Narrar el temps psicol¨°gic

Londres nevat Jordi Llavina Amsterdam Llibres 155 p¨¤gines. 16,95 euros

En una de les seves m¨¤ximes, Goethe escriu: "la neu ¨¦s d'una puresa enganyosa". En els cinc primers contes de Londres nevat , la neu, i per concomit¨¤ncia el Nadal, intensifiquen un moment d'epifania, esclats de reflexi¨® on les impureses vitals dels protagonistes es fonen amb l'imperatiu de renovaci¨®, i la consci¨¨ncia de finitud amb les ¨¤nsies de futur. Aix¨ª, amb la neu o el presagi de neu com a s¨ªmbol de parti¨® entre dues ¨¨poques, els miralls rigorosos que el pas del temps imposa es constitueixen en la principal l¨ªnia de for?a del nou llibre de Jordi Llavina (Gelida, 1968), escriptor de naturalesa expansiva, inclinat a cisellar les descripcions amb una portentosa fru?ci¨® adjectivadora i destil¡¤laci¨® l¨¨xica, propens a deixar l'empremta l¨ªrica del seu perfil de poeta a l'hora de culminar la vocaci¨® psicol¨°gica del seu vessant prosista.

Llevat d'un conte, la resta de relats estan escrits en primera persona

Llavina rubrica la seva gran capacitat de penetraci¨® psicol¨°gica

Si en el darrer aplec de narracions, Ning¨² ha escombrat les fulles (2008), Llavina retratava personatges obsessius, ara, a Londres nevat , explora aquestes conquestes retroactives que les persones, en el llindar de la nostra maduresa, solem iniciar tot dialogant amb els nostres morts, al capdavall parts escindides de nosaltres mateixos. Un albat ( Nosaltres tamb¨¦ esperem ), un antic professor ja moribund ( Un tal Amat ), la notificaci¨® de la mort d'un parent a qui el protagonista nom¨¦s va veure una vegada ja fa molts anys ( El cosinet andal¨²s ), l'autor transitant damunt la frontissa del seu passat i del seu futur enmig d'un Londres fantasmag¨°ric ( Londres nevat ), l'autor rebent la visita del seu espectre ( San Diego, en el record ), o la minva progressiva d'una dona que pateix dem¨¨ncia senil ( El branquill¨® de til¡¤ler ) reforcen el magnetisme del buit i el dest¨ª introspectiu d'aquests contes. Enumerar les p¨¨rdues i els nostres ¨ªntims fantasmes significa diagnosticar qui som. A Londres nevat cristal¡¤litza un ric proc¨¦s d'autoapropiaci¨® a trav¨¦s de la literatura. L'exploraci¨® dels ressorts del jo no ¨¦s nom¨¦s la subst¨¤ncia conceptual del llibre, sin¨® un mode ja empeltat en l'estil narratiu. Llevat d'un conte, la resta estan escrits en primera persona. Es tracta d'una veu autorial molt pl¨¤stica, que, entre par¨¨ntesi, obre espais de reflexi¨®, alternant d'aquesta manera un nivell objectiu i un altre de subjectiu, forjant una articulaci¨® entre passat i present. Les refer¨¨ncies intertextuals i els abundosos excursos po¨¨tics que l'autor interpola enmig del ritme narratiu transfereixen una falsa aparen?a de work in progress o, si es vol, d'estil deliberadament ca¨°tic. Per¨° de manera gradual aquest al¡¤luvi¨® de dubtes, interrogants, ren¨²ncies i apostes narratives plantejades en veu alta, en lletra escrita, van sedimentant-se en la consci¨¨ncia del lector com un solatge de reflexi¨® al voltant de la condici¨® humana. I, en un sumptu¨®s joc de mans narratiu, la mem¨°ria del protagonista d'aquests relats remet a una mem¨°ria arquet¨ªpica, universal, atribut de l'¨¤nima humana. A trav¨¦s d'un temps psicol¨°gic pautat pel minimalisme de la descripci¨® d'olors, menjars, plantes o peces de roba, el lector percep que el dest¨ª narratiu ja estava integrat en el mateix proc¨¦s narratiu. Amb Londres nevat , una obra complexa i equilibrada que convoca el goig literari, Llavina rubrica el seu ofici narratiu aix¨ª com la seva gran capacitat de penetraci¨® psicol¨°gica a l'hora de construir el car¨¤cter d'uns personatges que s¨®n proverbial mesura humana.