Esc¨¤ner pol¨ªtic

La configuraci¨® de la democr¨¤cia a Espanya

Edici¨® de Pere Ys¨¤s

Eumo

254 p¨¤gines. 32 euros

No ¨¦s f¨¤cil aproximar-se a la hist¨°ria m¨¦s recent de forma anal¨ªtica. I menys quan el tema ¨¦s la configuraci¨® del sistema pol¨ªtic espanyol, perqu¨¨ ¨¦s molt f¨¤cil caure en lectures m¨¦s justificatives que dotades d'esperit cr¨ªtic. No ¨¦s el cas de la major part dels textos que formen La configuraci¨® de la democr¨¤cia a Espanya, fruit d'un congr¨¦s universitari. ?s una aproximaci¨® a partir de nous aspectes, des de les eleccions de 1977 a la Constituci¨®, el sistema de partits, l'estat de les autonomies, l'acci¨® de les organitzacions socials, el periodisme, el paper dels intel¡¤lectuals, l'esgl¨¦sia i els militars.

Com ¨¦s habitual en aquests llibres, les aportacions tenen nivells d'aprofundiment desigual. Posats a destacar per contrast alguns dels textos, paga la pena referir-se als que analitzen la redacci¨® del text constitucional -Javier P¨¦rez Royo- i l'aproximaci¨® a la g¨¨nesi i el model de l'estat de les autonomies, a c¨¤rrec de Ferran Requejo. En tots dos es posa l'¨¨mfasi en els condicionants sociopol¨ªtics que van determinar el resultat, alhora que la forma en qu¨¨ es va anar generant consens. P¨¦rez Royo subratlla com hauria estat la Constituci¨® sense els condicionants imposats pels franquistes i afirma que les Corts elegides el 1977 s¨®n les Corts Constituents "que han hagut d'actuar amb m¨¦s limitacions a l'hora de fer la Constituci¨®". Paral¡¤lelament, Requejo explica que un dels problemes de l'estat de les autonomies va ser voler resoldre dos problemes de naturalesa diferent, el de la descentralitzaci¨® i el de l'encaix dels nacionalismes reivindicatius. P¨¦rez Royo emfatitza entre aquells condicionants a la monarquia, l'ex¨¨rcit i l'esgl¨¦sia.

El volum t¨¦ l'encert de donar un espai a la influ¨¨ncia de les organitzacions empresarials i sindicals, q¨¹esti¨® sovint oblidada. L'article del professor Mar¨ªn Arce ¨¦s un dels m¨¦s documentats i deixa pal¨¨s la desorientaci¨® de l'empresariat i la subordinaci¨® dels sindicats a l'estrat¨¨gia dels partits d'esquerres. Els textos de Llu¨ªs Bassets (sobre el periodisme) i de Josep Ramoneda (amb relaci¨® als intel¡¤lectuals) s¨®n en certa manera complementaris, i plantegen l'abast del debat cultural i ideol¨°gic des d'una transici¨® que Bassets situa en la Llei Fraga de 1966. De la seva an¨¤lisi es conclou un paper exageradament cabdal de la premsa, gaireb¨¦ proporcional a la debilitat de la influ¨¨ncia dels intel¡¤lectuals. En realitat, la pon¨¨ncia de Ramoneda ¨¦s una invitaci¨® ben suggerent al debat i mereixeria algun nou col¡¤loqui espec¨ªfic per discutir afirmacions com "la transici¨® es fa sense debat intel¡¤lectual" o la que explica per qu¨¨ han assolit tant de predicament alguns "l¨ªders medi¨¤tics de la r¨¤dio". En resum: motius per a la reflexi¨® i un intent seri¨®s d'analitzar les bases de la vida pol¨ªtica actual.