Barcel¨®, abans com ara

Un barcel¨® regalat fou llen?at a la paperera. Era la primera litografia obrada per Miquel Barcel¨® (Felanitx, 1957), Sa moto, una m¨¤quina bestiola en la transavantguarda, just la frontera de quan inici¨¤ la seva hist¨°ria exitosa com a artista, fam¨®s, rodam¨®n i aviat hipercotitzat. Era aquell mateix que l'any 1977 f¨¦u d'ecologista-anarquista en ocupar i quedar tot sol a l'illa de Sa Dragonera en una pionera acci¨® a tot Europa.

D'aquell moviment de radicalitat en defensa de la terra —una constant vital i una actitud militant i ¨¨tica del pintor— n'hi ha alguna mostra a l'exposici¨® Barcel¨® abans de Barcel¨®, oberta a l'Arts Santa M¨°nica. Els fruits de l'episodi s¨®n recol.lectats en les caixetes po¨¨tiques que culminaren amb Cadaverina, les postnatures mortes de la seva primera individual a Mallorca.

Amb els guanys de 'Sa moto' va poder pagar el cat¨¤leg de Metr¨°nom La seva primera obra p¨²blica mural, de mitjans setanta, fou destrossada

Els banquers que despr¨¦s li compraren obra li havien escatimat una beca L'artista felanitxer ha ofert al poble l'escultura gegany de l'elefant gran

No ha dimitit de la posici¨® antides-trucci¨® de Mallorca. Dura d¨¨cades. Ha fet cartells, manifests i declaracions, i en privat ha respost amb m¨¦s d'un "no, gr¨¤cies" a les invitacions de milionaris tur¨ªstics per fer-los c¨²pules privades o escultures d'homenatge.

El primer fet curi¨®s esmentat (el barcel¨® fet una escombraria de paperera) pass¨¤ l'any 1981 a la redacci¨® d'un diari de Mallorca on s'havia publicat la primera entrevista (1974) i exhibit els seus primers dibuixos a la premsa, uns escarabats precisos poc despr¨¦s de colpir-se en els contes d'Edgar Allan Poe. La seva relaci¨® amb els peri¨°dics, nous i vells, no s'atur¨¤ mai: "S¨®n a la hist¨°ria de l'art des del cubisme", diu, i a les bases i ones de les seves teles mat¨¨riques.

L'amo de la paperera, la del gest de rebuig fr¨ªvol i p¨²blic d'aquell primerenc barcel¨® gratu?t, fou uns dels 40 periodistes als qui havien obsequiat l'obra gr¨¤fica. Err¨¤ la sent¨¨ncia. El Consell General preauton¨°mic de les Balears f¨¦u de l'estampa de Barcel¨® un present de Nadal, i en pag¨¤ uns sis euros per pe?a. L'artista, de 24 anys, pag¨¤ amb all¨° a l'estampador del primer cat¨¤leg de la mostra seriosa feta a la galeria Metr¨°nom de Barcelona, on expos¨¤ 30 llibres pintats i un de ferro, gran part dels quals es poden tornar veure per primer cop a l'exposici¨® de Santa M¨°nica.

L'aleshores president balear que pag¨¤, dubt¨¤ de l'avinentesa de l'opci¨® est¨¨tica del chrisma. Passats els anys, el pol¨ªtic digu¨¦: "Quina bona decisi¨® prengu¨¦rem!" I deman¨¤ si quedava alguna moto m¨¦s de Barcel¨®, que es cotitzava a 4.000 euros. Molt m¨¦s endavant, als anys 2000, l'Ajuntament de Felanitx compr¨¤ les planxes i les proves de color, les closques i peladures de la litografia Sa moto, les quals guarda com a exvot a la casa de Cultura.

Els entorns de la prehist¨°ria ind¨ªgena del pintor fan una biografia farcida d'episodis singulars propis d'un creador radical i obsessiu, personal i arriscat, tancat als tallers, temptant l'equilibri. Per exemple, es relaciona amb poetes i m¨²sics —Andreu Vidal i Pere Pla— i amb els aleshores trencadors escriptors i dibuixants del Neon de suro, aviat el Taller Llun¨¤tic —Josep Albert¨ª i Tomeu Cabot— que s¨®n al mateix redol, gaireb¨¦ 40 anys m¨¦s tard. Biel Mesquida ¨¦s testimoni de quasi tot el que pass¨¤ des de llavors.

Si de cas, l'anecdotari viscut contempla tamb¨¦ m¨¦s fets locals sobre fets accidentals, el valor i la destrucci¨® del seu treball primerenc. La seva primera obra p¨²blica mural, de mitjans dels setanta, fou destrossada, emblanquinada. Era un conjunt de pintures als murs fets per a la decoraci¨® de la discoteca de Portocolom, El Molino Blanco, on aniria de copes amb el seu amic el poeta Miquel Bau?¨¤. El propietari del negoci, anys m¨¦s tard de la desfeta en una "renovaci¨®", intent¨¤ debades rescatar —com si fossin frescos g¨°tics— els enginys postfiguratius de Barcel¨®.

Un cas de rescat pass¨¤ amb els tres cossos que plasm¨¤ als murs del gimn¨¤s de l'institut laboral de Felanitx, d'on fou alumne fins a l'any 1973 i decor¨¤ la sala coberta. En trencar el mil.leni, el 2001 Miquel Barcel¨® deix¨¤ de bell nou una empremta de pintura i de la seva radicalitat ideol¨°gica en un mur de Felanitx, al Gurug¨², un centre cultural alternatiu on niuaren els amics "barcelonistes" i els artistes de la tribu, que s¨®n molts i encap?alats per Toni Bau?¨¤ Picamosques i Rafel Joan Magarola. Tamb¨¦ Jaume Canet Estaca, Bernat Sams¨®, Jaume Prohens Cabestre, Miquel ?ngel Llonovoi, Josefina Pino o d'adherits com Llu¨ªs Juncosa o Pau Riba. Molts altres han estats tocats de l'ala, marcats pel signe de l'efecte de la s¨ªndrome Barcel¨®, que ha estat molt clara arreu de Mallorca i d'Espanya.

El Museu Reina Sofia va bestreure prop d'un mili¨® d'euros per una tela i la caixa de Balears Sa Nostra la meitat per una de m¨¦s petita, i alhora Barcel¨® deman¨¤ la destrucci¨® de la pe?a del Gurug¨² de Felanitx: una cabra escorxada penjada i pintada a la paret, amb cebes, cranis i caps bestials als peus. No calia salvar la joia si no es salvava el centre cultural alternatiu que l'autoritat orden¨¤ esbucar per fer una biblioteca.

I l'obra d'art la feren pols, qued¨¤ esmicolada, fou ef¨ªmera com les accions dels setanta sobre l'arena de la Cala Mar?al de Portocolom, on m¨¦s endavant tingu¨¦ el seu primer "gran estudi", a vora de mar. All¨¤ al?¨¤ el majestu¨®s quadre Giorgone, el qual recompr¨¤ amb els anys, i inici¨¤ la biblioteca amb el pintor de L'amour fou de 1984, ambd¨®s visibles a la mostra barcelonina que ve de Tolosa i Palma.

Aquell inventor obsessiu i tastador, que no claudica, ja havia tingut casa i estudi en les estances estudiantils al carrer Canals, quan expos¨¤ a mitges amb Enric Irueste, i al carrer de Sant Alonso en alian?a amb la ceramista Margalida Escalas —ambd¨®s— a Palma, en el temps mitificat on malvivia sense vendre per¨° s¨ª traginant un poc amb herba per mantenir la seva imatge de ionqui epis¨°dic.

L'estudi de La Cita de la cala felanitxera, un exbar solitari arran de mar, li don¨¤ espais oberts a l'art. Mitja platja fou del seu avi Artigues Randa, que feia de contrabandista i navilier; l'altre Barcel¨® Cordella era hostaler i cofundador de la col¨°nia d'artistes, cineastes o escriptors dels anys trenta de Cala d'Or amb Picarol. A Barcelona havia arrelat al pis de Cotoners, i Mariscal fou el seu primer fan.

De cop, els grans col.leccionistes internacionals comen?aren a cercar la seva obra, fins i tot aquells banquers de Mallorca que li escatimaren una beca de la fundaci¨®, i que tenen ara les m¨¦s grans novetats d'aquell novell que entr¨¤ la mar en cents de metres de cer¨¤mica a la seu de Mallorca, o cre¨¤ una cova gegantina de pintura en l'enorme c¨²pula de la seu de l'ONU a Ginebra, anys despr¨¦s de fer la c¨²pula del Mercat de les Flors de Barcelona. Uns 60 grans museus i col.leccions p¨²bliques mundials fan seu Barcel¨®.

El pa¨ªs, petit, familiar i en decad¨¨ncia, ¨¦s a les empremtes espont¨¤nies com a "explicaci¨®, a prop d'un poble mal posat en terra", segons l'altre Miquel Barcel¨®, Perell¨®, l'historiador que parla ara "d'un cor romput bategant de tenebres" i que ha fet una liter¨¤ria nota biogr¨¤fica i territorial dels ¨¤mbits creatius de l'artista al cat¨¤leg d'Actes Sud per a les tres grans mostres d'Aviny¨®. Una fita en l'¨°rbita de l'anada Biennal de Sao Paulo el 1981, la Documenta 7 de Kassel el 1982 i la Biennal de Ven¨¨cia el 2009.

"El pintor, que ¨¦s molt llest —diu l'historiador Barcel¨®—, va advertir tamb¨¦ que tot el cicle de la vida ¨¦s ¨²nicament exterior, per aix¨° tots els seus components poden ser descrits separadament i observats amb grand¨¤ries diferents. Tant ho sap que, a vegades, ell mateix es posa com a objecte dins el quadre d'un d'aquests components, com quelcom org¨¤nic de m¨¦s dins un rebrot germinatiu m¨¦s ample. Potser ¨¦s una arg¨²cia d'autor. O no, i ¨¦s la manifestaci¨® contundent que la vida ¨¦s ¨²nicament exterior, i que, per tant, l'interior dit hum¨¤ ¨¦s inhabitable. Potser ¨¦s aquesta manca de significaci¨® personal, la hist¨°ria de Miquel Barcel¨®".

Ara el felanitxer ha ofert al poble l'escultura gegant de l'elefant gran que no gosaran de posar-la com ell vol damunt el Picot de Sant Salvador enlloc d'una creu per marcar l'skyline d'all¨° que el seu pare comparava Felanitx amb Roma i set muntanyes a l'entorn, o amb Egipte i set plagues de devastaci¨®. Una nit de festa i moixa, Barcel¨® i Rafel Joan pintaren com uns exjoves rebels un grafit en una f¨¤l.lica "moixa" (malnom d'un senyal de tr¨¤nsit) del centre de la poblaci¨®, en una nit de revetlla. La penyora vol¨¤ i resta, contempor¨¤nia, la llegenda mitificada de Barcel¨® des de la seva tribu i la seva mar on la seva barqueta es creu¨¤ —¨¦s cert, jo hi era— amb un gran mul.l¨¤. El gran capit¨¤ Akab, que sempre navega i combat la balena blanca.