ser un pseudo rap. El Departament de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica de la Generalitat va encarregar fa un temps a un barram de pl¨¤stic la tasca de promoure l'¨²s de la llengua. Aquella campanya, D¨®na corda al catal¨¤, era ben aferradissa malgrat que estrictament no tenia m¨²sica (ja saben, aquell "Parlo sense vergonya..."). Per¨° est¨¨ticament resultava lletja, encotillada en exc¨¦s pel missatge. Ara, el Govern ha fet un pas m¨¦s, tant en forma com en contingut, en la nova estrat¨¨gia publicit¨¤ria, engegada aquesta setmana. Es presenta sota el lema Encomana el catal¨¤ (quina una n'han muntat els primmirats que veuen una clara comparaci¨® entre la parla i un virus). I en aquest cas aprofita les claus del musical, en especial del fenomen Bollywood, per conv¨¨ncer els catalanoparlants que no han de canviar de llengua quan s'adrecin als que no ho s¨®n.

No hi ha dubte que hem millorat. En aquest nou intent per refor?ar l'autoestima i el respecte cap a la llengua pr¨°pia hi ha un fil conductor ben clar, una curosa posada en escena i, tamb¨¦ aqu¨ª, el missatge s'enganxa. L'¨²nic per¨° seria que, malgrat aquest increment qualitatiu, s'enyora una mica m¨¦s d'ambici¨®. Un intent d'anar m¨¦s enll¨¤ de l'efic¨¤cia comunicativa i la vistositat formal per buscar la subtilesa, l'enginy, fins i tot la paradoxa que ens fa admirar els millors anuncis. No estaria malament que la propera campanya apunt¨¦s cap aqu¨ª.

Del que deuen estar ben contents des de la Generalitat ¨¦s del bon moment que travessa la m¨²sica en catal¨¤. Els entesos (i aqu¨ª els reis s¨®n els responsables de la revista Enderrock) en destaquen la qualitat i l'abund¨¤ncia. Es diu tamb¨¦ que la llavor primera d'aquesta efervesc¨¨ncia s'ha de buscar en la Nova Can?¨®; aquests dies se celebra el mig segle del seu naixement. Malgrat la rellev¨¤ncia de l'efem¨¨ride, ha hagut de cedir el protagonisme medi¨¤tic a un altre aniversari. Divendres passat es van complir deu anys de la mort de l'actor i cantant de Sau Carles Sabater, i a Televisi¨® de Catalunya se'l va recordar ¨¤mpliament.

A la branca televisiva de la corporaci¨® poden ser for?a repetitius. Si un espectador s'enganxa massa a la pantalla, possiblement tindr¨¤ ocasi¨® de veure un mateix convidat passejant per diferents butaques, ara a El Club, suara als Matins... La setmana passada va ser el torn del periodista Pep Blay i el m¨²sic Pep Sala. El primer, en qualitat de director del documental Carles Sabater: Mem¨°ria de la llum, m¨¦s que un homenatge una veritable hagiografia, d'altra banda impecable, que el 33 va estrenar el mateix divendres. I Sala, en tant que amic i company del malaguanyat cantant. A tort i a dret va quedar clar el carisma i el magnetisme que desprenia Sabater. Com tamb¨¦ la seva condici¨® de primer sex-symbol del pop rock catal¨¤, tot un ¨ªdol. Ll¨¤stima de l'¨²nica taca a l'expedient: el sonor barbarisme de la seva can?¨® m¨¦s popular. Aquell "reflexada la teva llum" del tema Boig per tu que cap campanya de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica podr¨¤ ja ajudar a corregir.