Qui sembra vents...

Els fills de Centelles han fet b¨¦ de desconfiar i cercar compromisos ferms fora de Catalunya. Havia arribat el moment idoni per negociar les millors condicions per a la conservaci¨® i la difusi¨® de l'arxiu, objectiu pel qual ja havia lluitat el seu pare en vida. Per¨° aconseguir aquestes condicions no ¨¦s possible de la nit a l'endem¨¤ per l'administraci¨®. Que l'arxiu Centelles no es quedi a Catalunya no es deu simplement al caprici dels hereus, sin¨® a la pol¨ªtica cultural catalana en mat¨¨ria de fotografia, reiterada de govern en govern, amb un anquilosament hist¨°ric, sense objectius, desmembrada en diverses entitats (museus, centres culturals, festivals de foto, etc¨¨tera), sense un programa estrat¨¨gic des que el 1978 es fan les primeres passes per "normalitzar" aquest mitj¨¤.

Els prejudicis cap a la fotografia documental, el menyspreu de l'arxiu com a conjunt d'autor, dirigiren les partides pressupost¨¤ries i marcaren les l¨ªnies d'actuaci¨® cap a l'adquisici¨® d'"obra ¨²nica", despreocupant-se del parador i la situaci¨® dels arxius fotogr¨¤fics que, per sort, han anat a parar als arxius hist¨°rics on l'autoria perd pes amb relaci¨® al referent documental. La pol¨ªtica fotogr¨¤fica ha estat guiada per l'obsessi¨® de la "pe?a fotogr¨¤fica" que deixava de banda tot all¨° que hauria de ser la veritable preocupaci¨® p¨²blica: conservar, investigar i difondre els arxius d'autor. De manera que podem dir all¨° de 'qui sembra vents, recull tempestes'.

Repassem els fets puntuals de la hist¨°ria de l'arxiu Centelles per esbrinar el que en el futur s'hauria d'haver evitat. El 1976, Agust¨ª Centelles recupera la seva maleta de negatius dipositats a Fran?a durant m¨¦s de 30 anys. Des d'aquell moment comen?a la seva lluita pel contingut de 9.000 negatius, la majoria imatges in¨¨dites de la Rep¨²blica i la Guerra Civil, tot i que els escassos llibres i exposicions que aconseguix tirar endevant en vida es deuen, b¨¤sicament, a la iniciativa privada. El 1979 va exposar a la galeria Redor de Madrid i, ja el 1984, a la galeria Primer Plano de Barcelona. Al novembre d'aquell mateix any el Ministeri de Cultura li concedeix el Premi Nacional d'Arts Pl¨¤stiques. Amb motiu del guard¨®, va opinar Centelles: "Em sento molest perqu¨¨ les institucions catalanes no han demostrat en cap ocasi¨® el m¨¦s m¨ªnim inter¨¨s". Va morir al cap d'un any.

Uns mesos m¨¦s tard, a Barcelona es comencen a fer els primers passos per consolidar un projecte fotogr¨¤fic a la Fundaci¨® Mir¨®. Es comen?a a dibuixar un prop¨°sit patrimonial -no documental- en la gesti¨® de la fotografia (emmagatzemament i cust¨°dia dels originals) que quallar¨¤ al cap d'uns anys (el 1996) amb la creaci¨® del Departament de Fotografia del MNAC. El criteri que preval ¨¦s el de la conservaci¨® d'obres d'"inter¨¨s art¨ªstic". Per¨° es deixa de costat el problema d'on van a parar i en quines condicions estan els arxius.

El que est¨¤ passant amb l'arxiu Centelles denota una problem¨¤tica m¨¦s profunda, que alguns fa temps que anem denunciant. Fins i tot s'han fet revisions de l'estat de la q¨¹esti¨® promogudes pel Departament de Cultura, des del Llibre Blanc (1994) fins a les ¨²ltimes II Jornades de Fotografia a Catalunya (2008) sense que hi hagi canvis significatius despr¨¦s de recollir les conclusions. Durant aquests ¨²ltims set anys de funcionament de l'associaci¨® que dirigeixo (Centre de Fotografia Documental de Barcelona) s'han creat a Catalunya un conjunt important de col¡¤lectius i entitats amb objectius molt diversos entorn de la fotografia. Per¨° encar falta el m¨¦s necessari: un projecte p¨²blic en el pla nacional que ajudi a coordinar tots els esfor?os i afronti el repte de conservar, gestionar i difondre els arxius. Cal un Centre Nacional de Fotografia, ben diferenciat dels museus i dels centres culturals, que reconegui la poli¨¨drica funci¨® i naturalesa de la imatge fotogr¨¤fica.

Laura Terr¨¦ ¨¦s presidenta del Centre de Fotografia Documental de Barcelona i filla del desaparegut fot¨°graf Ricard Terr¨¦, l'arxiu del qual gestiona.