"Ja he matat Sopa de Cabra"

Sopa de Cabra ha mantingut una ombra continuada sobre la carrera de Gerard Quintana (Girona, 1964). Despr¨¦s d'anys lluitant-hi, el cantant i compositor sembla que se n'ha alliberat en el seu cinqu¨¨ disc, el m¨¦s alegre i vitalista dels que ha publicat fins ara: De terrat en terrat , que interpretar¨¤ dem¨¤ a l'Auditori de Barcelona. En aquest sentit, es pot llegir una consideraci¨® tan categ¨°rica com la que fa servir per definir el seu estat d'¨¤nim: "Per fi ja he matat Sopa de Cabra i he acabat amb la pressi¨® d'aquells anys".

Pregunta. La seva discografia fins ara es pot entendre com un desig d'allunyament de Sopa de Cabra?

Resposta. En certa manera s¨ª; he fet els treballs que he fet perqu¨¨ eren l'ant¨ªtesi de Sopa. Fins ara era com buscar qui eres al lloc m¨¦s allunyat del que havies estat fins llavors. Es tractava d'evitar equ¨ªvocs. Fer desapar¨¨ixer a poc a poc el ritme de les can?ons era com desprendre'm dels patrons t¨ªpics del rock. Era un terreny m¨¦s proper a la can?¨® d'autor. L'homenatge que es va publicar a Sopa em va ajudar a enterrar el grup, perqu¨¨ els homenatges nom¨¦s tenen sentit amb grups o persones que ja s¨®n mortes. Dient que he matat Sopa vull dir que la pressi¨® ha desaparegut, ja puc fer el que vulgui sense por de les confusions.

P. I el que n'ha sortit ¨¦s una mirada cap enfora m¨¦s que cap endins de vost¨¨ mateix.

R. S¨ª, i a la vegada ¨¦s com si hagu¨¦s tancat un cercle, ja que vinc d'un grup fet al carrer, amb persones a qui vaig con¨¨ixer al carrer i que cant¨¤vem al carrer. Despr¨¦s, ja en solitari, vaig anar entrant en el rol de m¨²sic amb accent de cantautor, tractant temes m¨¦s ¨ªntims i fins i tot una mica m¨¦s abstractes. En aquest disc, no he mirat tant cap a dins com cap a fora i he tornat al carrer.

P. I qu¨¨ hi ha vist?

R. Una ciutat amb els seus sons, un paisatge urb¨¤ que m'ha donat els ritmes que utilitzo al disc, la rumba, el reggaeton amb tumbao , l'electr¨°nica que l'obre amb un ritme inusual en mi. Al centre de Barcelona es nota que ha vingut molta gent d'altres pa?sos en qu¨¨ la vida es fa al carrer. Intento reflectir tamb¨¦ el fet que quan escolto m¨²sica a Barcelona sempre l'escolto barrejada amb els sons de la ciutat (la bici que passa, el butaner i la seva crida, el bar, la persiana que s'obre...). T'acostumes a escoltar la m¨²sica amb soroll de fons. Les gravacions incidentals que hi ha al disc s¨®n reals, agafades al carrer amb una gravadora digital. Quan mires cap a dins expliques com et sents. Mirar cap a fora ¨¦s mirar com estan les coses. Et converteixes en voyeur , cronista... Fas una mena de radiografia de l'extern.

P. I per qu¨¨ se centra en la Barcelona m¨¦s t¨ªpica del turista, la del centre, el G¨°tic, el Raval, etc¨¨tera?

R. Ho he fet conscientment perqu¨¨ no deixo de ser un turista m¨¦s, estic de pas. S¨®c de Girona i visc a cavall entre Eivissa i Barcelona. D'alguna manera s¨®c com les persones de comarques que v¨¦nen a passar el dissabte a la capital.

P. Per¨° al disc no nom¨¦s hi ha Barcelona, tamb¨¦ hi ha reflexions sobre la crisi i sobre les relacions humanes.

R. Albert Pla, amb qui he preparat el disc, em va dir que com que el punt de partida era la crisi, doncs que la consigna havia de ser fora la crisi i l'amargor. Va ser aix¨ª com va desapar¨¨ixer la idea de centrar el disc en la crisi i vam treballar can?ons que tenien un altre aire, com Diumenge salvatge , Marina o Laberint . Tot ha acabat tenint-hi cabuda.

P. I no t¨¦ por que parlant de la crisi el disc resulti conjuntural?

R. El poeta Joan Margarit em va suggerir un canvi de terme: enlloc de can?ons urgents contra la crisi, can?ons urgents contra una crisi. Aix¨° d¨®na un sentit m¨¦s ampli a l'enfocament. A m¨¦s, la crisi hi ha estat sempre. La meva fam¨ªlia ¨¦s humil, ja hi estava acostumat.