Homenatges

La not¨ªcia va irrompre en ple mat¨ª de diumenge mandr¨®s. Aix¨° no en va apaivagar l'impacte, per¨° s¨ª que, d'alguna manera, va posar sordina a la reacci¨®. O tal vegada ¨¦s que molta gent necessitava temps per pair que el carism¨¤tic Pepe Rubianes havia mort. El fet ¨¦s que, despr¨¦s del cop baix de la not¨ªcia, les reaccions m¨¦s massives als mitjans de comunicaci¨® es van fer esperar fins dilluns. Per¨°, un cop arribades, no hi va haver manera de contenir-les. Gaireb¨¦ no va haver-hi programa de televisi¨® (ni de r¨¤dio) que no se'n fes ress¨° (de La porteria de Pitu Abril a Barcelona TV a la reposici¨® d'un cap¨ªtol de la s¨¨rie Makinavaja a TVE, passant per molts dels espais de TV-3) i, d'alguna manera, li rend¨ªs el seu propi homenatge. Que en molts casos consistia a reproduir fragments d'aquella vegada en qu¨¨ l'actor havia visitat l'espai. Aix¨° es diu ubiq¨¹itat medi¨¤tica. L'estol laudatori encara no ha parat, i ha convertit l'actor desaparegut en el personatge televisiu de la setmana.

Molta gent estimava Rubianes, i aix¨° es reflectia en els ¨ªndexs d'audi¨¨ncia cada cop que visitava un plat¨®. El presentador i humorista Andreu Buenafuente, un dels molts assistents a la cerim¨°nia de comiat de Rubianes, que havia de ser ¨ªntima i es va convertir inevitablement en gaireb¨¦ multitudin¨¤ria, ho reconeixia sense embuts enmig del dol. Tenir-lo de convidat era sin¨°nim de molt p¨²blic. I a Rubianes li encantaven les c¨¤meres i els micros. Aquesta fera esc¨¨nica tenia tamb¨¦ la rara virtut de conquerir la pantalla. El seu gaudi era ben perceptible i encomanad¨ªs. La seva loquacitat, inexhaurible, una garantia per a qualsevol entrevistador, el va fer entrar de cap en el llibre dels r¨¨cords, per b¨¦ que ning¨² es record¨¦s de validar oficialment la fita.

Dilluns, el dia en qu¨¨ tot Catalunya parlava de Rubianes en passat, se celebraven tamb¨¦ els deu anys de l'anomenada Entrevista del Mil¡¤leni, un pols entre el c¨°mic i el periodista Toni Soler, que van estar ni m¨¦s ni menys que nou hores seguides en antena, parlant d'all¨° div¨ª i d'all¨° hum¨¤, en el marc del programa Malalts de Tele. Des de quarts d'onze de la nit fins a quarts de vuit del mat¨ª, sense deixar de conversar, convidat i presentador van fer de tot en directe (afaitar-se, rebre un massatge, compartir bany en un jacuzzi, esmorzar...) a fi d'entretenir els coratjosos espectadors i, sobretot, no adormir-se: era l'¨²nica llic¨¨ncia que no es podien permetre. Soler recordava que, acomplert el repte, Rubianes estava tan fresc que hagu¨¦s pogut continuar hores i hores.

Els millors moments d'aquella entrevista eterna es van reproduir dilluns a l'edici¨® especial del programa El Club, dedicada ¨ªntegrament a glossar la figura i la feina de l'actor i que va aconseguir un altre r¨¨cord: la quota m¨¤xima d'audi¨¨ncia de la temporada. Al plat¨® de l'espai, alguns dels seus amics ¨ªntims, entre ells Joan Gr¨¤cia (Tricicle) i el director de Dagoll Dagom Joan Llu¨ªs Bozzo, ens van apropar a una dimensi¨® poc coneguda de Rubianes, la de la seva timidesa, introspecci¨®, necessitat de fugida. Despr¨¦s vam retrocedir deu anys i el vam veure en plenitud de facultats, sorneguer fins a dir basta, irradiant bon humor i bonhomia, en aquell inacabable di¨¤leg amb Soler. N'hi ha moltes, d'hores enregistrades amb el carism¨¤tic Rubianes. No nom¨¦s entrevistes. Tamb¨¦ hi ha els seus espectacles, com el ?o , que vam poder veure dilluns mateix, despr¨¦s d'El Club, o Rubianes, solamente, dimarts a la nit. El consol no ¨¦s molt gran. Per¨° reconforta una mica saber que la televisi¨®, que tant l'estimava, custodia ara el geni explosiu d'aquest monstre de l'escena.