Elogi del ressentiment

On va el m¨®n? Cap a

l'abisme? / Viol¨¨ncia

Edgar Morin / Slavoj ?i?ek

Columna / Emp¨²ries

217 p¨¤gs. / 252 p¨¤gs. 20 euros

La menci¨® del recurs a la viol¨¨ncia com a procediment per assolir algun objectiu provoca dues reaccions b¨¤siques en l'home occidental contemporani. D'una banda, s'interpreta com una reminisc¨¨ncia d'estadis anteriors de la humanitat, en qu¨¨ encara no es recorria al di¨¤leg per solucionar els conflictes. I, d'una altra banda, l'al¡¤lusi¨® als mitjans violents remou aluna cosa a l'interior de l'home actual, com si el despert¨¦s de l'endormiscament que provoca la rutina de la vida civilitzada i li record¨¦s que, al dessota de la vida pac¨ªfica i democr¨¤tica, hi roman un fons t¨¨rbol, la ren¨²ncia al qual comporta no nom¨¦s guanys, sin¨® tamb¨¦ p¨¨rdues. Doncs b¨¦, el llibre d'Edgar Morin (Par¨ªs, 1921) i el de Slavoj ?i?ek (Ljubljana, 1949) il¡¤lustren, respectivament, ambdues maneres d'entendre i valorar la viol¨¨ncia.

En el cas del soci¨°leg franc¨¨s, es considera que la valoraci¨® positiva de la viol¨¨ncia correspon a "la prehist¨°ria de la ment humana", i que cal treballar per l'emerg¨¨ncia i consolidaci¨® d'una "nova esp¨¨cie d'¨¦ssers pac¨ªfics". La via de transformaci¨® de la humanitat passaria sobretot per una mena de mutaci¨® espiritual o "reforma interior de les ments". Per¨°, aix¨° s¨ª, a difer¨¨ncia d'un humanisme ingenu, s'assumeix que aquest cam¨ª ¨¦s ple d'esculls, tot i que es podrien superar segons un t¨ªpic esquema dial¨¨ctic que porta Morin a emprar les met¨¤fores de la transformaci¨® de l'eruga o dels dolors del part.

Les an¨¤lisis de ?i?ek, en canvi, s¨®n molt m¨¦s incisives i pol¨¨miques. El pensador eslov¨¨ distingeix d'entrada tres tipus de viol¨¨ncia. La primera, d'ordre "subjectiu", seria la pr¨°pia dels disturbis al carrer o dels actes criminals o terroristes. Aquesta forma de viol¨¨ncia es tendiria a creure que seria l'¨²nica, per¨° segons ?i?ek representaria nom¨¦s la part visible de dues altres formes de viol¨¨ncia "objectiva". D'una banda, la viol¨¨ncia associada al llenguatge, ja que la c¨¤rrega simb¨°lica que arrossega ens predisposa a xocar amb els altres: "¨¦s per culpa del llenguatge que nosaltres i els nostres ve?ns podem viure en mons diferents, encara que visquem al mateix carrer". I, d'altra banda, hi hauria la viol¨¨ncia inherent a l'ordre socioecon¨°mic en qu¨¨ vivim, la qual, justament de tan arrelada i omnipresent, passaria desapercebuda com si fos quelcom natural.

En relaci¨® a les formes de lluita contra aquesta viol¨¨ncia generada pel sistema capitalista, l'autor critica els "tolerants liberals", que es recreen, fent molts escarafalls, en l'actitud d'indignaci¨® moral, en comptes de cercar mitjans efectius de combatre l'explotaci¨® o les desigualtats. I pel que fa a les iniciatives "caritatives" de personatges com George Soros o Bill Gates, queden desqualificades de soca-rel: "els mateixos filantrops que donen milions per a la sida o per a projectes d'educaci¨® en la toler¨¤ncia han destru?t la vida de milions de persones amb l'especulaci¨® financera". Del que es tractaria, segons ?i?ek, a m¨¦s de recuperar la cr¨ªtica a les ideologies legitimadores de l'ordre social vigent, en el sentit marxista cl¨¤ssic, ¨¦s de deixar-se emportar per "la viol¨¨ncia divina" de qu¨¨ parlava Benjamin, tot actuant de manera implacable davant les injust¨ªcies, i sense sentir-se culpable pel fet de ser qualificat de ressentit. I ¨¦s que una cosa ¨¦s l'odi cap a la vida, i una altra la resposta contundent davant un ab¨²s intolerable, per amor justament a la vida, malgrat que la cr¨ªtica usual al ressentiment les vulgui equiparar, tot fomentant la inactivitat c¨°mplice.

Per¨° quan sembla que el fil¨°sof eslov¨¨ ¨¦s a punt de convidar-nos a agafar les armes i sortir al carrer, ens sorpr¨¨n tot presentant el vot en blanc -en la l¨ªnia del que defensa Jos¨¦ Saramago- com a model de lluita violenta, ja que "a vegades no fer res ¨¦s la cosa m¨¦s violenta que es pot fer", el que no deixa de semblar una arrancada de cavall i parada de burro, com se sol dir en aquests casos.

Cal felicitar-nos, finalment, per l'exist¨¨ncia de bones presentacions en catal¨¤ del pensament de ?i?ek, com la que fa Bernat Ded¨¦u al pr¨°leg del llibre Viol¨¨ncia, o la de Llu¨ªs Roca Jusmet al seu article 'Slavoj ?i?ek: la filosofia com a espai radical', dins l'obra col¡¤lectiva Marges de la filosofia (La Busca edicions, 2009).