Noves identitats

GUILLAUME LEBLON

STRANGE FORM OF LIFE

Galeria ProjecteSD

Ptge. Mercader, 8, baixos

Fins al 22 de gener

ELENA DE RIVERO

FLYING LETTERS

Galeria Senda

Consell de Cent, 337

Fins al 6 de gener

WILFREDO PRIETO

NEGRO, MATE, SECO

Galeria Nogueras & Blanchard

Xucl¨¤, s/n

Fins al 22 de gener

Jacques Derrida escriu, respecte al quadre Velles sabates amb cordons de Van Gogh —el qual suscit¨¤ tants debats filos¨°fics—, que les sabates s¨®n una cosa que s'abandona, "inst¨¤ncies de la caiguda, del caigut o del decaigut". Recordant el parell desgavellat que Guillaume Leblon (Lille, 1971) va arreglar fa uns anys emplenant amb guix les parts de les soles que s'havien desgastat es pot sentir l'ess¨¨ncia de la veritat, el que la realitat sembla excloure, all¨° rebutjat i denegat. Les sabates velles de Leblon proporcionen a l'observador un "exemple d'exemple" —sabates d'artista, unes sabates com a escultura—, ja que ens parlen del proc¨¦s, de la marca del passatge, d'all¨° vague i usat, d'all¨° obert i lax.

La de Leblon ¨¦s una arqueologia personal, com si tot el sentit del seu treball consist¨ªs a desfer un cam¨ª

En la seva segona individual a la galeria ProjecteSD, l'artista franc¨¨s presenta un conjunt de formes abstractes com a rastres de superviv¨¨ncia, detritus que van tenir una relaci¨® amb el m¨®n i que ara s¨®n recompensades amb met¨¤fores per a la poesia del quotidi¨¤. Leblon crea la impassibilitat i la idealitat d'una narraci¨® oberta on es combinen refer¨¨ncies a la naturalesa i a l'arquitectura. ?s una arqueologia personal, com si tot el sentit del seu treball consist¨ªs a desfer un cam¨ª, dissoldre la identitat de cada objecte al si de la seva confrontaci¨® i des de tots els punts de vista.

Cada obra es converteix en un mitj¨¤ d'anar fins al final de l'altra, seguint-ne tota la dist¨¤ncia. Fragments de fusta i metall i peces desmantellades, que van romandre durant anys en l'estudi, guarden les empremtes de la hist¨°ria de la funci¨® que feien. Els objectes erosionats i reconstru?ts en una s¨ªntesi connectiva amb un material, el guix, reapareixen ara com una identitat que apunta a un lloc: les fronteres entre els objectes i l'organitzaci¨® d'aquests en l'espai.

La pe?a titulada Ottoman ¨¦s una malla tubular de canyes convertida en un farcell enguixat de manera el.l¨ªptica sobre un llit d'arena de platja. Chariot ¨¦s una construcci¨® de pedres de cer¨¤mica d'aparen?a inestable. Un semblant equilibri inestable el trobem tamb¨¦ a Fishing For Stability, un assemblatge de ferro desgastat suportat amb poca destresa sobre plastilina. And Lay, dues estructures met¨¤l.liques pintades amb guix, sembla una obra proustiana, intemporal, captada en un present endurit per una corda de pescadors.

S¨®n objectes que se situen en la superf¨ªcie on l'escultura es fa possible i que, en fer-ho, no inspira res m¨¦s que la sensaci¨® d'una cosa silenciosa i immediata: la possibilitat de l'artista per a qui no existeix una realitat adequada.

Elena de Rivero (1949) presenta a Senda els seus ¨²ltims treballs realitzats en paper de fibra d'abac¨¤. Hi sorgeixen flotants les empremtes del llapis, del fil i tamb¨¦ de la m¨¤quina d'escriure, en missatges redu?ts a senyals tous en qu¨¨ tots els valors literals se substitueixen per emocions. El proc¨¦s de treball de De Rivero ¨¦s artesanal, amb elements soldats al paper encarregat d'absorbir la flexi¨® i l'articulaci¨® dels missatges. Les plomes, trobades en un entorn molt proper, un parc al costat del seu estudi al Lower East de Manhattan, no van amb el temps, sin¨® al rev¨¦s, el temps va amb elles, conjuren l'"accident", el com s'ha esdevingut all¨°, no l'esdeveniment. L'artista valenciana insisteix en la idea de l'inefable a trav¨¦s de la met¨¤fora del niu, una estructura simple feta amb fils de paper on es fa el descobriment d'una nova llar, el renaixement t¨¦ lloc en aquella caseta buida que no ¨¦s ni per a l'¨¦sser hum¨¤ ni per a cap D¨¦u. La magn¨ªfica pe?a-homenatge a Louise Bourgeois, Flying Letter 16 (LB) representa la dona-casa desprove?da de la seva g¨¤bia, alliberada de tota construcci¨®. Cos continent i contingut, mai m¨¦s cos trossejat ni esquizofr¨¨nic.

Wilfredo Prieto (1978) presenta a la galeria Nogueras & Blanchard un paisatge incorpori suportat en elements m¨ªnims —un nivell, una llanterna, un casc de motorista i un llum¨ª—. L'artista cub¨¤ atorga a cada un d'aquests elements una nova identitat, de manera que el rastre que deixa el llum¨ª ¨¦s una "estrella morta", el nivell de construcci¨® que projecta una l¨ªnia cont¨ªnua de 360? es converteix en Un segon horitz¨® i la llanterna encesa en un Eclipsi perfecte. Prieto modifica la funci¨® d'objectes banals o quotidians, com plantes, ventiladors, vasos, catifes, gaireb¨¦ sense intervenir-hi. La frontera entre l'objecte i l'espectador s'ha despla?at, ja no passa en la realitat, sin¨® que apareix de nou designada, a la manera d'un ready-made. La identitat de la forma i el buit.

Van Gogh tenia ra¨® quan afirmava que "l'art ¨¦s l'¨¦sser hum¨¤ afegit a la naturalesa".