"S¨®c la supervivent d'un poema"

Com era de preveure, la pres¨¨ncia de Paco Ib¨¢?ez i Julia Goytisolo ha estat un dels grans atractius populars del cinqu¨¨ congr¨¦s dedicat a Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo. Julia Goytisolo (Barcelona, 1956) va ser radical. "S¨®c la supervivent d'un poema, Palabras para Julia. M'ha sobrepassat i no vaig aconseguir identificar-me amb ell. Quan Paco i el meu pare el van estrenar a Cotlliure em vaig enfadar, vaig plorar. No el vaig llegir fins als 45 anys. Quan era joveneta, tanta gent que havia patit tortura a Xile o l'Argentina, gent de tota mena em parlava del poema, sentia que era massa per a mi". Ara b¨¦, el va cantar amb la mateixa passi¨® a l'Espai 4 del Palau de la Virreina que la resta d'assistents al congr¨¦s.

"Juan Goytisolo deia que Jos¨¦ Agust¨ªn era el 'puenteado' dels germans", segons Julia

"Mai em va llegir cap dels seus poemes, ni tan sols Palabras para Julia. Per a mi era el meu pare, no un poeta. S¨ª que em llegia poesia en catal¨¤". Era una de les obsessions de Jos¨¦ Agust¨ªn, establir ponts entre lleng¨¹es a Espanya i a Hispanoam¨¨rica. Julia recorda que va traduir La pell de Brau, de Salvador Espriu, poema molt significatiu sobre l'encontre de cultures, el 1963. Dels integrants de l'anomenada Escola de Barcelona, va ser el qui m¨¦s inter¨¨s va posar en traduir poetes catalans al castell¨¤.

Joan Tarrida, director editorial de Galaxia Gutenberg / C¨ªrculo de Lectores, explic¨¤ el calvari que va viure Jos¨¦ Agust¨ªn amb la col¡¤lecci¨® Marca Hisp¨¢nica, que va n¨¦ixer amb l'objectiu de publicar 100 t¨ªtols de 43 autors catalans, en edici¨® biling¨¹e catal¨¤-castell¨¤ i amb pr¨°legs d'especialistes. "Ning¨² li va fer cas, ni la Generalitat ni el Ministeri de Cultura, nom¨¦s la Diputaci¨® de Barcelona. A m¨¦s, va patir el silenci intel¡¤lectual i de mitjans de comunicaci¨®. Jos¨¦ Agust¨ªn, un home trist i melanc¨°lic, era el gran defensor de les causes perdudes. Volia ser part de la cultura catalana".

Julia Goytisolo hi va estar d'acord. "Va voler que jo tingu¨¦s una educaci¨® en catal¨¤ i tamb¨¦ en castell¨¤, per aix¨° em va portar a l'escola Isabel de Villena, tota una refer¨¨ncia en aquella ¨¨poca. Els Goytisolo eren castellanoparlants. Era una fam¨ªlia burgesa vinguda a menys. El meu pare va aprendre el catal¨¤ jugant a futbol al carrer".

Julia va fer tamb¨¦ les seves primeres passes com a traductora, quan estudiava. Per exemple, un recull de narracions d'Espriu, escrites en un catal¨¤-cal¨®, que la va fer anar de corcoll. Tenia com a professor particular de matem¨¤tiques a Gato P¨¦rez, amic dels seus pares. I a trav¨¦s d'ell va consultar a un noi gitano per afinar la traducci¨®, que va acabar pactant amb el propi Espriu. Per¨° all¨° no era per a ella. Treballa a l'Ajuntament de Barcelona des de 1986 i des de fa 12 anys ¨¦s directora de Barcelona Catalunya Film Comissi¨®.

Als deu anys de la seva mort, Julia opina que el seu pare "seguir¨¤ sent per molt temps un poeta popular. Mai es va sentir un intel¡¤lectual, li agradava arribar a la gent". Admet que el que tants m¨²sics, com Kiko Veneno, Peret, Muchachito, Rosa Leon, Joan Manuel Serrat, los Goliardos... i, sobretot, Paco Ib¨¢?ez, fessin versions musicals dels seus poemes va contribuir molt a aquesta popularitat. "Era el m¨¦s rebel dels Goytisolo", diu.

Julia, la seva mare, Ton Carandell, i el especialistes en Jos¨¦ Agust¨ªn dissenteixen de la pl¨¤cida infantesa a casa dels Goytisolo despr¨¦s de la mort de la mare, Julia Gay, el 17 de mar? de 1938, explicada ahir per Luis Goytisolo. "Va ser terrible. La casa va quedar en silenci, es van amagar les seves fotos, es va prohibir el nom de Julia. Fins i tot l'avi va obligar la minyona, que es deia Julia Santolaria, a qu¨¨ es canvi¨¦s el nom. Es va dir Eul¨¤lia".

Amb els anys, Jos¨¦ Agust¨ªn li va dedicar un poema, Eulalia de puntillas. Morta la Julia Gay, ella var fer tot el possible perqu¨¨ la fam¨ªlia tir¨¦s endavant.

"Aquell silenci els va afectar molt. Moltes coses no dites durant la infantesa. L'avi, Jos¨¦ Goytisolo, no va poder superar-ho de cap de les maneres. A casa es parlava de f¨ªsica, ell era f¨ªsic, de la naturalesa, mai de literatura, mai de coses quotidianes, de coses trivials".

"Juan Goytisolo deia que Jos¨¦ Agust¨ªn era el puenteado dels germans. Va n¨¦ixer just despr¨¦s de la mort del germ¨¤ gran, Antonio, a causa d'una meningitis quan tenia vuit anys. El meu avi se'l va saltar, va passar directament de Marta, nascuda despr¨¦s d'Antonio, a Juan".

Era tal la desafecci¨® del pare per Jos¨¦ Agust¨ªn que ni li parlava, ni pr¨¤cticament el mirava, van explicar. Ton Carandell va dir que s'ha parlat molt del que va significar la mort de la mare pel Jos¨¦ Agust¨ªn i que es tindria que estudiar m¨¦s les relacions entre pare i fill.

Miguel Dalmau, autor de Los Goytisolo, va afegir: "Jos¨¦ Agus[...]t¨ªn va sobreviure air¨®s i l¨²cid a aquests drames, sense l'amargura del rencor, i va saber trobar la seva pr¨°pia veu".

Esther Tusquets, que va editar el poeta a Lumen, el va definir com un "pocavergonya encantador", amb qui va mantenir relacions d'amor-odi.