Despr¨¦s de la destrucci¨®

QUERIDO AMIGO, ESTIMADO MAESTRO. CARTAS A GUILLERMO D?AZ-PLAJA (1929-1984)

Edici¨® de J. Amat, B. Bravo, A. D¨ªaz-Plaja. Pr¨°leg d'A. Caball¨¦ i ep¨ªleg de L. Cotoner. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 237 p¨¤gines. 16 euros

Nom¨¦s els informes forenses superen els epistolaris a l'hora de transmetre la sordidesa miserable del franquisme: quina mena de ferum desprenen sense voler quan els corresponsals parlen de veritat de les seves vides, quan transmeten sense voler les mancances, quan fins i tot es decoren i s'arreglen per sortir m¨¦s ben parats a la fotografia. Guillermo D¨ªaz-Plaja no va ser ni de bon tros de la pitjor collita de franquistes institucionals i org¨¤nics: no va ser mai feixista ni falangista, malgrat que fes el possible perqu¨¨ l'estimessin, i no va arribar a matar (malgrat el t¨ªtol d'un bon llibre autobiogr¨¤fic, Memoria de una generaci¨®n destruida, de 1966 i urgentment reeditable) el tipus despert, curi¨®s, r¨¤pid i culte que s'havia mogut trepidantment als ¨¤mbits de l'avantguarda d'abans de la guerra. I a m¨¦s era autor de manuals de literatura d'ensenyament mitj¨¤ que molta gent recorda per beneir-lo (i entre ells gent tan severa com Rafael S¨¢nchez Ferlosio).

Per¨° l'afany de prosperar en aquella societat sotmesa va poder m¨¦s que la lleialtat ¨¨tica o la fidelitat a la pr¨°pia consci¨¨ncia i no va dubtar a col¡¤laborar amb el poder franquista i a buscar-se un lloc a l'¨¤mbit cultural, fos com a catedr¨¤tic universitari (que no va poder ser), fos com a director de l'Institut del Teatre (com va ser-ho durant una eternitat, que era com funcionaven llavors les coses) o fos com a membre d'una Academia Espanyola de la Llengua no precisament immaculada, cosa que tamb¨¦ va ser. Les cartes ens donen de tot una mica i aquest ¨¦s el ver¨ª dels epistolaris: fan de calidoscopis una mica enganyosos per¨° sempre frapants a l'hora de saber qu¨¨ passava, a qui, i quan i com. De fet, Jordi Amat, Blanca Bravo i Ana D¨ªaz-Plaja han editat nom¨¦s 127 de les 2.000 cartes disponibles i gaireb¨¦ totes s¨®n in¨¨dites, des de l'agra?ment de Joaquim Ruyra el 1929 per una ressenya (D¨ªaz-Plaja t¨¦ llavors 20 anys...) fins a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, on llegirem l'Espriu celebrant el 1978 "els continus ¨¨xits dels teus innombrables llibres —en les dues lleng¨¹es—, confer¨¨ncies, viatges, c¨¤rrecs" i tot orientat "a la comprensi¨® i la bondat".

Al llibre surt de tot: professors entossudits a trobar una data, un manuscrit o la manera d'ajudar l'autor, com Jos¨¦ Manuel Blecua; mestres un p¨¨l desmenjats com D¨¢maso Alonso, joves ansiosos per tractar-lo com a interlocutor insubstitu?ble, com l'Antoni Vilanova, o un poeta de l'any 1940 que ja es diu Blas de Otero per¨° encara no ¨¦s Blas de Otero, o un lleial deixeble de Ram¨®n Men¨¦ndez Pidal com Rafael Lapesa que far¨¤ el que pugui perqu¨¨ se'n surti a les oposicions. I surt tamb¨¦ un extraordinari, equ¨¤nim i cruel Juan Ram¨®n Jim¨¦nez de 1952 per renyar-lo pel seu "absurdo libro" Modernismo frente a 98, i all¨¤ mateix el poeta parla insuperablement del Gregorio Mara?¨®n d'aquells anys com a "diletante de candelero". O surt el seu germ¨¤ Fernando que ent¨¦n —i d¨®na una mesura de tot plegat- que comen?a a col¡¤laborar a les planes liter¨¤ries de l'ABC el 1966 servir¨¤ per escriure "dentro de tu l¨ªnea y sin ligazones de otro tipo", i aix¨ª no haver de trobar-se un altre article seu on "ensalzabas por dos veces el nombre del Director General sin ninguna necesidad".