Disseny, qu¨¨ hi ha de nou?

Parlem en positiu. Si un mira amb dist¨¤ncia el que ha passat els darrers anys en el disseny de producte a Catalunya tal vegada tindr¨¤ alguna sorpresa agradable. Es trobar¨¤, per exemple, que algunes de les promeses amb les que es va acabar el segle s'han consolidat, que velles empreses industrials s'han internacionalitzat i renovat gr¨¤cies a l'aplicaci¨® del disseny i que les noves generacions estan trobant maneres imaginatives per fer-se un lloc en un m¨®n en el que es prioritza la marca per sobre de les denominacions d'origen. No tot s¨®n flors i violes, ¨¦s clar, la crisi industrial t¨¦ un efecte directe en el disseny i, a m¨¦s, la globalitzaci¨® i les noves tecnologies plantegen reptes importants. Per¨°, aquesta setmana en qu¨¨ se celebra el 50¨¨ aniversari de la creaci¨® de la primera associaci¨® del sector, l'ADI-FAD, per a molts ¨¦s clar que el disseny catal¨¤ viu en el segle XXI el seu millor moment. Per a d'altres, tamb¨¦ n'hi ha, es troba estancat en els mateixos problemes de sempre: molta creativitat (fins i tot massa) i poca empresa. Sense ¨¤nim d'¨¦sser exhaustius, hem fet una mirada r¨¤pida a all¨° que hi ha de nou mirant d'esbrinar algunes de les claus del debat que ens espera al futur.

"Ara el que compta s¨®n els autors, no els estils"

"Les botigues encara s¨®n conservadores"

"Les escoles primen all¨° experimental"

"Es parla defabricaci¨® r¨¤pida, personalitzada"

'Bravos'. ?s el t¨ªtol del nou llibre de Juli Capella (qui, si no?) en el qual se centra no tant en el disseny com en els dissenyadors. "Encara que el disseny no ha d'¨¦sser d'autor, penso que, ara, per influ¨¨ncia de la moda i de l'art, hi ha molt d'ego. Al llibre el que faig ¨¦s un retrat de la realitat i ara mateix els protagonistes s¨®n les persones, no els grups o els estils", explica aquest arquitecte que segueix essent el millor divulgador del disseny que hi ha al pa¨ªs.

S¨®n 21 creadors espanyols que, diu, tenen per primer cop incid¨¨ncia internacional. "Als vuitanta ho d¨¨iem, per¨° era mentida, el disseny espanyol no ha pintat mai res internacionalment, per¨° ara comen?a a haver-hi inter¨¨s", comenta. Aix¨° ¨¦s aix¨ª especialment de la m¨¤ de noms com Jaime Hay¨®n, Patricia Urquiola o Mart¨ª Guix¨¦, per¨° tamb¨¦ ¨¦s rellevant el treball que estan fent d'altres potser no tan estrelles per¨° amb un fort ress¨° tant en el camp industrial ?com Ramon Ubeda, Mario Ru¨ªz, Antonio Arola o La Granja? com en el m¨¦s experimental i multidisciplinar ?com Curro Claret, Emiliana (Ana Mir i Emili Padr¨®s), Guillem Ferran o Ernest Perera.

De la llista de dissenyadors que surten a Bravos (editorial Lunwerg), la meitat estan establerts a Catalunya tot i que Capella constata que Val¨¨ncia comen?a a fer-li ombra, i que el Pa¨ªs Basc i Madrid s'han posat les piles i estan guanyant posicions. "Aqu¨ª no hi ha estrat¨¨gies de futur i no s'ha consolidat el que s'ha anat fent les d¨¨cades passades, per¨° encara tenim la marca Barcelona". En aquest sentit, tot i que el debat seria molt ample, Viviana Narotzky, presidenta de l'ADI-FAD, entitat que aquesta setmana ha fet 50 anys, es mostra m¨¦s optimista. "Les coses han canviat molt aquests anys i penso que tant les empreses com els consumidors tenen molt assumida la import¨¤ncia del disseny, una altra cosa ¨¦s que la realitat ¨¦s que, cada cop m¨¦s a causa de la globalitzaci¨®, la majoria d'objectes que tenim a casa es fabriquen a fora".

Az¨²a a la banyera. En certa manera, Mart¨ªn Az¨²a, que tamb¨¦ surt al llibre, va ¨¦sser un dels nous valors m¨¦s prometedors a principis de la d¨¨cada. Avui, a la Diagonal, la seva imatge ¨¦s a la porta de l'espectacular showroom de l'empresa de bany catalana Cosmic per a qui ha dissenyat tota una col¡¤lecci¨® que acaba de produir-se. "No em queixo, em va b¨¦", comenta al seu estudi del barri de Gr¨¤cia. "Les empreses han apr¨¨s a utilitzar els dissenyadors i saben que han de proposar nous materials i tecnologies per a ¨¦sser competitius. Durant anys era jo qui proposava a les empreses, ara s¨®n aquestes les que v¨¦nen amb projectes". Az¨²a va ¨¦sser d'una generaci¨® que, a manca d'ind¨²stria, es va buscar la vida amb productes conceptuals i experimentals on, per primer cop, s'introdu?en criteris de sostenibilitat i economia de recursos. "Tamb¨¦ hem estat professors i en certa manera la nova generaci¨® ha agafat el relleu d'aquest disseny m¨¦s conceptual i, a m¨¦s, estan fent servir molt el model neoartesanal en els seus productes", comenta Az¨²a, que tamb¨¦ ¨¦s optimista amb el futur i reclama que es prioritzi la qualitat i la pe?a ben feta, tant per q¨¹estions ¨¨tiques d'estalvi de recursos com, tamb¨¦, de superviv¨¨ncia de la ind¨²stria del pa¨ªs.

Silicona al vapor. Un bon exemple de com el disseny pot ¨¦sser clau per al sector industrial el posa l'empresa L¨¦ku¨¦, establerta a la Llagosta i que avui rebr¨¤ un premi pel seu estoig de vapor (dissenyat pel su¨ªs instal¡¤lat a Barcelona Luki Huber) que est¨¤ resultant un boom comercial. Xavier Costa, el seu director general, explica que quan ell i un grup d'inversors varen comprar l'mpresa de motlles de silicona fa cinc anys estava en cont¨ªnua caiguda. Treballaven per a grans superf¨ªcies i l'¨²nica opci¨® sempre era baixar el preu. "La idea era tranformar-la en una empresa innovadora buscant no nom¨¦s productes diferents sin¨® tamb¨¦ inventant nous usos", comenta. "Per aix¨° t'has de vertebrar en dos grans fronts: per una part el m¨¤rqueting, ent¨¨s no com a propaganda sin¨® com un sistema ampli de distribuci¨® i presentaci¨® del producte a punts especialitzats i fidels, i, per una altra, el disseny. Tenim quatre dissenyadors en plantilla i tres equips externs treballant per a nosaltres. Potser de cent idees nom¨¦s n'hi ha cinc de bones, per¨° d'aix¨° es tracta. Pot semblar molt per a una empresa de cent treballadors, per¨° el disseny ¨¦s fonamental si vols buscar diferenciar-te al mercat. V¨¤rem deixar de posar l'¨¨mfasi en la quantitat per posar-la en la marca, i ara hem multiplicat per quatre la facturaci¨®".

El premi a L¨¦ku¨¦ es donar¨¤ avui en la inauguraci¨® del primer congr¨¦s internacional sobre disseny i innovaci¨® (www.esdi.es/cidic), organitzat per l'Escola Superior de Disseny ESDi, de Sabadell, que celebra aix¨ª els seus primers vint anys. "La idea ¨¦s que en ¨¨poques com l'actual, en qu¨¨ hi ha crisi, el disseny pot ¨¦sser un motor per sortir-ne", comenta Lloren? Guilera, director del congr¨¦s, per a qui falta innovaci¨® en tots els camps. "El t¨¨xtil, per exemple, s'hauria de posar a treballar amb els nous materials tecnol¨°gics, amb fibres noves, material intel¡¤ligent... Estem mirant que es posin les piles perqu¨¨ el nostre lema ¨¦s que no hi ha ind¨²stries obsoletes sin¨® empreses obsoletes", conclou.

Autoedicions. Explica Quim Larrea, tamb¨¦ referent hist¨°ric en la divulgaci¨® i promoci¨® del disseny, que el problema de fons es mant¨¦. "No ¨¦s un problema nom¨¦s de Catalunya sin¨® de tot Espanya: no sabem fer de la creativitat una ind¨²stria important que doni de menjar a la gent". El que hi ha, diu, ¨¦s una gran base de disseny experimental amb una creativitat extraordin¨¤ria per¨° que no t¨¦ res a veure amb el mercat, tret de casos molt excepcionals. I el problema, diu, ¨¦s que les moltes escoles que hi ha al pa¨ªs ¨¦s aix¨° el que ensenyen, esperonats pels mitjans amants de la novetat i del gadget divertit i glamur¨®s. Coincideix amb Juli Capella i amb Ramon Prat, director del museu del disseny DHUB, en qu¨¨ les empreses que incorporen el disseny s¨®n minoria i la llista quasi b¨¦ no ha canviat des de fa vint anys. Tanmateix, hi ha hagut intents. Un exemple ¨¦s l'editora Amordemadre.com, impulsada pel dissenyador Ernest Perera, que va comen?ar a funcionar fa dos anys i a poc a poc est¨¤ creixent. "Com que som molt petits, ¨¦s l¨°gic que anem cap amunt", reconeix Perera, que explica que venen m¨¦s a fora que a dintre del pa¨ªs. "El cas ¨¦s que hem tingut bastant d'impacte als mitjans, per¨° despr¨¦s costa col¡¤locar els productes perqu¨¨ les botigues s¨®n conservadores, en part per la compet¨¨ncia xinesa ja que ara la gent s'acostuma a comprar barat. Nosaltres fem l'aposta per la sostenibilitat, pels productes ben acabats i diferents i crec que en aquest sentit ¨¦s un bon moment. Vivim una ¨¨poca de canvis i no podia seguir aquest exc¨¦s de consum i de productes que hi havia".

Per a Perera, l'empresa ha d'entendre que el disseny no ¨¦s la cirereta del past¨ªs sin¨® que el proc¨¦s comen?a abans fins i tot de l'enginyeria, i el dissenyador tamb¨¦ ha de tenir clar que el producte ha d'¨¦sser viable. "Encara crec en la funcionalitat i no s¨¦ si ara hi ha massa coses que es fan per fer-les, sense cap ¨²s real i sense tenir en compte els referents".

Aix¨° tamb¨¦ ho estan entenent a poc a poc els joves, com els que estan agrupats a la plataforma d'Internet surtido.org, que impulsa el jove dissenyador Marc Morro. "Vaig crear la web amb l'objectiu d'agrupar els joves dissenyadors del pa¨ªs per donar a con¨¦ixer el que feien i tamb¨¦ per organitzar activitats, trobades i tallers", comenta. "L'interessant ¨¦s que vam comen?ar fent una campanya en revistes especialitzades que va funcionar, algunes exposicions i, sense esperar-ho, resulta que des de fa uns mesos algunes empreses han vingut a demanar-nos projectes". De moment ja han fet projectes per a Chocolat Factory, l'empresa de vinils Unwhite i la de sabates Aro-Vialis. "Ens reunim amb l'empresa, es decideix el que es busca i despr¨¦s els dissenyadors de la plataforma interessats presenten les seves idees a l'empresa, que selecciona els que els interessa", comenta Morro, que reconeix que la rapidesa en contactar amb les empreses els ha sorpr¨¨s, i molt favorablement...

Artesania. A part de la funcionalitat, que en general segueix essent l'eix vertebrador del disseny, han estat moltes les experi¨¨ncies aquests darrers anys que s'endinsen en altres camps ve?ns. M¨¦s enll¨¤ del reciclatge i all¨° tan conegut del faci's-ho vost¨¨ mateix, que ¨¦s a la base de molt del disseny m¨¦s experimental i jove, un sector s'interessa per revifar l'artesania. ?s el cas del jove dissenyador Guillem Ferran, del que es poden comprar a Vin?on els seus tamborets de bova de cinc potes, o de tres, i que juntament amb d'altre col¡¤legues col¡¤labora en tallers catalans de la pell o de cer¨¤mica per tal de fer-li un tomb a l'artesania local. "Despr¨¦s de treballar amb grans empreses multinacionals com Decathlon o Benetton, volia tenir una relaci¨® m¨¦s directa amb la producci¨®, i aix¨ª vaig comen?ar a col¡¤laborar i fer coses amb artesans de Val¨¨ncia, Tarragona o Vic", comenta. Tot aix¨° sense perdre de vista la seva visi¨® de dissenyador i amb l'objectiu d'impulsar, afirma, la petita empresa artesanal.

Guix¨¦ al museu. L'altra frontera que tamb¨¦ ha traspassat el disseny, i com, ¨¦s la de l'art. L'ha treballada molt b¨¦ Mart¨ª Guix¨¦, un dels nostres dissenyadors m¨¦s internacionals que en el camp m¨¦s ortodox acaba de firmar una col¡¤lecci¨® per a la prestigiosa firma italiana Alessi, i que a la propera fira de Mil¨¤ presentar¨¤ una nova catifa per a Nani Marquina (que ha obert fa poc un magn¨ªfic showroom a la Diagonal). Fins dissabte exposa a l'Espai Zero d'Olot la darrera etapa del seu projecte art¨ªstic Park Life, relacionat amb l'arquitectura, el menjar i el disseny. "Durant un temps feia un tipus de projecte que resultava dif¨ªcil d'encaixar i la sortida va ¨¦sser les galeries d'art i de disseny", comenta. "?s un context que et permet fer coses menys condicionades i interessants, per¨° el curi¨®s ¨¦s que ara em trobo que m'estan copiant arreu coses que feia fa deu anys i que llavors no vaig poder produir perqu¨¨ no interessaven". Guix¨¦ lamenta que tingui m¨¦s enc¨¤rrecs de fora que d'aqu¨ª ?"m'estimaria m¨¦s treballar amb empreses locals perqu¨¨ aix¨ª el contacte seria m¨¦s directe i no hauria de viatjar tant"? i constata que cal un canvi de mentalitat. "Ja no vivim en una societat postindustrial sin¨® ex-industrial; cada cop m¨¦s el component mat¨¨ric del producte ¨¦s residual en relaci¨® amb la marca i el valor afegit".

Objectes immaterials. D'aix¨° parlar¨¤, precisament, el nou cicle d'exposicions del Disseny Hub Barcelona que comen?aran al mar?. La revoluci¨® tecnol¨°gica ha arribat tamb¨¦ al disseny industrial i no sols de la m¨¤ de nous materials que aconsegueixen all¨° impossible (com demostra el centre Mater que t¨¦ en marxa el FAD des de fa poc m¨¦s d'un any: www.materfad.com), sin¨® tamb¨¦ en la manera de produir-los. "Estem entrant en un canvi de paradigma que ser¨¤ tan revolucionari en el disseny de producte com ho ha estat en el m¨®n de la comunicaci¨® i el grafisme", explica Ramon Prat, que parla de coses que semblen ci¨¨ncia ficci¨®. "Estem parlant de tecnologies de fabricaci¨® r¨¤pida, de maquin¨¤ria i softwares que permeten que puguis fabricar productes tridimensionals personalitzats fins i tot de manera dom¨¨stica". Es tracta d'unes m¨¤quines impressores, per dir-los alguna cosa, que fan impressi¨® tridimensional i que assegura que s'estan perfeccionant i utilitzant de moment a centres d'investigaci¨® universitaris, per¨° que a poc a poc aniran arribant a m¨¦s gent i quan s'abarateixi el preu (ja ho hem vist en altres casos) canviaran per complet el sistema de producci¨® en s¨¨rie a qu¨¨ estaven acostumats. "No vol dir que desapareixi de manera radical el sistema de producci¨® tradicional o artesanal, tot pot conviure, per¨° ser¨¤ com en el m¨®n del llibre o de la comunicaci¨®". Agafeu aire.