L'art blocat

Si avui alg¨² s'atreveix a pintar un graffiti a les instal¡¤lacions del metro, el m¨¦s probable ¨¦s que acabi amb una multa i amb els esprais de pintura confiscats. En ciutats com Barcelona, les ordenances de civisme han blocat l'art del graffiti de tal manera que ¨¦s gaireb¨¦ impracticable. No ¨¦s d'estranyar, per tant, que hagi emigrat en bona part a la perif¨¨ria. Per¨° no sempre va ser aix¨ª. El 1986, per exemple, els graffiti writers Koa i Cappy van obtenir un perm¨ªs oficial que els consentia "pintar buits al metro", tal com recull Gabriela Berti al llibre Pioneros del 'graffiti' en Espa?a (Universitat Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia), en qu¨¨ recull 25 anys d'hist¨°ria del g¨¨nere.

Koa i Cappy, que aleshores eren membres del col¡¤lectiu Mafia2, fins i tot van aconseguir que se'ls don¨¦s la clau d'una petita habitaci¨® per guardar el seu material, i que se'ls facilit¨¦s la pintura necess¨¤ria per a la seva tasca decorativa. Avui, ben al contrari, les administracions tracten el graffiti com a pur gamberrisme, malgrat que aquesta manifestaci¨® d'art urb¨¤ sigui una constant des de fa anys en galeries i museus d'art contemporani.

El llibre de Berti acota l'¨¨poca fundacional del graffiti a Espanya entre els anys 1985 i 1990, tot i que el que realment feia furor al principi era el break dance, un ball que va ser un dels pilars de la cultura hip hop a l'origen. Ben aviat, els mateixos que s'arrossegaven vestits amb xandalls pel terra van comen?ar a estampar les seves firmes en parets i a crear fanzines. La majoria no tenia formaci¨® art¨ªstica: en van aprendre al carrer, en temps de bandes i marginalitat urbana. Integrats en col¡¤lectius, de vegades s'enfrontaven per ocupar el m¨¤xim d'espai possible per arraconar els rivals, per¨° tamb¨¦ eren capa?os de coordinar-se per protestar pel tancament de l'emissora pirata Radio Pica, tot un hit en la difusi¨® del stencil (plantilles). Per l'autora, tres ciutats formaven el triangle d'or: Madrid, Barcelona i Alacant, on l'escena del hip hop va treure el cap gr¨¤cies al gran nombre de turistes de tot Europa.

El cas de Barcelona ¨¦s especial perqu¨¨, a l'¨¨poca d'or del graffiti, es va arribar a convertir en un referent internacional que va atreure molts artistes. El prohibicionisme ha acabat amb aix¨° tot i que, actualment, la marca de pintura que m¨¦s utilitzen els escriptors de graffiti (la paraula grafiter no s'utilitza en aquest m¨®n) ¨¦s barcelonina. Segons Berti, Internet s'ha convertit, enfront de l'adversitat, en el refugi dels graffiti writers: ¨¦s on difonen les obres i intercanvien informaci¨®, tot esperant que les administracions obrin una mica la m¨¤.

Un dels atractius del llibre apareix al final, al cap¨ªtol Hall of Fame on els mateixos pioners prenen la paraula, cosa no gaire freq¨¹ent ja que l'artista del graffiti busca l'anonimat. Entre ells figura el barcelon¨ª Fase, que defineix el graffiti com "un joc salvatge per a joves intr¨¨pids". "En el per¨ªode inicial a Barcelona, viv¨ªem com a aventurers urbans, sempre al carrer, al metro, buscant pintura per robar, pintant en cotxeres, caminant per t¨²nels... Tot estava per descobrir i ho viv¨ªem intensament, era el nostre joc amb la ciutat i es mostrava amable", explica Fase amb certa nost¨¤lgia. Definitivament, eren altres temps.