Candel aut¨¨ntic

La provid¨¨ncia es diu Paco / Els altres catalans

(edici¨® no censurada a cura de Jordi Amat)

Gen¨ªs Sinca / Francesc Candel

La Magrana / Edicions 62

416 p¨¤gines. 22 euros /

403 p¨¤g. 19,95 euros

Segons Jordi Pujol, Francesc Candel (El Rac¨® d'Adem¨²s, 1925-Barcelona, 2007) ¨¦s un dels deu catalans m¨¦s importants del segle XX. Probablement sigui aix¨ª, sobretot si tenim en compte la tem¨¤tica a la qual es va dedicar tota una vida. Efectivament, la Catalunya del segle XX no s'ent¨¦n sense la realitat demogr¨¤fica i l'impacte cultural i pol¨ªtic de la immigraci¨®. I, curiosament, en la nostra cultura pol¨ªtica el nom propi de refer¨¨ncia en relaci¨® amb aquesta transcendental tem¨¤tica no ¨¦s cap dem¨°graf ni soci¨°leg, sin¨® un escriptor que viu el fenomen com a protagonista, en primera persona. Entengui's b¨¦, no es tracta que no poguem fer una llista m¨¦s o menys llarga de cient¨ªfics socials que s'han aproximat a m¨²ltiples vessants de la q¨¹esti¨®, sin¨® que el nom que esdev¨¦ refer¨¨ncia inexcusable ¨¦s sempre el de Candel. Paco o Francesc, com titulava una primera aproximaci¨® biogr¨¤fica d'Ignasi Riera de 1988, la figura de Candel ¨¦s la d'un escriptor que, sense voler, acaba tenint la influ¨¨ncia que tant desitjaria un intel¡¤lectual intervencionista, i que sovint no t¨¦. Candel, en realitat, ¨¦s un personatge inclassificable, que nom¨¦s s'ent¨¦n en unes circumst¨¤ncies molt concretes del pa¨ªs, quan des de la cultura antifranquista es vol intervenir perqu¨¨ la immigraci¨® no esdevingui un element d'espanyolitzaci¨®, i no se sap de quina manera fer-ho, en un context pol¨ªtic clarament hostil. A partir d'aqu¨ª l'escriptor immigrant, d'experi¨¨ncia vital humil, es converteix en un fenomen literari ben especial, que poua en la quotidianitat que l'envolta.

Gen¨ªs Sinca (Manresa, 1970) ens ofereix a La provid¨¨ncia es diu Paco un retrat viu i aut¨¨ntic de Candel a partir de les converses que hi va mantenir a casa seva i a l'hospital, al llarg dels sis darrers anys de la vida de l'escriptor. Sinca ens apropa a un home radicalment lliure, profundament antidogm¨¤tic, aut¨¨ntic i solitari. Un home que confessa obertament: "jo no quadrava enlloc ni en pintura". I aquest home solitari esdev¨¦, en canvi, l'altaveu d'una quotidianitat que no trobava forma d'expressar-se, i tamb¨¦ una mena d'intermediari entre els ambients populars de la immigraci¨® i el m¨®n cultural i pol¨ªtic que sorgia de sectors socials molt m¨¦s acomodats i de tradici¨® cultural aut¨°ctona. D'aquest peculiar paper es deriva l'¨¨xit d'Els altres catalans, el llibre m¨¦s venut el dia de Sant Jordi de 1964, sorgit de l'inter¨¨s que Candel va despertar en persones com Jordi Pujol, Josep Benet o Max Cahner, de tradicions ben contraposades a les de l'escriptor.

L'entesa entre els promotors d'Edicions 62 i Candel marca un tomb definitiu en la traject¨°ria de l'escriptor, per¨° tamb¨¦ en el tractament del tema de la immigraci¨® en la cultura catalana. Es tracta, per tant, d'un llibre central, que compta ara amb una nova edici¨®, que podem qualificar de definitiva. Jordi Amat (Barcelona, 1978) s'ha ocupat de preparar una acurada edici¨® amb el text original que va escriure Candel, recuperant els fragments o les frases que va escap?ar la censura. M¨¦s encara, no nom¨¦s restableix el text original, sin¨® que ens fa veure qu¨¨ va fer desapar¨¨ixer la censura, que va actuar sobre 31 p¨¤gines de l'original. Segons Amat, no hi ha un criteri clar pel que fa a les supressions, per¨° en general pretenien suavitzar les cr¨ªtiques a l'statu quo franquista. Es censurava qualsevol refer¨¨ncia cr¨ªtica a les forces de l'ordre o a les defici¨¨ncies de serveis p¨²blics o a la lluita per la superviv¨¨ncia de la cultura catalana.

M¨¦s enll¨¤ d'Els altres catalans, per¨°, la figura de Candel va anar prenent encara m¨¦s pres¨¨ncia p¨²blica, sobretot pels seus articles i els seus llibres, que patien constantment les topades amb la censura, amb enfrontaments tan directes com el que va protagonitzar amb el mateix ministre S¨¢nchez Bella el dia del llibre de 1970. Candel, molest per no poder publicar un llibre encara a la censura, li va espetegar a l'editor Lara davant del ministre: "T¨² te callas, que esto lo ventilamos el ministro y yo, ahora que tenemos la oportunidad". Amb la Transici¨®, Candel esdevindria ocasionalment pol¨ªtic, per¨° tampoc hi encaixava gaire, i vivia tant al dia de la seva feina que va haver de demanar diners per poder anar a les primeres sessions del Senat.

En definitiva, Sinca ens aproxima a aquest Candel aut¨¨ntic i lliure, amb total complicitat amb l'escriptor. Tanmateix, resta pendent una biografia contrastada amb la bibliografia de l'¨¨poca, amb m¨¦s dades objectives del context en qu¨¨ es va desenvolupar Candel, fins i tot amb les respostes cr¨ªtiques amb l'obra de Candel. En qualsevol cas, el treball de Sinca ser¨¤ una pe?a important en el futur.