Mallarm¨¦ i els catalans

La vindicaci¨® de les lleng¨¹es minorit¨¤ries porta, de vegades, sorpreses ins¨°lites. Aix¨° ¨¦s el que va succeir amb l'anomenat felibrisme, escola liter¨¤ria sorgida a Occit¨¤nia cap a mitjan segle XIX arran la progressiva aplicaci¨® del Codi Napole¨°nic, que va comen?ar a liquidar les pretensions auton¨°miques dels pobles de Fran?a no franc¨°fons. La cosa havia comen?at amb el regnat del renaixentista Francesc I, havia continuat amb els d¨¨spotes Borbons del segle XVIII, i va acabar pr¨¤cticament del tot despr¨¦s de la primera guerra mundial. Diuen que llavors una diputaci¨® de rossellonesos va visitar Clemenceau, empolainats a la manera tradicional, amb cistelles plenes de bolets, gallines, ous frescos, ra?m i altres fruits d'aquella terra —la Fran?a Sud-Est o la Catalunya-Nord, segons com es miri— per demanar-li un estatut d'autonomia. Clemenceau se'ls va mirar amb perplexitat i es va limitar a dir: "Pas d'histoires!", que ve a ser: "No em vinguin amb punyetes!", mentre feia senyal al camarlenc perqu¨¨ els convid¨¦s a sortir de la sala d'audi¨¨ncies.

La reedici¨® de les seves cartes ens ennova del prop¨°sit de fer amistat amb V¨ªctor Balaguer

Verament, els occitanistes no han tingut gaire sort, i ¨¦s lamentable, per¨° possible, que la seva llengua —que tamb¨¦ ¨¦s la del trobadors— acabi desapareixent. (Va passar amb el llat¨ª, que va tenir un Imperi al darrere, i, despr¨¦s, una estesa religi¨®.) Els occitans no es van encongir, i ja el 1825 Antoine Fabre publicava el pamflet La Langue occitane restitu¨¦e. Guizot, tot i ser fatxendes i amic de Llu¨ªs Felip, era bon coneixedor de la hist¨°ria dels pobles d'Europa, i els va avalar; i el 1851 apareixia l'embri¨® del que seria el moviment felibrista: l'obra po¨¨tica col¡¤lectiva Li prouven?alo. Mistral i Romanilha convocaven a Arles el Congr¨¦s d'Escriptors Proven?als; i el 1854, a Font Segunha, aquests dos i una colla m¨¦s fundaven el felibrisme amb la intenci¨® de donar vida a una Occit¨¤nia agonitzant —estat final, predisposat al vi¨¤tic, en qu¨¨ sembla que sempre han de trobar-se les minories ling¨¹¨ªstiques. Mistral va fer amistat amb V¨ªctor Balaguer arran l'exili d'aquest a les seves terres, i el moviment va agafar una embranzida que arreplegava els catalans del Sud, o espanyols del Nord-Est, segons com es miri. Per¨° la dita "revoluci¨® gloriosa" —que t¨¦ una pla?a a la vila de Gr¨¤cia— va permetre tornar Balaguer a la pen¨ªnsula, on va fer pol¨ªtica i diners fins a morir, bo i oblidant del tot la causa occitana.

Mallarm¨¦ s'hi va cartejar, cosa de deb¨° estranya. La reedici¨® recent de la Correspondance d'aquest (Par¨ªs, Gallimard, 2009) ens ennova del veritable prop¨°sit de Mallarm¨¦ en fer amistat amb Don V¨ªctor, de grata mem¨°ria a Vilanova i la Geltr¨²: volia participar en la fundaci¨® d'una Societat Internacional de Poetes que es va gestar, sense arribar enlloc, entre 1872 i 1874. Molt bon coneixedor del que era Catalunya i el catal¨¤ no degu¨¦ tenir-la, perqu¨¨ en una carta a Mistral d'aquesta ¨¨poca li suggereix que, per la part transpirinenca, visiti Fran?a Jos¨¦ Zorrilla. Mallarm¨¦ hi afegeix: "Si s'ha de contemplar una subdivisi¨® pel que fa a Catalunya, adre?a't a Balaguer". Mallarm¨¦ tenia una devoci¨® fora mida per la llengua, entesa d'una manera abstracta i absoluta, i totes el sedu?en, com va demostrar amb la seva gran atenci¨® a l'angl¨¨s. ?s clar que, d'aqu¨ª a compartir unes quantes de les tesis —i especialment les aesthesis— dels catalans folkloristes, hi havia una gran dist¨¤ncia. Ho havia fet pal¨¨s en una carta a Henri Cazalis del 1868: "L'edifici de la meva salut, laboriosament reconstru?t aquest estiu, amena?a menys d'esfondrar-se si me'n vaig de Bandol que si vaig a Aviny¨® per barrejar-m'hi amb el poti-poti d'una festa proven?al empeltada de catal¨¤: aix¨° ¨¦s la cosa que m¨¦s he de procurar evitar en aquest moment cr¨ªtic". ?s el que va escriure.